El govern central veu inconstitucional la llei balear que permet etiquetar només en català

PalmaEl govern central observa indicis d'inconstitucionalitat en la Llei de protecció del consumidor aprovada per l'Executiu de José Ramón Bauzá, concretament en l'article 30 sobre la llengua utilitzada, quan estableix que tota la informació facilitada al consumidor haurà de figurar "almanco en una de les dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma", la qual cosa permet l'etiquetatge només en català o castellà.

Com és habitual en aquests casos, quan el govern central qüestiona una llei autonòmica pels seus indicis d'inconstitucionalitat, a través d'un acord que ja s'ha publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat i comunicat al Tribunal Constitucional, s'insta l'Executiu balear a modificar la norma i a negociar-ho i resoldre les discrepàncies en una comissió bilateral entre l'administració de l'Estat i l'autonòmica. En cas de no haver-hi acord, l'amenaça és que l'Estat dugui la llei davant el Constitucional i en suspengui l'aplicació fins que aquest no s'hi pronunciï.

Des de la Conselleria de Salut s'ha informat que encara no s'ha produït cap reunió sobre aquesta qüestió, tot i tenir coneixement de l'advertència del govern central, i es mostra sorpresa perquè "en la qüestió que plantegen sobre l'article de les llengües no s'ha canviat res respecte de la llei anterior", per la qual cosa s'espera arribar a un acord. La nova norma de protecció del consumidor impulsada pel Govern de Bauzá va ser aprovada pel Parlament el 24 de juliol i va substituir la vigent des de l'any 1998.

Més restrictiva amb el català

En qualsevol cas, la llei aprovada per l'actual Executiu ja és més restrictiva amb el català. En el qüestionat article 30, es manté el primer punt, que estableix que la informació facilitada al consumidor haurà de ser almanco en una de les dues llengües oficials, i també un segon punt estableix que, quan es tracti de productes en els quals les dades d'etiquetatge adverteixin de riscs per a la salut, aquest haurà de ser necessàriament en castellà.

Sobre això no s'ha canviat res, però el Govern ha eliminat un tercer punt de l'article que permetia una excepció a favor del català, perquè establia que no s'exigiria l'obligació d'etiquetar en castellà "quan les dades expressades en la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma siguin fàcilment intel·ligibles". El concepte de "llengua pròpia" per al català que recollia aquest punt, no acceptat per l'Executiu de Bauzá, pot haver propiciat que hagi estat suprimit en la nova llei.

Onzena amenaça de l'Estat

Però fins i tot aquest canvi sembla no ser suficient per al govern central, encara que a la llei autonòmica anterior sobre protecció del consumidor, vigent fins enguany, no s'haguessin advertit indicis d'inconstitucionalitat en relació a això. Amb aquesta ja són onze les vegades que l'Estat amenaça l'Executiu de Bauzá de dur lleis seves davant el Tribunal Constitucional. La darrera va ser el mes passat, en relació a la de transport i mobilitat sostenible.

Però també ho ha fet així amb la Llei de mesures urgents per a l'ordenació urbanística sostenible, coneguda com a llei Company; la Llei de turisme, la Llei de mesures tributàries per a la reducció del dèficit, la Llei de mesures urgents en matèria de mobilitat intraadministrativa, la Llei de coordinació de policies locals, la modificació de la Llei de caça i pesca fluvial, la Llei de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats, la Llei de pesca marítima i marisqueig i la Llei de pressuposts de 2014.

En tots els casos anteriors, les reunions de la comissió bilateral han evitat que les lleis acabassin impugnades al Constitucional. En la major part d'ells, les reunions han acabat amb el compromís del Govern balear de modificar o derogar articles polèmics o dotar-los d'una nova interpretació. En qualsevol cas, la situació genera conflictivitat i inseguretat en l'aplicació legislativa.