Mateu Malondra: "El discurs s'ha buidat de contingut i això ho reflecteix la música"

PalmaAcaba de formar l’associació Placa Base, amb cinc companys de diferents disciplines, per crear projectes relacionats amb la tecnologia. I també amb la música, que és la vida de Mateu Malondra (Palma, 1977). Mentrestant, aquest compositor de música contemporània que ja ha vist com obres seves s’han estrenat al Japó, Egipte, Islàndia, Alemanya, Holanda i el Regne Unit, entre altres països, està enllestint la composició que li han encarregat els organitzadors del festival Mixtur (Músiques de Recerca i Creació Multidisciplinària) perquè l’interpreti l’ensemble gallec Vertixe Sonora, a finals del mes d’abril, a la Fabra i Coats de Barcelona, seu del Mixtur.

Per què a la majoria de la gent li és tan difícil escoltar una composició de música contemporània o de recerca?

En general, la majoria de persones senten com a estrany el que no entra en els cànons del que s’espera. Però a la vegada també hi ha gent disposada a conèixer coses noves, a escoltar creacions diferents, darrere de les quals hi ha un llarg procés de recerca. I, segurament, perquè aquesta música de recerca requereix més divulgació i posar mitjans perquè la gent arribi a ser capaç de gaudir-ne.

¿Vostè parlaria de música per a una elit?

No és, en cap cas, elitisme com a extracte social, però sí que ho és pel que fa al coneixement. I això és un entrenament, un aprenentatge pel qual moltes persones no tenen interès a passar; i si tampoc es fa res per estimular aquest interès...

Llavors es diu que les peces de música contemporània són sons o renous descompassats i sense cap sentit musical.

Avui ningú discuteix, dins les arts visuals, si una obra contemporània té validesa o no. En canvi a la música contemporània sovint se la desqualifica. Això vol dir que encara s’ha de fer molta feina en aquest sentit.

En canvi, s’escolta molta música, tothom n’escolta.

Sí, el que passa és que el consum de música sovint s’entén com a acte social, i no com a acte cultural. En aquest sentit, crec que hi ha un excés de música. A més, a Espanya especialment es té la percepció errònia que la música és un entreteniment i, a la vegada, no es creu que sigui una activitat que afavoreix el pensament i la creativitat. És una visió del tot reduccionista.

Què en pensa de la música popular, la que sona arreu?

Dins la música popular es fan peces bones i, a més, cada música té el seu moment. El que passa és que, sigui la música que sigui, s’ha d’escoltar, i hi ha massa música que no s’escolta, perquè gairebé tota sona igual, està feta amb els mateixos patrons. A més, hem de tenir en compte que el discurs general s’ha buidat de contingut i això també ho reflecteix la música.

Amb el que diu, ¿deu defensar una presència més alta de la música en l’educació? ¿Ens pot donar les seves raons per fer-ho?

Partint de la premissa que qualsevol coneixement enriqueix la persona i que cap coneixement és inútil perquè mai no sabem quines necessitats tindrem en un futur, la cultura musical té components molt útils. Conèixer la música afavoreix el pensament abstracte i, pel que fa els adolescents, ajuda a estructurar i estimular altres sentiments més complexos, i no només la visió simplista que ofereix el mercat de moda. A la vegada, trobo extremadament positiu tocar un instrument, o per a mi ho ha estat, perquè ajuda en gran mesura a la concentració. Quan toques un instrument, el cervell està en una activitat molt peculiar, penses i et mous alhora.

¿Diria que són coneixements pràctics?

No ens podem obsessionar amb la practicitat. De fet, en general l’interès dels alumnes està més focalitzat en el que poden treure de manera immediata. I s’hauria d’educar que el coneixement és necessari tenir-lo, que és una finalitat i no només un mitjà.

Quins són els seus interessos actuals com a compositor?

Estic particularment interessat en la interrelació d’elements diversos dins estructures lineals, en la visió de diferents plans i no tant en una confrontació com es fa en un collage, sinó en la combinació de processos compositius diferents dins una mateixa peça. M’interessen les estructures internes del llenguatge, de manera genèrica.

¿Vivim en un moment saturat de sons?

Sí, absolutament saturat de sons. I com en qualsevol disciplina, l’entorn hi influeix, però al final has de tenir la capacitat de crear una obra que provingui del mateix llenguatge. En tot cas, aquesta saturació de sons actual fa que moltes obres siguin denses. Pot influir en aquest sentit o també en el contrari, perquè per aquesta mateixa saturació hi ha compositors que la rebutgen. O sigui que per excés o per defecte, el nivell d’estímuls que tenim ens influeix i això és interessant. El món sonorament és molt ric. I amb això no em referesc a la música de l’ascensor, sinó precisament als sons que fa l’ascensor.e