Publicitat
Publicitat

ABANS D’ARA

Cròniques colonials

De l’article de Manuel de Pedrolo (l’Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990) a Diario de Barcelona (10-XII-1981). L’ensenyament obscurantista descrit és el que enyora el ministre Wert.

Si faig un petit balanç, i ja tinc edat per a fer-lo, m’adono que exactament com qualsevol altre fill d’aquest país, en el curs de la meva vida he estat insultat i desposseït un cop i un altre cop, de fet ininterrompudament, en la meva condició de català. Tot començava ja en la infància, quan em donaven una gramàtica per una altra; quan els programes obligatoris d’estudis no preveien informacions sobre la vera història del meu poble, la qual era oblidada amb generositat de gran senyor que dóna ordres com qui fa favors; quan les nostres institucions ni eren esmentades i en canvi s’afeixugava la meva memòria amb el recompte de les de Castella; quan la nostra literatura, en els textos del batxillerat, era negligentment resumida en uns quants paràgrafs, sovint ben sapastres, a l’apèndix que incloïa les altres ventafocs, superbament anomenades “literaturas regionales”. L’infant que, potser encara obscurament, ho trobava insòlit, preguntava admirat: “Com és que se’m fa estudiar en una llengua que no és la meva?”, sense que la resposta fos del tot satisfactòria... L’insult i la despossessió es prolongaven durant la meva vida d’adult, quan el franquisme triomfant em deia paternalment, com qui concedeix excessos de llicència a un fill ingrat, que no seria perseguit per emprar el meu llenguatge en privat, però en públic se m’obligava a parlar-ne un altre i sempre trobava, si no ho feia, l’espanyol d’ofici que protestava amb impaciència: “ ¡en castellano! ” o “ ¡en español! ” i fins i tot a correus, on m’acceptaven amb tota naturalitat un paquet que anava a “London”, com jo escrivia provocativament, em discutien el dret d’enviar-ne un altre a “Lleida” perquè no sabien ben bé on queia. I continuo essent-ho ara, d’insultat i desposseït, quan retornen els temps dels estatuts discutits, retallats, descompensats, i tots els articles tapabruts que encara deuen tenir poca roba si cal una llei d’harmonitzacions que, sense posar-se pedres al fetge, oblidarà algunes promeses del text constitucional, [...]

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF