LA VOLTA AL MÓN EN 49 DIES (22)
Efímers 04/08/2014

Assassinat a Manhattan

A Nova York van matar un home davant meu

i
Xavi Coral
3 min

Perdoneu pel títol d’aquest article, perquè no és gaire original, però del que us vull parlar és justament d’això, d’un assassinat a Manhattan. Un assassinat que, a diferència de la pel·lícula de Woddy Allen, no va tenir res de misteriós.

Tothom sap que als Estats Units la gent té armes. No ho sembla, no ho diries, no ho veus però hi són. Diuen els novaiorquesos que ells, en aquest sentit, són diferents de la resta del país, i la veritat és que tenen una de les lleis de control d’armes més estrictes dels Estats Units. Però d’haver-n’hi, n’hi ha, i si n’hi ha, una hora o altra algú les dispara. A Nova York hi viuen més de vuit milions de persones i, per tant, la probabilitat que això passi creix exponencialment. S’ha de dir que l’any passat, el 2013, va ser l’any en què hi va haver menys assassinats i tirotejos en la història de la ciutat. Però, tot i així, 332 persones hi van morir assassinades. Són moltes, però, comparat amb les 2.245 que hi va haver el 1995, es pot dir que la situació ha millorat força. Des de la neteja que va fer l’alcalde Giuliani a finals dels anys 90, la ciutat dels gratacels és molt més segura. La primera vegada que hi vaig anar, l’any 96, les recepcions de molts hotels estaven protegides amb un vidre antibales i, quan es feia fosc, en moltes cantonades hi havia grups d’homes escalfant-se en una foguera que havien encès dins d’un bidó. Passejar de nit per la ciutat no era gaire recomanable. Des de l’entrada en vigor de l’anomenada llei de tolerància zero, els vidres blindats i les fogueres, per posar-ne només dos exemples, han desaparegut. Però això no vol dir que no s’hi cometin crims.

Fa quatre anys hi vaig anar a fer una entrevista a la dissenyadora Carolina Herrera. Ens estàvem en un Marriott del carrer 92 a tocar de la Primera Avinguda. Estem parlant de l’Upper East Side, que no és precisament el Bronx. Una tarda, sortíem de l’hotel i en una placeta que hi havia a l’altra vorera vam veure com, a plena llum del dia, un home s’acostava a un altre i li disparava un tret a boca de canó. L’agressor va arrencar a córrer i la víctima va quedar estesa a terra. Algú devia avisar la policia però no van ser ells els primers a arribar. No havien passat dos minuts que ja hi havia travessada al mig del carrer una ambulància. I al cap d’un minut una altra. A Nova York les ambulàncies volten pel carrer esperant trobar algun accidentat perquè cobren per cada trasllat que fan. Tenen punxada la policia i es crea com una mena de competició macabra entre les diferents empreses per arribar primer i fer-se càrrec de la situació. No cal escandalitzar-se perquè això també passa al nostre país, tot i que no s’explica. Sigui com sigui, els infermers de la primera ambulància van atendre la víctima, que encara respirava.

Els americans són exagerats en tot i no només a les pel·lícules. Van aparèixer mitja dotzena de cotxes de policia amb les sirenes a tot volum, van acordonar la zona i van començar a preguntar als testimonis. Mentrestant, els membres del famós CSI, vestits amb unes granotes ben blanques, van marcar les proves amb números, van fer fotografies, van mesurar distàncies... vaja, com ho feia el Grissom a Las Vegas i l’Horatio a Miami.

Va ser una estona de molt moviment però de mica en mica va anar desapareixent tothom i no es pot dir que fossin gaire pulcres. Les cintes de la policia van quedar abandonades, els del CSI van llançar a terra els guants i tot de restes de material i la taca de sang era ben visible.

A la nit, a les notícies locals, vam saber que l’agredit no havia arribat viu a l’hospital. A l’assassí encara l’estaven buscant.

stats