EFEMÈRIDE
Política 26/10/2020

Els partits, tres anys després de la declaració d'independència

Aquest dimarts es compleixen tres anys de la declaració d’independència al Parlament

Quim Bertomeu
3 min
La plana major del Parlament i  el Govern el dia de la DUI.

BarcelonaAquest dimarts es compleixen tres anys de la declaració d’independència al Parlament, una proclamació que no es va arribar a aplicar mai i que ha donat peu a un debat profund en els partits sobre l’abast de la via unilateral. Pocs segueixen on eren aquella tardor del 2017.

JxCat i la pregunta que busca resposta

Fa tres anys JxCat encara no existia, però un dels principals noms que quedaran associats a la declaració és el de Carles Puigdemont, llavors president i avui màxim dirigent de Junts. Tot i això, el dia abans del 27-O Puigdemont va sospesar avortar l’operació i convocar eleccions, però finalment la DUI va arribar al Parlament. Des de llavors, aquest espai polític ha seguit conjugant la unilateralitat, però sense precisar com exercir-la de nou. Avui, l’expresident prefereix parlar de “confrontació intel·ligent”. De cara a les eleccions del 14 de febrer, JxCat i la resta de partits independentistes debaten què cal fer si aconsegueixen superar la barrera del 50% dels vots. “Ha de tenir conseqüències polítiques per materialitzar la independència”, deia uns dies enrere Laura Borràs. Això vol dir, per tant, que serà el moment de tornar a la unilateralitat? És una pregunta, per ara, pendent de resposta.

El PDECat s’aferra a la via moderada

Els dies previs al 27-O hi havia dubtes al PDECat sobre si calia arribar fins al final. El llavors president del partit, Artur Mas, era partidari de convocar eleccions. Actualment, els de David Bonvehí han acabat de refredar la seva adscripció a la via unilateral per posar l’accent en el discurs econòmic i social. La seva candidata, Àngels Chacón, ha esdevingut una les veus independentistes més moderades. Per exemple, s’ha mostrat contrària a fer aturades de país permanents perquè “perjudiquen” l’economia.

ERC, de pressionar a refredar la unilateralitat

L’octubre del 2017, ERC va ser un dels actors que més van pressionar per arribar fins al final. El 26-O, quan Puigdemont pensava en anar eleccions, els republicans van amenaçar amb sortir del Govern si no es votava la declaració. Tres anys després, però, el 27-O no és plat de bon grat per al partit d’Oriol Junqueras. Per totes les conseqüències judicials que va comportar i perquè interpreta que, a diferència de l’1-O, no va donar rèdits substancials. Davant d’això, el partit ha refredat l’aposta per la unilateralitat. En la seva última ponència política, el desembre del 2019, el terme no hi apareix. Ara, la formació es guia pel llibre Tornarem a vèncer (Ara Llibres), obra dels seus dos màxims dirigents, Oriol Junqueras i Marta Rovira, que no descarten la via unilateral, però prioritzen l’aposta per eixamplar la base dels partidaris de la independència. “Parlar d’unilateralitat tot el dia no farà un miracle”, sostenen.

Demòcrates: aixecar la suspensió de la DUI

Tres membres d’aquest partit, Antoni Castellà, Titón Laïlla i Carles Prats, eren a l’hemicicle del 27-O. Avui és l’única formació que manté que cal “aixecar la suspensió de la declaració”. És la seva proposta si l’independentisme supera el 50% dels vots. El principal problema que té el partit, ara mateix, és com estar present al pròxim Parlament. Repetir aliança amb ERC del 2017 es presumeix impossible, precisament pels discursos contraposats en termes d’unilateralitat, i ja sospesa concórrer a les urnes en solitari.

La CUP prioritza un nou 1-0 a un altre 27-O

La CUP també va ser dels que més van insistir per no fer marxa enrere aquells dies de vertigen de la tardor del 2017. Tot i això, i sense aparcar la via unilateral del seu discurs, amb el pas del temps els cupaires han assumit que la declaració no va donar els fruits esperats. La DUI “ha sigut un anhel sense capacitat pràctica de publicació ni de recorregut d’interpel·lació a l’entorn no convençut”, sostenen els anticapitalistes en la seva última ponència política, encara sotmesa a esmenes. Davant d’això, la CUP manté la unilateralitat però no la fixa en un horitzó i en un moment concret com va passar el 27-O. Ara els cupaires prioritzen desobeir l’Estat per la via d’impulsar lleis socials que superin les competències de la Generalitat i es proposen celebrar un nou referèndum abans del 2025. És a dir, per ara, en el seu full de ruta no hi ha una declaració com la d’aquell dia.

El PNC enarbora la bandera escocesa

L’octubre del 2017, el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) no existia, però la seva candidata a les eleccions del 14 de febrer, Marta Pascal, estava asseguda al ple com a coordinadora general del PDECat. Tot i que va votar i defensar públicament la DUI, després es va saber que formava part del nucli de líders que no ho veien clar. Tres anys després, el seu nou partit rebutja la via unilateral des del minut 1 de la seva fundació. “No estem a favor de la unilateralitat; el referent és Escòcia”, repeteix Pascal.

stats