Ara, de cop, a un batle de Pollença el preocupa la legalitat urbanística

En poques ocasions les sales de conferències queden petites a Mallorca. Però hi ha una temàtica que no falla mai: l'urbanisme. No s'equivoquin, no parl d'una xerrada sobre la matèria, que seria un complet fracàs. L'urbanisme aplicat. És a dir, la caseta. O la casota. Perquè a Pollença, els darrers anys, de casetes se n'han fet ben poques. Ara, de casotes i xaletarros il·legals, s'ha omplit el paisatge.

I esment Pollença perquè el batle, Tomeu Cifre, va decidir aquest dimarts el que alguns poden considerar una "gran estratègia política" i que en realitat és del més barroer que he vist els darrers temps en política. A dos mesos de les eleccions, Cifre volia traslladar un missatge als seus veïns: Alerta, que ve aquest ecologista del GOB (per cert, cosí seu) i si no començam a arreglar 'lo vostro'...

El que intenta Cifre, en definitiva, és aprofitar que hi ha una llei que permet legalitzar irregularitats urbanístiques per convocar una reunió i recordar, per si algú no ho tenia clar, que el candidat de l'esquerra no és el més convenient per als qui tenen ciment il·legal, perquè no anirà de res en aquest aspecte. No va dir això expressament, perquè fa lleig, però aquesta era l'única intenció de la sessió.

El problema és que segurament el batle no va calcular el resultat que tindria l'encontre si la gent començava a demanar detalls dels costos de la legalització. I clar, quan es fan els nombres, passa a Pollença el mateix que ha passat a Company amb la Llei del sòl a nivell general: Que és un fracàs. Perquè cap ciutadà de Balears no pensa gastar 40 o 50 mil euros a legalitzar casa seva si pot evitar-ho.

I la veritat és que el missatge que ha enviat l'Administració, amb Pollença com a cas paradigmàtic, és molt clar: Aquí no s'enderroca ni un fumeral. Per tant, si fins ara no ha passat, no hi ha cap motiu per pensar que a partir d'ara imperarà la llei en el sòl rústic de Balears. Potser per això la Llei del sòl de Company, amb la qual el conseller pensava aconseguir una gran recaptació econòmica i a la vegada quedar bé amb els infractors, no ha servit com a mínim per al primer objectiu.

El que demostra la reunió de Pollença és que a Balears ni la Llei del sòl ni l'Administració no han aconseguit demostrar que són capaços de posar ordre en matèria urbanística. En el cas de Pollença, tots els partits amb l'excepció digníssima d'Alternativa han mirat cap a un altre costat a l'hora d'aturar els peus als qui han aixecat cases il·legals per llogar. "És que el poble viu d'això", argumenten alguns.

Sembla bé que tothom visqui del que pugui, però mentre sigui legal. I ara ja tenim el nyap d'un milenar de cases irregulars que ocupen un territori que, segons la normativa, no estava previst per a això. No deixa de sorprendre que l'arquitecte municipal, que acompanyava el batle, es presti per assessorar els propietaris de cases irregulars en comptes de demanar-se si com a tècnic ha fet tot el que podia per evitar el desastre.

Un país que basa la seva economia en el lloguer de petits bocins del paisatge construïts de manera il·legal la veritat és que té un problema greu. Una generació sencera s'ha entregat a aquest model a Pollença i molts d'altres indrets. Alguns han comprat cotxes grossos, passen gust de parlar dels doblers, i ha perdut valor l'economia productiva, la real. Allò que l'arquitecte municipal i el batle poruc de torn han unit, xaletets amb piscina per llogar, que no ho separi ja l'home. Perquè a cap d'ells no el veurem caure en terra, per molt que Cifre intenti alarmar els veïns amb allò de "legalitzau ara". Sembla que ara de cop a un batle de Pollença el preocupa la legalitat urbanística. En tot cas, convindria que s'aprengui la lliçó i que no torni a passar.