Bauzá no aclareix el finançament de la seu del PP balear
“No puc explicar allò que no sé”, respon a MÉS, que li demana que “doni la cara” si vol desmarcar-se d'un “comportament mafiós”
PalmaEl president del Govern i del PP balear, José Ramón Bauzá, no ha aclarit al Parlament si empresaris com el president de Bruesa, Antonio Pinal, van participar en el finançament de la compra i reforma de la seu del PP, com varen declarar l'extresorer del PP Luis Bárcenas, a la comissió d'investigació de Son Espases, i l'extinent de batle de Palma Javier Rodrigo de Santos, en una confessió davant Fiscalia Anticorrupció. "No li puc donar explicacions d'allò que no sé", ha contestat Bauzá a la petició d'aclariment que li ha fet el portaveu de MÉS, Biel Barceló, qui li ha recomanat també que si es vol desmarcar d'aquest "comportament mafiós" ha de "donar la cara" i aportar explicacions.
Bauzá només ha assegurat que el PP paga una hipoteca per aquesta operació. La resta de la seva intervenció en el ple d'aquest dimarts li ha servit per afirmar que no admet lliçons de transparència de ningú, que s'ha de deixar actuar la Justícia perquè determini quines responsabilitats té cadascú –de moment Fiscalia ha obert una investigació– i per intentar restar crèdit a tot allò que digui Bárcenas. "S'ha d'analitzar molt bé qui diu cada cosa i per què, i donar a cada persona la credibilitat que es mereix", ha defensat, sense aportar cap novetat o aclarir cap element respecte del finançament de la seu dels populars, una operació que es va materialitzar en l'època de Jaume Matas.
El president encara ha protagonitzat una segona intervenció en el ple del Parlament, aquesta per anunciar la quantitat econòmica que ha sol·licitat Balears al pla Juncker, un pla d'inversions de la Comissió Europea. Segons el president, les Illes han presentat projectes per 519 milions d'euros (205 milions per a projectes d'inversió privada; 128 milions per a projectes d'inversió publicoprivada i 186 milions per a inversió pública). No ha aclarit quins tipus de projectes es plantegen ni sobre quines matèries, ni si s'hi inclouen les connexions elèctriques que hauria de pagar Madrid. La portaveu del PSIB, Francina Armengol, li ha advertit que la reivindicació del Govern no està a l'altura del pes que representa Balears en el conjunt de l'Estat. Ha recordat que les Illes són un 2% de la població i, per tant, dels 53.000 milions d'inversions del pla Juncker que ha de gestionar l'Estat, a Balears no n'hi tocarien 519 milions, sinó 1.060 milions (ella ha dit 1.600). Ha sentenciat que el Govern no hauria d'acceptar manco i ha demanat a Bauzá que no deixi "en ridícul" Balears amb la seva reclamació.
Privatització d'AENA
Al marge d'aquestes dues qüestions, el debat en el primer ple del darrer curs parlamentari s'ha centrat en el model turístic i en el procés de privatització d'AENA. En aquest darrer punt, el Govern ha defensat la privatització i ha apuntat que permetrà congelar taxes aeroportuàries durant 10 anys i que els interessos de Balears estaran garantits des del moment que participaran en el procés empreses d'aquí, com el Grup Barceló i la Banca March. L'oposició, en canvi, ha criticat que el Govern no hagi fet res per impedir la "venda" d'AENA, una operació que han arribat a qualificar de "robatori" i "espoli", no només perquè es ven a baix preu una empresa amb més de mil milions de beneficis, sinó perquè s'escapa la possibilitat que Balears pugui tenir alguna capacitat de decisió sobre instal·lacions clau com els aeroports. El diputat de MÉS, David Abril, ha llegit en un rotllo de paper de vàter l'article de l'Estatut d'Autonomia en el qual es reclama la cogestió aeroportuària.
Llistes d'espera cada tres mesos
A l'hora de les votacions, el primer ple de l'any no ha estat gaire productiu. El PP només ha permès que s'aprovàs un punt de les tres mocions presentades pels socialistes. El punt en qüestió, aprovat per assentiment, obliga el Govern a publicar cada tres mesos les llistes d'espera quirúrgiques, de consulta i de proves complementàries, "com a mesura de transparència i informació cap al ciutadà". Aquesta publicació, segons han explicat els socialistes, es feia fins que el PP va arribar al Govern el 2011, coincidint també amb l'espectacular augment de les llistes d'espera que s'ha produït durant el seu mandat. La resta de punts de la iniciativa, entre els quals s'incloïa precisament un pla de xoc per reduir les llistes d'espera o la restitució del decret que les limitava i que fou derogat pel PP, han estat rebutjats pels populars. La proposta del PSIB també incloïa la devolució de la targeta sanitària als immigrants irregulars que l'han perduda amb el PP o la posada en funcionament de l'hospital de Can Misses, a Eivissa, aquest febrer. Els socialistes han criticat que el Govern encara no hagi posat en funcionament completament aquesta infraestructura, malgrat que ja fa 15 mesos que està recepcionat i ja s'han pagat 18 milions d'euros a la concessionària.
Així mateix han estat ignorades les dues mocions en matèria educativa del PSIB, en les quals, entre altres qüestions, es demanava la reprovació de la consellera d'Educació, Núria Riera, per la seva gestió de la "crisi provocada per la intenció de contractar un interí com a assessor docent de la Conselleria per treballar en la campanya electoral del PP a Lloseta".
