Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

Avui és el dia de l’altre “sí, sí”

De tots els simpàtics arguments unionistes n’hi ha un que m’emociona particularment. És aquell del: “Yo aceptaría el referéndum, pero la soberanía es de todos los españoles ”. Perfecte, doncs, “sí, sí”, el compro. La sobirania és de tots els espanyols? Doncs va, ja tardem a exercir-la. És molt senzill, Madrit (concepte) convoca un referèndum a tot l’Estat i votem. I vostè ara em dirà; “Nooo, nooo, que guanyaria el no”. Doncs jo dic “sí, sí”, va, fem-lo. Votar a tot Espanya vol dir votar a Catalunya, on sortiria un resultat que potser no seria exactament el no. I li diré més, potser seria un sí. I sap per què ho sospito? Pel que diuen les enquestes i perquè l’unionisme ha renunciat a aquell altre trist argument de “I si surt no, què, voldreu fer consultes fins que surti el sí, o què?” Per tant, el resultat d’un referèndum a tot Espanya serviria per 1) tenir una xifra quantificable i totalment real dels catalans favorables a la independència, 2) acabar definitivament amb discussions sobre sexes angelicals i 3) tenir una certesa demostrable que no admetria discussió. I, sobretot, seria la conseqüència d’una campanya en què ens haurien amenaçat amb tota mena de mals lletjos que, votant sí, hauríem assumit i, per tant, deixaria de ser un argument en contra.

Resumint, doncs, si tots els espanyols exerceixen la sobirania, també l’exercim els catalans... Ah, i els bascos! Amb la qual cosa, Espanya ja no tindria un problema sinó dos. Bé, i vés a saber el resultat en altres llocs. Potser tenim sorpresetes inesperades i tot. O sigui que sobirania de tots els espanyols? Sí, sí.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF