Assetjadors sense fronteres

BarcelonaEUROPA Un terç de les europees, assetjades físicament i/o sexualment

La fotografia de l’assetjament a la Unió Europea és l’exemple de com unes societats ben educades i amb cert benestar social no s’escapen de la violència contra les dones. El masclisme continua estès i ben instal·lat entre els països socis. L’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea va publicar el 2014 l’enquesta més gran que s’ha elaborat mai a escala mundial sobre el tema, en què revelava que un terç de les europees -62 milions- admeten que han patit cops i pallisses o han sigut forçades a tenir sexe. En dues de cada deu l’assetjador és el company.

Aquesta fotografia que es reflecteix al mapa que il·lustra aquesta pàgina segurament és incompleta perquè la mateixa Agència matisa que el 67% de les dones no denuncien els casos més greus de les seves parelles, ja sigui per vergonya o per la poca conscienciació social que les agressions són un delicte. Potser això explicaria que al Mediterrani i els països de l’Est el nombre de dones que parlen d’assetjament és molt inferior a les del nord, França o el Regne Unit.

VIOLENTS AL CAMPUS Universitaris que abusen de les seves companyes

El 2014 Barack Obama presentava un projecte per acabar amb els assetjaments sexuals a l’interior dels campus universitaris, arran de les investigacions obertes en 55 institucions. Una enquesta d’una associació estudiantil nord-americana assenyala que el 12% de les estudiants van denunciar que havien sigut forçades a tenir relacions sexuals no consentides, ja fos sota amenaça de danys físics o per l’ús de la força. Al Regne Unit, on també hi ha moltes universitats amb campus on resideixen els estudiants, un sindicat estudiantil estimava el 2010 que una de cada set joves havia patit algun abús greu.

VIOLACIONS EN GRUP L’Índia reacciona contra uns atacs habituals

El 16 de desembre del 2012 sis homes violaven una estudiant de 23 anys en un autobús de l’Índia. La noia va acabar morint i, tot i que no era el primer atac, va marcar un abans i un després en la consciència d’aquest greu problema en el país dels avortaments selectius -cosa que explica l’elevada diferència de la ràtio d’homes (100) i de dones (92)- i de la discriminació, que fa de les dones ciutadanes de segona.

PERILL A LA FESTA Quan les aglomeracions són ‘no women friendly’

Les festes de Sant Fermí, a Pamplona, i de Sant Joan, a Menorca, són dues grans cites destacades als calendaris festius, però en els últims anys la fama ha traspassat una trista i denunciable barrera: la dels assetjaments i abusos sexuals. Homes que aprofiten les grans aglomeracions per fer tocaments sense consentiment, forçar les dones a ensenyar els pits, despullar-se o tenir sexe, en alguns casos davant d’un públic que anima l’assetjador i deixa la víctima indefensa. “Es van passar la meva roba entre ells com un trofeu. Em vaig sentir impotent”, relatava una noia que havia denunciat el seu cas als jutjats navarresos, un exemple de la por i el disgust a què es veuen obligades les dones que volen seguir la festa des de primera fila.

EN HORARI LABORAL Una de cada tres japoneses, assetjada a la feina

Anar a la feina pot suposar un autèntic martiri per a almenys un terç de les treballadores japoneses, que recentment han admès que els seus companys les han assetjat en horari laboral. El govern ha elaborat una enquesta en què fa pujar els colors a la cara a una societat molt masclista però que aparentment guarda les formes i la correcció. Un 24% dels agressors eren els caps. La majoria de les dones enquestades van relatar comentaris ofensius sobre la seva edat i trets físics o haver rebut insistentment invitacions per a una cita, i fins i tot tocaments indesitjats.

‘FLORETES’ VETADES Una invasió a la intimitat al mig de la via pública

¿És assetjament dir a una dona que passa pel carrer la primera cosa bonica que a un li ve al cap? A Portugal, Bèlgica, el Perú i l’Argentina els legisladors han entès que sí i han tipificat les floretes amb penes de presó fins i tot. Amb la llei, en aquests països les lloances a les dones són masclistes, incòmodes i violentes, ja que no han sigut reclamades ni buscades per les víctimes i són considerades un delicte. A Espanya es va plantejar la prohibició de les floretes perquè ataquen la intimitat, però el debat no va arribar al Codi Penal.