TEATRE
Portada 22/03/2014

Contant i “veriuant” històries

Xavi Castillo és l’autor, director i actor de l’obra ‘El mono’, de la companyia Pot de Plom

i
J.a. Mendiola
2 min

E l mono, de Pot de Plom, o també de Xavi Castillo, que és qui l’ha escrita, dirigida i interpretada, de nou al Teatre del Mar. Amb el vestuari han gastat poc, a tot estirar, els vestits i cascs per quan reinterpreta Juego de tronos, reconvertit en Juego de monos, que segurament deu ser un pou sense fons per als humoristes, però no l’he vista mai.

Pel que fa a l’ attrezzo, hi ha un parell de cartells o pòsters, algun li serveix de power point, que crec que no sortien a l’anterior criatura del showman valencià, que no és altre que el transsumpte capità moro d’Alcoi i, per què no, la versió llevantina de Rubianes, que ja s’ha fet un lloc als escenaris locals, com no podia ser d’una altra manera. Dic això del Rubianes llevantí per una raó molt senzilla: el “galaicocatalán” venia si fa o no fa, cada temporada amb el mateix espectacle, el famós Rubianes solamente, que es semblava d’un any a l’altre, mentre que Xavi Castillo li canvia el nom, però els espectacles també s’assemblen. No és un matís negatiu, ni molt manco, d’aquí la comparació, encara que a més d’això hi ha altres elements comuns, com és el tipus de llenguatge, la comunicació amb el públic, tan directa, les rialles a mitjan gag, com si d’una improvisació es tractés. Però està clar que no ho és. Es nota que és una feina acurada i ben feta, molt precisa, que fa que la comunió entre l’actor i el públic sigui la que pertoca per aconseguir el resultat desitjat, que no és altre que fer riure el respectable.

Val a dir que per a aquest espectacle Xavi Castillo ha incorporat un ajudant a la bateria, que per cert no surt en el programa de mà. El que no varia són els diferents personatges que hi intervenen, com Rita Barberá, el capità moro d’Alcoi, Alberto Fabra, l’altre Fabra, el de les ulleres de sol, el Papa que, clar, va variant, i ja en duu tres, Montoro i altres polítics del PP, perquè els del PSOE no tenen ni un acudit, com explica Castillo, i naturalment Bauzá, el de “lo nostro”, que anirà agafant protagonisme a mesura que vagin passant els dies de funció, sobretot i per exemple després que Vidal Quadras li hagi brindat tàcitament una cadira a Vox, el nou partit polític, amb la qual cosa no seria cap doi repetir algun dia les tres representacions que resten.

No cal dir que Xavi Castillo engana el públic quan diu que la durada és de cent cinc minuts, perquè com és de suposar ni el mateix protagonista seria capaç de mesurar la minutada de l’espectacle, que el dia de l’estrena varen ser dues hores i segur que el protagonista hauria pogut fer dues hores més, sense gaire esforç, més enllà del físic, perquè, entre moltes altres coses, el que transmet és això, la capacitat i possibilitat d’anar contant i “veriuant” històries del dia a dia, que sempre superen la imaginació de qualsevol humorista.

stats