Si es demana als ciutadans de Palma sobre la imatge que tenen del seu batle, bona part contesten que els agrada, o com a mínim no els molesta. Ara bé, si la pregunta és quin model de ciutat té Isern, la resposta es difumina. El batle, en un mandat amb pocs recursos, ha aplicat sentit comú i ha escoltat l’oposició, mostrant un tarannà dialogant i, fins i tot en alguns casos, com amb l’aberrant ampliació del port del Molinar, ha estat valent. La rectificació del carril bici fou un error i un absurd, l’ordenança cívica és massa dura contra els desemparats, la complicitat d’urbanisme amb la desfiguració del Jonquet no sembla del segle XXI i Son Gotleu està més abandonat que mai. Però Isern ha demostrat que sap escoltar, ha gestionat una caixa buida i ha mostrat molt que un “extern” de la política pot ser un batle de tothom, o si més no de molta gent. Una part de la valoració d’Isern cal atribuir-la a Bauzá. Per comparació amb l’autosuficiència i messianisme del farmacèutic, Isern sembla millor del que és. I això deu desesperar Bauzá.
