Cara a cara amb un elefant

El doctor Livingstone va ser el primer occidental que va veure les cascades Victòria. Va quedar meravellat per l’espectacle i les va batejar amb el nom de la reina d’Anglaterra, però els escau més el nom original en la llengua kokolo, Mosi-oa-Tunya, que traduït vol dir el fum que rugeix. És talment així. Enmig del verd de la sabana fumeja el vapor d’aigua provocat per les cascades del riu Zambezi amb un soroll aclaparador.

Som a Zimbàbue, un dels països més pobres de l’Àfrica per culpa d’un president visionari, Robert Mugabe, que ha enfonsat l’economia. A tocar de les cascades, em van canviar un dòlar americà per un bitllet de cinquanta trilions de dòlars zimbabuesos, un de cinquanta bilions i un altre de dos-cents milions. El president presumeix de no seguir les teories econòmiques ortodoxes i imprimeix diner sempre que vol. El resultat és una inflació desbocada i l’empobriment de la població.

Zimbàbue està completament desestructurat, però, a l’entorn d’aquesta meravella natural que són les cascades, encara s’hi pot trobar una bona infraestructura turística com l’Hotel Victoria Falls, del poble de Victoria Falls, a tocar del Parc Natural de Victoria Falls; l’originalitat en els noms no és el fort d’aquelles contrades. L’hotel data del 1904 i conserva tota l’atmosfera colonial. Cada tarda se serveix el te als seus jardins i, contemplant la posta de sol i el fum que rugeix, un pot sentir-se com es devia sentir el doctor Livingstone, suposo.

David Livingstone deu ser dels pocs britànics que són admirats a Zimbàbue. Els seus compatriotes estan en el punt de mira del govern, que els fa pagar ara el fet d’haver-los colonitzat un segle enrere. Aquesta revenja va des d’expropiar-los les terres fins a mesures més infantils com que l’entrada al Parc Natural costi un preu per als turistes de qualsevol nacionalitat i deu dòlars més per als anglesos.

Dins del parc s’hi poden fer moltes activitats, però la millor de totes és passar una tarda amb lleons per la sabana. Una fundació nord-americana s’encarrega de protegir els lleons quan són joves per garantir que arribin a adults i després els allibera. És una experiència única caminar al costat d’un lleó i, encara més, tocar-lo! Això sí, vigilant sempre de no acostar-te a la boca perquè jugant et podrien arrencar el braç.

Però evidentment l’atracció principal són les cascades. Des del poble de Victoria Falls s’hi pot anar fent una excursió caminant pel mig de la sabana. Això fèiem quan van aparèixer uns homes que ens van advertir que podíem trobar elefants salvatges molt perillosos pel camí. Ara bé, si pagàvem una mòdica quantitat, ells vindrien amb nosaltres i ens protegirien. Tu desconfies, agraeixes educadament l’oferta i continues endavant. Ells, però, et segueixen. No passen dos minuts i enmig d’una arbreda apareix un elefant enorme. Els homes comencen a cridar que t’estiris a terra perquè no et vegi. És la primera vegada a la teva vida que et trobes un elefant salvatge de cara, no saps què coi fa un elefant salvatge quan es troba una persona de cara i, per tant, obeeixes. De bocaterrosa veus com l’animal travessa el camí amb tota la parsimònia i continua fent la seva vida. Quan ha passat el perill, aquells homes et fan notar que t’han salvat la vida i no tens més remei que pagar-los pel servei. Unes hores després vam saber que ens havien estafat. L’elefant salvatge és en realitat un elefant domesticat que els del poble utilitzen per treure quatre dòlars als turistes. L’únic consol és que als anglesos els demanen més diners...