JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS
Misc 05/02/2018

El tribunal que jutjarà la rebel·lió va admetre la querella del fiscal

Els cinc jutges de la sala d’admissió del Suprem, més dos per triar, assumiran la instrucció de Llarena

i
Ernesto Ekaizer
4 min
El president de la sala penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, durant la presa de possessió el 2014.

MadridLa sala d’admissió del Tribunal Suprem -formada per cinc jutges-, que el 31 d’octubre va admetre a tràmit la querella del fiscal general de l’Estat, es convertirà, quan s’hi afegeixin dos jutges més, en el tribunal de set magistrats que jutjarà els delictes de rebel·lió, sedició i malversació un cop el magistrat instructor, Pablo Llarena, finalitzi la investigació. La sala d’admissió que va adoptar la decisió d’assumir la causa estava integrada pel president i ponent, Manuel Marchena -també president de la sala segona del Suprem-, Andrés Martínez Arrieta, Julián Sánchez Melgar, Juan Ramón Berdugo i Luciano Varela. Des d’aleshores, el magistrat Antonio del Moral ha rellevat Sánchez Melgar, nomenat al desembre fiscal general de l’Estat.

Per tant, quatre dels magistrats del futur tribunal de set -nombre que s’assigna a les causes especials i rellevants, en què es jutgen persones aforades- van entendre que la querella de la Fiscalia General de l’Estat era competència del Suprem. Aquests quatre jutges, als quals s’ha unit Del Moral i s’hi afegiran dos més, formaran el tribunal que jutjarà uns delictes pels quals el magistrat instructor investiga fins ara 28 imputats. Per tant, el president i ponent del tribunal encarregat del judici serà el magistrat Marchena. Els dos jutges que completaran el tribunal seran nomenats al final de la instrucció. Si s’exclou els tres membres de la sala de recursos que resolen les apel·lacions (Miguel Colmenero, president; Francisco Monterde i Alberto Jorge Barreiro), queden tres magistrats: Ana Ferrer, Andrés Palomo i el jutge Vicente Magro -nomenat el 25 de gener per integrar la sala penal del Suprem-. Però el nomenament dels dos magistrats que integraran el tribunal també podria recaure sobre aquells que ocupin algunes de les tres vacants per a especialistes en penal que cal cobrir, les de Cándido Conde-Pumpido, José Manuel Maza i Julián Sánchez Melgar.

Per a tot això cal una modificació legislativa que permeti als especialistes en dret penal -actualment regeix una limitació- aspirar a aquestes tres places. Fins al 2012, la sala d’admissió, sota la presidència de Juan Saavedra, llavors president de la sala penal, resolia sobre l’admissió i també sobre els recursos. A més, a aquesta tasca s’hi afegia la de formar el tribunal, al costat d’altres magistrats, en el judici oral.

Però l’enjudiciament del jutge Baltasar Garzón en els casos de les víctimes desaparegudes durant el franquisme i les escoltes de les converses entre presos en el cas Gürtel i alguns dels seus advocats imputats va suposar una sacsejada per a la sala penal del Suprem. La defensa va recusar els jutges que van participar a la sala d’admissió, entre els quals el president de la sala segona, Saavedra, des d’on es resolien els recursos, en les dues causes. La majoria de les recusacions van ser admeses i arran de la contaminació dels magistrats els van haver de substituir. Per aquest motiu, Saavedra va proposar un canvi: la creació de la sala de recursos. Els magistrats d’aquesta sala s’ocuparien de resoldre les apel·lacions i no participarien en els tribunals d’enjudiciament. Els membres de la sala d’admissió sí que seguirien formant part dels tribunals.

Precisament, aquest punt de separar completament la sala d’admissió dels tribunals d’enjudiciament va ser explicitada en una de les propostes quan els candidats a presidir la sala penal del Suprem (Conde-Pumpido, Colmenero i Marchena) van exposar els seus programes davant la comissió permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el setembre del 2014. Conde-Pumpido, exfiscal general de l’Estat i actual magistrat del TC, va ser l’únic dels tres que va proposar una reforma per evitar que els magistrats encarregats d’admetre causes fossin els mateixos que les jutgessin.

En la seva interlocutòria del 31 d’octubre, la sala d’admissió aclaria que no es pronunciava sobre el fons i limitava l’abast de la seva resolució sobre la querella de rebel·lió a la competència del Tribunal Suprem.

“L’existència d’una actuació executada fora d’Espanya, tendencialment dirigida a fer realitat el designi independentista, permet tenir per satisfeta, insistim, només als efectes de determinar la competència objectiva la referència geogràfica en què l’article 57.2 de l’Estatut associa la competència d’aquesta sala”, assenyala la resolució. I afegeix: “La decisió que ara acordem es basa, amb caràcter exclusiu, en el que afirma la querella. Així ho imposa el nostre àmbit valoratiu com a sala d’admissió. Aquesta resolució no dona per descomptades totes i cadascuna de les valoracions fàctiques i jurídiques que es deriven de l’acció penal establerta”.

La sala penal del Tribunal Suprem, així mateix, ha intervingut i té pendent fer-ho en dues resolucions més sobre delictes de desobediència. Una d’elles va ser l’admissió de la querella contra Francesc Homs per delictes de desobediència i prevaricació el 25 de maig del 2016.

Aquesta sala la integraven Manuel Marchena, José Ramón Soriano, Francisco Monterde, Juan Ramón Berdugo i Ana Ferrer, i va nomenar com a instructor Andrés Palomo. En el tribunal de set membres hi van participar els cinc de la sala d’admissió, a més de Miguel Colmenero i Andrés Martínez Arrieta. El president i ponent va ser el magistrat Marchena. Colmenero, per la seva banda, és actualment president de la sala que resol els recursos d’apel·lació contra les resolucions del magistrat instructor Pablo Llarena.

L’altra resolució està pendent. Es tracta del tribunal de set membres que haurà de resoldre el recurs de cassació d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els va condemnar per un delicte de desobediència per la celebració de la consulta del 9-N. El ponent en aquesta cassació era Julián Sánchez Melgar, que no havia participat en el cas d’Homs, però la seva sortida ha deixat pendent el recurs.

Les recusacions per presumpta pèrdua d’imparcialitat objectiva d’aquells magistrats que van poder participar en resolucions del procés d’instrucció les ha de resoldre l’anomenada “sala del 61”, la sala a la qual l’article 61 de la llei orgànica del poder judicial confereix la competència sobre “els incidents de recusació del president del Tribunal Suprem, o dels presidents de sala, o de més de dos magistrats d’una sala”. Aquesta sala la integren el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes; els presidents de sala, entre els quals Manuel Marchena, i el magistrat més antic i el més recent de cada sala.

stats