HI HA FETS I PERSONES que corrompen la democràcia des de dins. La democràcia és una matèria fràgil, mala de muntar i bona de trencar per persones que se n’han servit per obtenir el poder. És per això que tan sovint els països democràtics es veuen empesos a escenaris que fan avergonyir-los. A nosaltres ens avergonyeix que personatges com Antonio Gómez o José Ramón Bauzá puguin prendre decisions en matèria de llengua. Ho explicau a qualsevol persona civilitzada i no ho podrà entendre sense relacionar-ho amb aquesta fragilitat de la democràcia. Les decisions més importants en aquest assumpte les poden prendre aquests senyors per damunt de la mateixa UIB. Em tiraria terra al damunt si pretengués atacar-los pel seu nivell cultural, ja que el meu no m’habilitaria per dictaminar, tampoc, en aquesta matèria. Però el meu sentit comú em diu a qui he d’acudir en cas de mal de queixal, sé a qui puc confiar pulmons o cor i a qui no he de deixar que em talli les ungles. És demanar massa que un polític tengui aquest coneixement elemental? I és clar que el tenen. Però també tenen un estratègia per destruir la unitat de la llengua, amb la coartada infame de salvar-ne una part. Els facilita les coses haver convertit el país en un femer on la mentida i la seva cínica reiteració són procediments habituals de fer política. És tan greu el que pretenen amb el salat, i tan clarament contrari a la lletra i l’esperit de l’Estatut, que els professionals d’IB3 no poden ignorar que, si s’hi avenen, seran col·laboradors necessaris d’aquest atemptat contra la cultura del nostre poble. Segurament ells, com tota la ciutadania, s’hauran preguntat alguna vegada què es pot fer per lluitar contra l’actual barbàrie. Ara tenen una resposta.
