LA VELLESA, NOUS REPTES SOCIALS
Misc 13/04/2014

“Cal buscar un espai on sentir-se útil”

La Montse Domínguez, de 65 anys, participa en molts projectes socials des que es va jubilar

Laura Díaz-roig
3 min
VELLESA ACTIVA  La Montse Domínguez fa classe d’informàtica.

Barcelona“Quan et jubiles hi ha tres coses molt importants: buscar un espai per comunicar-se i relacionar-se, continuar aprenent i sentir-se útil”. La Montse Domínguez té 65 anys i fa un any que està jubilada. Casada i amb dos fills ja grans, explica que quan va deixar la feina va necessitar tres mesos per estar tranquil·la i reflexionar. “A mi em feia molta il·lusió, però és un moment magnífic per fer una mica de valoració de tot el que has fet, analitzar què ha donat sentit a la teva vida i què vols fer els anys que et queden de vida”, diu. I va decidir no parar: els dimarts i els dijous rep classe d’informàtica per a adults perquè els dimecres a la tarda va a una ciberaula del centre de joves de la presó de Quatre Camins; els dijous a la tarda imparteix classes de reforç de lectura en català a nens i encara li queda temps per fer-se càrrec de les seves nétes una tarda a la setmana i per col·laborar amb part d’una ONG.

“Sempre he estat fent coses de voluntariat i associacionisme, però treballant es feia difícil i només ho podia fer a l’estiu o alguns caps de setmana”, explica, i afegeix que fa temps que forma part de l’Associació de Gent Gran Voluntària en ciència, cultura, informàtica i àmbit social. La Montse ja havia treballat amb gent gran i tenia clar que volia estar en contacte amb joves i nens i veure una altra realitat social, per això va escollir els dos projectes en què col·labora, de l’Obra Social de La Caixa. Admet que la informàtica no l’entusiasma, però que se sent incentivada pel fet de poder anar a la ciberaula de Quatre Camins. “Són nois que s’han equivocat, però anant allà els demostrem que per a nosaltres són importants. Alguns tenen els avis molt lluny perquè no són d’aquí i la informàtica serveix com a excusa per escoltar-los”, explica. Els dijous la Montse va a una escola, on fa classes de reforç a dues nenes de quart curs, de família pakistanesa. “És un projecte maquíssim, les nenes són molt llestes i parlen molt bé el català. Reforcem la comprensió lectora”, diu.

Assegura que el concepte de vellesa ha canviat molt i que ella no se sent gran perquè l’edat és “relativa”. “Sóc conscient que em faig gran quan veig que tinc un fill de 43 anys, però mai he tingut problemes amb el tema de l’edat”, diu. El matrimoni té una segona residència a Castellcir i allà col·laboren també amb l’ONG Moianès solidari, fent activitats per recollir fons per a diferents projectes.

Exemple dels ‘iaioflautes’

La Montse és conscient que, a diferència d’altres amigues seves, no ha hagut d’assumir l’obligació diària de cuidar les seves dues nétes, que ara tenen sis i vuit anys. La seva jove treballa mitja jornada i això li permet estar amb les nenes a la tarda, però, de totes maneres, ella se les queda una tarda a la setmana -els dimarts- perquè la jove pugui descansar. “Vaig a buscar-les a l’escola, les porto a les activitats extraescolars o venim a casa. Sopen aquí i els seus pares se les emporten amb el pijama posat”, explica la Montse.

Diu que la gent gran té la veu que s’ha guanyat i posa d’exemple els iaioflautes : “Si tota la gent gran fos tan activa i participativa tindríem un pes molt gran perquè, a més, és la primera vegada que hi ha tanta gent gran. Tots plegats ens hem adormit”, lamenta.

stats