La Llei del joc se salva del Tribunal Constitucional
A diferència de la Llei de comerç, que ha estat recorreguda pel govern de Rajoy, en aquest cas sí que hi ha hagut acord amb l'Estat
PalmaLa Llei del joc, aprovada pel Parlament el juliol de 2014 a instàncies de l'aleshores conseller d'Economia, Joaquín García, només amb els vots del PP, finalment no arribarà al Tribunal Constitucional. A diferència del que ha succeït amb la Llei de comerç, que té un recurs d'inconstitucionalitat interposat per part del govern de Mariano Rajoy, en aquest cas l'Estat i la Comunitat Autònoma han arribat a un acord.
L'entesa s'assolí en la comissió bilateral de cooperació entre l'Administració General de l'Estat i la Comunitat Autònoma el mes de juny passat. Fins a una quinzena de lleis autonòmiques impulsades pel Govern de José Ramón Bauzá han motivat qüestions d'inconstitucionalitat per part de Madrid. Tret de la de Comerç, fins ara, cap de les negociacions anteriors no havien acabat amb un recurs d'inconstitucionalitat interposat.
En el cas de la Llei del joc, el Goven balear acceptà l'eliminació o modificació dels articles de la norma autonòmica que l'Estat considera que trepitgen les competències estatals. La discrepància per part de l'Administració estatal era relativa a tres dels articles de la llei.
Pel que fa a l'article 3.1, s'acordà que no cal que l'administració doni autorització per a jocs i apostes de combinacions aleatòries amb fins publicitaris. Quant a l'article 18, relatiu a la constitució de fiances per a empreses i empresaris que realitzin activitats relacionades amb el joc, s'acordà que “la constitució de fiances queda circumscrita a les condicions d'exercici de l'activitat, i per a aquelles activitats que suposin un risc directe i concret per a la salut o per a la seguretat del destinatari o d'un tercer, o per a la seguretat financera del destinatari”.
A banda de la Llei del joc i de la Llei de comerç, que previsiblement acabarà suspesa cautelarment pel Tribunal Constitucional, també han suscitat discrepàncies a Madrid la Llei agrària, per l'article que regula el subministrament a les institucions públiques de productes agraris de les Illes. També plantejà una qüestió de constitucionalitat la llei Company de mesures urgents per l'ordenació urbanística, la Llei de turisme, la Llei de mesures tributàries per la reducció del dèficit, la Llei de caça, la Llei de mines i la Llei de coordinació de policies locals, entre d'altres.
