EDITORIAL
Portada 19/08/2015

Aquesta ha de ser la legislatura de la disciplina urbanística

Ara Balears
2 min

PalmaQue Eivissa s'apunti a la disciplina urbanística és una gran notícia, si queda en quelcom més que un anunci després d'una reunió mantinguda aquest dimecres entre el conseller de Territori i la consellera insular eivissenca. La fórmula de l'agència de disciplina urbanística, creada ja a Mallorca i Menorca, pretén allunyar dels ajuntaments aquesta potestat, la de promoure els expedients d'aquells que fan obres il·legals i sovint il·legalitzables, i arribar si és el cas fins a la demolició. Un allunyament que sense dubte és necessari, vista la incapacitat i, sobretot, la manca de voluntat política

La idea, impulsada ja fa més de vuit anys pel Consell de Mallorca, no ha acabat de funcionar, ja que la majoria de municipis mallorquins no han volgut renunciar a la seva capacitat de posar ordre en matèria urbanística, no tant per fer-ho, sinó per no desprendre's del poder que atorga la facultat d'aturar unes obres, denunciar-les i prendre les mesures que calgui. En realitat, amb comptadíssimes excepcions, els batles i batlesses solen queixar-se dels maldecaps que els provoca la recurrent indisciplina urbanística dels veïns, però a l'hora de la veritat, són ben pocs els municipis que acaben traslladant la gestió d'aquesta àrea al Consell insular.

Per tant, el fet que Eivissa, on el compliment de la legalitat urbanística no ha estat un exemple, vulgui posar en marxa una agència és sense dubte una iniciativa que cal lloar. Caldrà veure si després els ajuntaments acaben apuntant-se a l'agència o s'estimen més mantenir aquesta quota de poder que és poder decidir què passa amb unes obres il·legals.

El conseller de Territori, Joan Boned, assegurava en una recent entrevista a aquest diari que molts ajuntaments han actuat de manera negligent, sobretot perquè la proximitat entre l'equip de govern municipal i els veïns és tan gran que "costa" fer complir la llei. Precisament per això, que el paper de "dolent de la pel·lícula" caigui en el Consell insular de torn és la millor manera de poder recuperar la confiança en l'administració en matèria urbanística, ara mateix completament perduda. De fet, els ciutadans que van per la llei i que decideixen no edificar una parcel·la perquè no té els metres suficients o la condició urbanística requerida pel planejament acaben lamentant no haver-ho fet, perquè el seu veí que va incomplir la llei ha vist com passaven els anys i res no succeïa, fins que va arribar Gabriel Company i en va decretar la legalització.

No és aquest un plantejament que pugui defensar una societat moderna, el de consentir les il·legalitats, i molt menys el d'amnistiar-les. Però perquè tot canviï no basta crear agències o dotar-les millor. Caldrà també revisar les normatives, que encara emparen figures ridícules com el fet que un simple expedient obert per part d'un ajuntament impedeixi la intervenció del Consell si el municipi no pren cap decisió. Aquest blindatge, el d'obrir un expedient i deixar-lo caducar, ha estat la fórmula emprada infinitat de vegades per a l'urbanisme il·legal amb la complicitat municipal.

Aquesta ha de ser la legislatura de la disciplina urbanística, per protegir el paisatge i perquè els ciutadans recuperin la confiança en uns càrrecs públics que, a més d'anunciar lleis i normes, les fan complir.

stats