ELECCIONS 28-A
Política 24/03/2019

Vot de càstig de les bases dels partits per haver ignorat les primàries

L’elecció de la militància continua sent una fórmula subordinada a les decisions a dit de les executives

Aleix Moldes
4 min
Un ciutadà escollint entre les paperetes dels partits en les eleccions del 21 de desembre passat.

BarcelonaLa nova política és un concepte que ha fet fortuna en els últims anys per enaltir la democràcia interna dels partits, obrint la presa de decisions a la militància i acabant amb la discrecionalitat de les direccions. Però les paraules i els fets sovint no acaben d’encaixar i les eleccions del 28 d’abril han tornat a evidenciar la distància entre la nova política i la realitat. El PP és el cas més evident d’imposició de candidats per part de l’executiva, però també és el partit que menys se n’amaga: el 16 de març el seu president, Pablo Casado, va designar a dit els caps de llista de les 52 circumscripcions electorals de l’Estat. “Avui és un dia molt important per a Barcelona. S’ha fet un pas des de Génova, acceptat, per descomptat, des d’aquí”, deia el candidat del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Josep Bou, aquesta mateixa setmana per presentar la candidata al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo.

Però no és exclusiva dels vells partits. Els més nous, Catalunya en Comú i Podem -els que més aferrissadament defensen la democràcia interna-, no han esquivat la polèmica. Als despatxos, l’executiva dels comuns va negociar els noms de la candidatura, que finalment es va decidir que encapçalés Jaume Asens. Sense llista alternativa -s’hauria hagut d’enfrontar a la maquinària del partit-, la militància la va avalar, però va deixar sentir el seu rebuig. En l’assemblea territorial de Barcelona, Asens va rebre més abstencions (38) que vots a favor (37) -no es podia votar en contra- i la llista va acabar sent avalada per 83 vots a favor i 57 abstencions, és a dir, pel 59% dels presents, i no es va habilitar l’opció del vot telemàtic.

Toc d’atenció a ERC i el PDECat

Podem també va organitzar les seves pròpies primàries. El vencedor, Óscar Guardingo, va acabar renunciant a formar part de la candidatura perquè se li oferia el número 11 per Barcelona i, en canvi, les seves dues rivals a les primàries, Mar García i Alicia Ramos, són la número 4 i la 8, respectivament. Entre alguns cercles de Podem també ha generat malestar que un militant del partit com Asens no s’hagi sotmès a les primàries de la formació lila.

Com a partit assembleari, a ERC cada federació escull els seus candidats en una votació interna -després de recollir els avals exigits en cada cas- i els noms es traslladen després a l’executiva nacional. La selecció de l’ordre és potestat exclusiva de la direcció, que, per al 28-A, ha seleccionat Oriol Junqueras com a cap de llista en unes primàries en què no ha tingut rival. Per validar les candidatures, que inclouen altres noms que no han passat pels processos interns, com Gabriel Rufián (2), Joan Josep Nuet (4) i Raül Romeva al Senat, el consell nacional les va votar la setmana passada. Segons ha pogut saber l’ARA, el toc d’atenció de la militància es va focalitzar en la llista per Barcelona, malgrat estar encapçalada pel president del partit. 92 vots a favor, però 17 en contra i 10 abstencions. Junqueras va ser avalat amb el 77,3% dels vots quan, quatre anys abans, Rufián (122-2-5) ho havia estat amb el 94,6%.

Al PDECat, les ternes comarcals no han servit per a res més que per evidenciar el malestar entre els principals dirigents i els sectors moderats. Ni Marta Pascal -guanyadora a Osona- ni Carles Campuzano -al Garraf- han passat la selecció tot i haver estat a Madrid en la passada legislatura. Jordi Sànchez va ser escollit cap de llista pels afiliats a la Crida, però no ha estat avalat pels del PDECat, que s’han limitat a donar suport -un 80%- als candidats del seu partit. L’expresident Carles Puigdemont i el seu nucli més pròxim van acabar pactant l’ordre de les candidatures amb el president del PDECat, David Bonvehí, i es va afegir també Laura Borràs, de 2 per Barcelona; els exconsellers empresonats Jordi Turull i Josep Rull, a Lleida i Tarragona; l’exconseller a l’exili Lluís Puig de cap de llista al Senat i també l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas per Girona. Tots ells sense cap procés de primàries.

Madrid, quilòmetre 0

Pel que fa al PSC, el partit s’ha escudat en els seus estatuts per descartar les primàries, tenint en compte que les eleccions s’han convocat de manera anticipada. El consell nacional dels socialistes va acceptar els noms que se’ls proposaven des de l’executiva, amb Meritxell Batet de cap de llista per Barcelona. El president espanyol, Pedro Sánchez, hi ha volgut situar de número 2 Francisco Polo i la direcció dels socialistes catalans ho ha acceptat sense retrets. Sánchez, de fet, ha estat actiu en l’elaboració de llistes arreu de l’Estat i el seu principal punt de conflicte s’ha situat a Andalusia, on ha vetat els candidats més afins a l’expresidenta de la Junta Susana Díaz. “En prenc nota”, deia Díaz la setmana passada en arribar al comitè federal.

I a Ciutadans, el partit que va fer bandera de les primàries -hi ha renunciat per a les municipals-, Inés Arrimadas va ser escollida com a candidata única a Catalunya amb més del 90% de suports. Però no ha sigut igual de fàcil en tots els casos. Els fitxatges d’Albert Rivera tant del PP com del PSOE han generat incomoditat en algunes comunitats. El cas més sonat ha sigut l’intent de tupinada a Castella i Lleó a favor de la candidata preferida per Rivera. El 2019 no sembla, doncs, que acabi sent el de l’empoderament dels militants de base.

stats