Unides Podem demana investigar la segona regularització de Joan Carles I a Hisenda

MadridTots els socis del PSOE –i altres partits del Congrés que no donen suport al govern espanyol– van demanar ahir investigar Joan Carles I, mentre Pedro Sánchez visitava la Seat de Martorell amb Felip VI. Unides Podem va fer el pas i va registrar una petició perquè s’investiguin les irregularitats del rei emèrit, a la qual s’hi va sumar el PNB i els partits d’esquerres i sobiranistes de la cambra baixa. Aquests últims ja havien registrat dijous una petició perquè Felip VI comparegués per donar explicacions sobre el seu pare i dimarts una sol·licitud de comissió d’investigació. La segona regularització del rei emèrit a Hisenda, de gairebé 4,4 milions d'euros vinculats a vols privats que s'haurien sufragat amb fons de la fundació Zagatka, propietat del seu cosí llunyà Álvaro de Orleans, ha generat una nova onada d'indignació.

L'enèsima petició de les formacions d'esquerres del Congrés ja no sorprèn, com tampoc que el PSOE faci equilibris per rebutjar l'actitud de Joan Carles I i alhora faci tot el possible per blindar la institució. És plausible que els lletrats del Congrés tornin a avalar la petició que ara registra la formació lila, perquè se circumscriu bàsicament a presumptes il·legalitats comeses després de l'abdicació el 2014, moment en què va perdre la inviolabilitat prevista a la Constitució. Els serveis jurídics de la cambra baixa ja van avalar que s'investigués el suposat ús de targetes opaques de l'emèrit i altres membres de la família reial entre el 2016 i el 2018. Però el PSOE va tornar a fer pinça amb la triple dreta i es va oposar a crear aquesta comissió, ja sense poder-se amagar rere arguments tècnics. La mesa tindrà diverses peticions sobre la taula i a la sessió de control de dimecres també hi haurà preguntes sobre la monarquia.

En la nova proposta, Podem planteja investigar si la fundació Zagatka hauria finançat Joan Carles I i les seves amistats amb vols privats d'oci; si a partir de l'abdicació va ometre deliberadament l'obligació de declarar a Hisenda les quantitats percebudes i utilitzades per pagar els vols; si les quantitats utilitzades per l'emèrit per regularitzar els seus comptes provenen de préstecs o donacions subjectes a obligacions tributàries amb posterioritat al juny del 2014 (l'abdicació); si el pagament dels préstecs podria recaure als seus hereus, inclòs el cap de l'estat, Felip VI; i si fan falta canvis normatius que impedeixin que aquests fets es repeteixin en el futur.

Sense notícies de la "modernització"

Mentrestant, la promesa del president espanyol, Pedro Sánchez, de "modernitzar" la Corona continua desada al calaix. Des que va anunciar la intenció abans de Cap d'Any s'han anat descobrint més operacions tèrboles de Joan Carles I, però cap detall de l'agenda renovadora de la monarquia. La Moncloa apuntava que havia de sortir de la Zarzuela, avesada a la discreció –o opacitat–, també quan les germanes del rei han reconegut aquesta setmana haver-se vacunat quan no tocava.

Amb menys incomoditat viu aquest procés la dreta política espanyola. El PP evita criticar el rei emèrit i en destaca sobretot el paper durant la Transició. Ciutadans, en canvi, sí que es mulla i qualifica la conducta de Joan Carles I d'"absolutament decebedora", en paraules de la seva presidenta, Inés Arrimadas. Amb tot, el discurs sobre la regeneració i la transparència del partit taronja topa amb un límit i no creu que calgui investigar Joan Carles I. "Amb la informació que tenim ja podem dir que milers d'espanyols veuen amb decepció el que està passant", es limita a dir Arrimadas.