21/07/2014

De Carlos Gardel a Neil Armstrong

3 min
(01) A la platja Brava, a Punta del Este, hi ha una escultura inquietant, una mà que sobresurt de la sorra.  (02-03-04) A l’Urugai rural s’hi respira tranquil·litat, amb edificis colonials ben conservats i, sobretot, moltes vaques.

“Carlos Gardel va néixer a Tacuarembó. Era uruguaià”. Aquesta afirmació te la fan els uruguaians a cada pas. Et pregunten d’on véns, cap on vas i de seguida que poden s’apugen l’autoestima associant-se al més gran cantant de tangos que hi ha hagut mai. Cal dir que no està gens clar on va néixer Gardel. Es va nacionalitzar argentí de gran però sobre el seu naixement uns biògrafs defensen que, efectivament, era uruguaià i uns altres que era francès. Però els uruguaians tenen poques coses per treure pit i no estan disposats a perdre-les. L’Uruguai és un país petit enmig de dos països molt grans: el Brasil i l’Argentina. Han de fer-se valer i per això al llarg del viatge ens van explicar moltes vegades l’origen de Gardel i una altra cosa igual de crucial: l’Uruguai és el país que va guanyar el primer Mundial de futbol de la història, el 1930. La història del maracanazo donen per fet que la saps.

Tenint clares aquestes premisses ja et pots moure pel país. La pampa uruguaiana té dos grans al·licients: la calma del paisatge i les proteïnes de la seva gastronomia, que és sinònim de carn de vaca. El que aquí diem del porc, que s’aprofita tot, allà ho diuen de la vaca. Es calcula que hi ha nou milions de vaques pasturant pels camps, tres vegades més que uruguaians. Si sou vegetarians també hi podeu anar perquè de verdures també en tenen, però anar a l’Uruguai i no tastar un bon asado seria realment una llàstima.

La tranquil·litat de l’Uruguai rural contrasta amb el brogit de Punta del Este. És una península estreta que separa el Río de la Plata i l’oceà Atlàntic on queden molt pocs metres quadrats sense edificar. Els argentins rics hi tenen les segones residències i tot és molt cool, que diuen ells allargant molt la o. Tenen platja a banda i banda i depèn de com et llevis pots triar la de la Calma, que és la del riu, on l’aigua arriba mansament a la sorra, o la Brava, on les onades atlàntiques fan honor al nom. En aquesta última hi ha una escultura inquietant: una mà gegant que sobresurt de la sorra. No ens vam posar d’acord si l’estava engolint la terra o si estava sortint a la superfície. Deu dependre també de l’estat d’ànim de cadascú.

El passat colonial del país està molt ben conservat a Colonia del Sacramento i va ser aquí, passejant pel carrer, on ens van intentar vendre una de les excursions més surrealistes que he vist mai. La proposta era anar fins al departament de Paysandú i visitar una estancia, que són les masies d’allà, on es podien fer fàcilment tota mena d’avistaments d’ovnis. Per donar-hi una pàtina científica, l’entitat que es feia càrrec del lloc es deia CIOVI (Centro Investigador de Objetos Voladores Inidentificados) i el seu principal avalador era, ni més ni menys, que Neil Armstrong, el primer home que va trepitjar la Lluna. Ens van explicar que hi va anar atret per les contínues aparicions de naus extraterrestres i que havia pogut comprovar amb els seus propis ulls la veritat d’aquell fenomen. Evidentment vam desestimar la proposta i després, navegant per internet, vam descobrir que es tractava d’un grup d’il·luminats que s’ho havien inventat tot i que Armstrong no hi va posar mai els peus.

Armstrong és font de múltiples anècdotes per tot el món. Als afores de La Paz, la capital de Bolívia, hi ha una zona on l’aigua i el temps han anat erosionant la terra fins a deixar-hi unes formacions molt curioses. Durant segles es va conèixer com el Valle de las Ánimas, però un dia el va visitar Armstrong i va comentar que s’assemblava a la Lluna. Des de llavors, es diu el Valle de la Luna. De les ànimes, molt poca gent se’n recorda.

stats