Una victòria del PP comprometria la Diada i el català
Un pacte de dretes derogaria el decret a la sanitat i reduiria l’ecotaxa
PalmaTot i que el PSOE de Pedro Sánchez guanya terreny en les enquestes d’intenció de vot, el pacte de govern a Andalusia ha donat una embranzida a la dreta. El nou PP de Pablo Casado pugna amb Ciutadans, d’Albert Rivera, i amb l’extrema dreta de Santiago Abascal, líder de Vox, en un context que beneficia tots els contendents i els permet aspirar al poder en llocs clau a força d’acords tripartits. A les Illes Balears, el PP pensa en la possibilitat de tornar a les principals institucions sense la necessitat, tan sols, del suport del centredreta regionalista d’El Pi.
La possibilitat que un pacte de dretes lideri les principals institucions mallorquines posa en perill la celebració oficial de la Diada de Mallorca el 31 de desembre, aquest dilluns, coincidint amb la festa de l’Estendard. Els representants del PP al Consell de Mallorca han anunciat diverses vegades la seva voluntat de reinstaurar el 12 de setembre com a Diada oficial. Els potencials socis del PP, Ciutadans, varen anar fins i tot una passa més enllà i varen arribar a presentar un plet contra l’Ajuntament de Palma perquè asseguren que la celebració de la Diada atempta contra la declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC) que té l’Estendard.
Una majoria conservadora al ple del Consell de Mallorca bastaria per tornar a canviar la Diada, de la mateixa manera que una de progressista va fixar el 31 de desembre a finals del 2016. A més, val la pena tenir en compte que si el PP lideràs només l’Ajuntament de Palma, també podria comprometre la commemoració conjunta de la Diada i l’Estendard. De fet, aquesta coincidència ja ha generat petites discrepàncies entre el Consell de Miquel Ensenyat (MÉS) i algunes veus socialistes de l’Ajuntament de Palma.
La Diada no és l’únic meló que el PP està disposat a reobrir. El candidat dels conservadors a Cort, l’exbatle Mateu Isern, ha dit aquesta setmana a IB3 que es planteja canviar el nom de Palma per Palma de Mallorca si guanya les eleccions municipals i, per fer-ho, Isern considera la possibilitat de fer una consulta popular i veure “si tenen raó els uns o els altres”.
A més, Cort lliura els premis Ciutat de Palma. La portaveu del PP a la Sala, Marga Duran, ja ha dit que la propera convocatòria dels guardons de novel·la i poesia que dirigeixin els conservadors seran també en llengua castellana, igual que en l’època de Mateu Isern i José Ramón Bauzá. El gir espanyolista i contra la normalització lingüística que podria patir Cort amb una hipotètica coalició de dretes als comandaments es veu agreujada per la més que probable presència de la coalició d’extrema dreta Actúa-Vox, liderada pel general retirat Fulgencio Coll.
El candidat del PP, Mateu Isern, que suposadament se situa en l’ala més regionalista i moderada del partit, va aprofitar el mateix dia de la seva presentació per lloar Coll i per obrir la porta sense miraments a una entesa amb Actúa-Vox. “És un luxe per a la política”, va declarar Isern sobre el general cap de llista de l’extrema dreta.
El Govern i el Parlament
Les conseqüències d’una victòria contundent de les dretes arribarien més enllà de l’Ajuntament de Palma i és al Govern i al Parlament on podrien refer algunes de les mesures que l’esquerra ha desfet durant aquests més de tres anys i mig de legislatura. El principal cavall de batalla de l’expresident Bauzá va ser la normalització lingüística i, molt en concret, l’ús de la llengua a l’administració pública i en el món de l’educació.
El Govern de Francina Armengol va acabar de recuperar la setmana passada bona part del decret sobre l’ús de les llengües oficials en l’administració de la Comunitat Autònoma que l’equip de José Ramón Bauzá va eliminar durant la legislatura anterior. Però Biel Company, ja va assegurar divendres que, quan el seu partit governi, eliminarà el decret del català a la sanitat, per passar de requisit a ser només un mèrit. “Així no s’ha de defensar la nostra llengua, a costa de minvar la sanitat pública”, va dir Company en una roda de premsa. “Potenciarem i farem que s’estimin les dues llengües oficials a les illes”, afegí. “Exigir el català a la sanitat és generar rebuig” i implica “rebaixar la qualitat sanitària i anar contra un servei bàsic”, havia assegurat en altres moments.
Tot i que, si hi hagués un tripartit, tot això dependria també de la pressió dels socis de Ciutadans i d’Actúa-Vox, en cas que obtinguessin representació parlamentària, el PP balear ha anat centrant i matisant de manera ambigua el seu posicionament respecte del trilingüisme i la Llei de símbols. Alhora que Company ha reconegut que s’havia aplicat el TIL “de manera precipitada”, Bauzá ha mantingut una defensa peu fiter del trilingüisme des de la tribuna del Senat. Mentre que el PP evitava votar a favor de la Llei de símbols al Parlament, el PP estatal anunciava mesures similars a les empreses per Bauzá per lluitar contra les ensenyes independentistes a Catalunya i Company avisava que “no permetria” que passàs a les Illes “el mateix” que al Principat.
En el marc d’aquesta ambigüitat, calculada o no, el que faci el PP pot acabar depenent més dels seus companys de viatge que del mateix partit. Mentre que és probable que Ciutadans i Actúa-Vox exigeixin mesures dures contra la normalització lingüística, El Pi ha mostrat altres prioritats i segurament faria pagar peatges relacionats amb els impostos, les inversions públiques i el finançament dels ajuntaments.
En contra del que podria semblar, el PP no ha plantejat una batalla dura amb temes econòmics. Els conservadors han acceptat, per exemple, l’ecotaxa i, a diferència del que feren amb l’anterior, només demanen rebaixar-la i suprimir-la en temporada baixa.
