Passen els anys i IB3 no sols no aconsegueix tenir un model propi i un horitzó, sinó que va canviant d’unes mans a unes altres i, malauradament, sempre amb un denominador comú: el control polític. La temptació de controlar l’impacte de la informació ha estat històricament massa atractiva per al poder polític, i així ha quedat demostrat en infinitat de situacions a l’estat espanyol. Però en el cas d’IB3, els partits polítics no han estat capaços ni de guardar les maneres.
De les set persones que han dirigit la cadena pública, incloent-hi el període en què ho va fer el vicepresident del Govern, cinc tenien carnet d’un partit polític. Certament, el PP ocupa amb escreix el primer lloc de la classificació, amb tres directors generals que militen o militaven en la formació conservadora, a més del mteix Antonio Gómez. Els partits d’esquerres no estan lliures de culpa. Tombaren el coll també en el cas de la televisió pública i acceptaren la imposició d’UM de col·locar-hi un militant: Toni Martorell.
Només Pere Terrassa i Jacobo Palazón es poden considerar càrrecs tècnics, que és el que necessita qualsevol cadena pública si el que pretén és aconseguir el reconeixement i el respecte dels ciutadans, que comencen a estar molt cansats d’aquesta obsessió governamental de tenir persones de partit al capdavant d’una institució que el que ha de fer és un servei públic rigorós i independent.
No hi ha cap llei que impedeixi a una persona amb carnet polític dirigir una televisió pública. Però hi ha un element essencial: que tingui trajectòria, coneixements del sector i que, sobretot, aporti una visió global, un projecte que es posi al servei dels ciutadans. En la majoria dels casos, els arribats a aquesta posició no tenen cap mèrit reconegut i són enviats com a veritables comissaris. Se’ns dirà que l’actual coneix el sector, perquè ha impulsat una televisió local, la d’Inca, que actualment té un treballador, que és el seu fill. Mentrestant, grans professionals audiovisuals de Balears continuen a l’atur. El missatge que de moment han llançat els partits, i sobretot el PP, a IB3 és que no se la creuen. Que la volen al seu servei. I aquest no és el camí.
