Barcelonitis aguda
L’espectacle que es va viure dissabte a la nit al Chiringuito de jugones va ser de traca i mocador. El Barça acabava de conquerir la seva cinquena Copa d’Europa i consumava el triplet per segona vegada a la història, però al plató de Can Pedrerol gairebé tot eren cares llargues. Malgrat el dia, hi havia més tertulians madridistes que no pas culers. 5 contra 2. Els culers, amb només Jorge d’Alessandro i Carme Barceló, estaven en franca minoria. Incomprensible. Paco Buyo va felicitar el Barça mirant-se el melic: “ Estoy orgulloso que un país llamado España tenga 15 Champions ”. Elegància blanca. Frédéric Hermel, francès però més espanyolista que Aznar, també anava en una línia semblant: “ El Barça es un club español que juega la liga española, el dominio de la liga española es absoluto, menudo nivel tiene la liga española ”. No és fàcil incloure fins a quatre vegades l’adjectiu “ español/a ” en un sola frase. Tomás Roncero va aprofitar per carregar contra l’àrbitre i Leo Messi: “ El penalti es de catálogo, y Messi no ha aparecido en la que era su final, no ha sido determinante ”, va deixar caure, i va afegir després: “ El Barça de Luis Enrique juega al contrataque como el Madrid de Mou ”. Barcelonitis aguda, en diuen. “ ¿El árbitro pita el penalti y la Juve gana la Copa? ”, es preguntava Josep Pedrerol. “ Es penalti, mañana, hoy y en el futuro ”, pontificava un amargat Joaquín Ramos Marcos, malgrat que l’analista del programa, Juanfe, insistia que el suposat penal sobre Pogba no existia. “ El único que no ve penalti en el mundo periodístico es Juanfe ”, li van arribar a dir a l’analista arbitral. “ Al Barça le han ayudado un poquito ”, afirmava Roncero mentre un rètol se sobreimpressionava en pantalla amb el text “ ¿El árbitro ha perjudicado a la Juventus? ” Però la cosa no va acabar aquí. Roncero estava realment enfadat perquè Luis Enrique havia dit “Visca Catalunya!”, i va criticar: “ No he visto ninguna bandera española en Berlín y eso que la he buscado con el Rastreator ”. Buyo, sobre aquest tema, va sentenciar: “ En medio de la afición del Barça no se puede sacar una bandera española ”. Es veu que ell ha anat a moltes finals amb el Barça i sap de què parla. I l’espectacle va continuar davant l’estupefacció de qui escriu i dels dos tertulians del Barça presents a l’estudi. A voltes semblava una tertúlia d’humor amb humoristes de tercera. N’hi ha que no saben guanyar ni saben perdre encara que no jugui ni el seu equip. Pedrerol estava especialment tocat. Ha de ser molt dur anunciar finals de cicle blaugrana cada any i que els cicles del teu equip durin tan poc. I va haver-hi un moment que, en veure que la cosa se li havia escapat de les mans i que el ridícul ja era excessiu fins i tot per a ell, es va veure obligat a reconèixer que “en la televisión italiana no se quejan tanto como en este programa ”. Efectivament. Porca misèria.
