Urkullu vol pactar amb Sánchez una Espanya confederal

VitòriaEl lehendakari Iñigo Urkullu es va presentar ahir al ple de política general de la cambra de Vitòria sent fidel a una característica del seu mandat: és previsible, un adjectiu que va atribuir al seu govern. En ple debat sobre el nou estatus basc, i amb el Procés de fons, Urkullu va obviar l’acord PNB-EH Bildu que reclama el dret a decidir i va reiterar l’aposta per un estatus legal, plural i pactat. Com? En una Espanya confederal que no va concretar com es desplegaria. De fet, fa un any, en el mateix debat, Urkullu va posar damunt la taula el terme “nació foral”, que no va tenir recorregut els mesos següents.

Mirada posada en Madrid

La seva intervenció es va centrar molt en la gestió i l’economia, bastant en l’autogovern i gairebé gens en les conseqüències de la violència d’ETA i la convivència, malgrat les qüestions pendents en matèria de víctimes i política penitenciària. El lehendakari, en ple debat en termes de sobirania que hi ha al mateix Parlament basc, va reclamar del govern espanyol la transferència de les competències pendents i que compleixi l’Estatut de Gernika, dues reivindicacions que eren una constant els anys 80 i 90.

El lehendakari sempre mira cap a Madrid. Ahir va destacar els acords a què va arribar amb Mariano Rajoy i la voluntat d’avançar que aprecia en el PSOE, del qual va destacar l’“actitud formal”. Des del possibilisme i sense passar la ratlla de la legalitat, va fer una proposta a Sánchez de pacte, apartant-se del Procés: “La meva proposta és substituir actituds que poden conduir a decepcions i frustracions que mai sabem on acaben per una nova actitud que generi il·lusió i desemboqui en una realitat de pacte i convivència”. És a dir: “Una proposta institucional consensuada, pactada i ratificada, que compti amb garanties de compliment efectiu”. Tota una declaració d’intencions tant en la forma com en el fons.

Per acabar d’adobar la inconcreció de la seva proposta per actualitzar l’autogovern basc, Urkullu va enumerar uns quants exemples europeus: el referèndum d’Escòcia pactat amb el Regne Unit, el “federalisme asimètric” entre Flandes i Valònia a Bèlgica, el model cantonal suís i la “lleialtat multidefederal” d’Alemanya, en què Baviera té la denominació de freistaat o estat lliure.

El lehendakari sap que els dos anys que li queden de legislatura seran durs -també l’hi va recordar el líder del PP, Alfonso Alonso- perquè assumeix que no té la majoria per tirar endavant les seves grans iniciatives, començant pels pressupostos. L’oposició no vol ajudar-lo i menys amb les eleccions forals i municipals a la cantonada, el mes de maig vinent. Fins i tot els socis del Partit Socialista d’Euskadi se’n distancien. Idoia Mendia el va advertir que, si no vol tenir problemes en el si del govern, rebaixi els termes de l’acord sobre el nou estatus subscrit pel PNB i EH Bildu cap a posicions més “viables i integradores”. També Elkarrekin Podem va exhortar-lo a “desfer la malifeta de Joseba Egibar i buscar un acord transversal”.

Aliè a aquest advertiment i extramurs del discurs del lehendakari, Egibar, portaveu jeltzale, va tornar a defensar l’acord amb EH Bildu i va convidar el sobiranisme d’esquerres a “mullar-se” i pactar els pressupostos. Minuts abans, Maddalen Iriarte, d’EH Bildu, havia ofert a Urkullu arribar a acords de país a canvi que trenqués el pacte de govern amb el PSE, partit que va qualificar de “llast”. El lehendakari va rebutjar la proposta.

Solidaritat amb els presos

Durant el ple, Urkullu va dedicar unes paraules de solidaritat als presos polítics. Després d’haver visitat Oriol Junqueras a Lledoners, va recalcar que enviava records a “tots ells”. El lehendakari va censurar la judicialització de la política i va denunciar que la presó provisional era, en el cas dels independentistes, una mesura desproporcionada i injustificada. En aquest sentit, va reclamar a totes les parts que treballin per la distensió i el diàleg, amb voluntat d’arribar a acords.