Una trentena de “casos aïllats”

BarcelonaTot i que el PP no es cansa de remarcar que es tracta de “casos aïllats”, la part de la trama Gürtel que va rebre sentència ahir és només una de la trentena de causes judicials que assetgen la formació conservadora. L’ofensiva judicial a què han de fer front els populars abraça bona part de les comunitats autònomes que gestionaven o que encara estan sota el seu control. Les “pomes podrides” a què feia referència al febrer el portaveu del PP, Rafael Hernando, continuen acumulant-se sobre la taula. La presó provisional sense fiança que va dictar ahir la jutge contra l’expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana, que fins ara s’havia escapat de la mà de la justícia, en el marc de l’operació Erial, deixa en una situació encara més compromesa un partit sota sospita permanent.

Madrid i Múrcia, en el punt de mira

Un dels feus del poder polític del PP és la Comunitat de Madrid, però també és un dels territoris més afectats per la corrupció sistèmica del partit. El cas Púnica, que investiga l’adjudicació de serveis públics a canvi de pagaments i comissions il·legals a Madrid, ja està en procés judicial. El cap de la trama i exconseller de Justícia, Francisco Granados, ha decidit col·laborar amb el magistrat i ja ha aportat “factures falses” que provarien el finançament d’una campanya paral·lela d’Esperanza Aguirre a les eleccions autonòmiques del 2007. El successor d’Aguirre, Ignacio González, també s’ha vist immers en processos judicials pel saqueig de l’empresa pública de gestió d’aigües de la Comunitat de Madrid durant la seva presidència i la de la seva antecessora: el conegut com a cas Lezo.

La malversació de fons públics també ha afectat Múrcia. El seu expresident Pedro Antonio Sánchez està acusat d’un delicte de prevaricació continuada i de frau en l’obtenció de subvencions públiques pel cas Auditori. El jutge que va investigar la contractació i la construcció de l’auditori de Puerto Lumbreras durant l’etapa de Sánchez com a alcalde d’aquest municipi ha conclòs que hi ha prou indicis per portar l’expresident a judici.

El clan de Bárcenas

Luis Bárcenas és el protagonista d’una gran part dels casos de corrupció del PP. L’extresorer està ara a l’espera de la celebració del judici oral tant dels papers de Bárcenas, sobre la doble comptabilitat en negre del partit, com del cas de destrucció dels discos durs que provarien l’existència d’aquesta caixa B, el cas dels ordinadors del PP. Francisco Correa és també reincident i ja està complint pena de presó pel cas Fitur, sobre la manipulació de contractes de la fira de turisme a València. Continua a l’espera de judici la visita del Papa a València, en què s’haurien malversat diners públics per a la contractació de la megafonia i les pantalles. De fet, el País Valencià és una de les comunitats autònomes que més casos de corrupció ha patit. Fins a 17. Un dels més sonats ha sigut el cas Brugal, a l’espera de judici després de més d’onze anys d’instrucció per irregularitats en les adjudicacions vinculades al Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de la ciutat d’Alacant. Més de 34 imputats estan pendents de judici acusats de suborn, tràfic d’influències i corrupció d’autoritats o funcionaris públics.

També està pendent de ser jutjat l’exvicepresident de la Diputació de València Enrique Crespo com a expresident d’Emarsa, l’empresa pública d’aigües de l’àrea metropolitana valenciana. Està acusat de pagar 40 milions d’euros a diferents empreses, algunes d’elles vinculades a directius d’Emarsa per serveis i treballs inexistents.

Un altre expresident d’aquesta diputació, Alfonso Rus, i dos exvicepresidents estan acusats de cobrar comissions il·legals que podien arribar al 3% a empreses que es beneficiaven d’adjudicacions públiques de diferents administracions en el cas Imelsa. En l’àmbit municipal, nou regidors del PP de València estan acusats de blanquejar diners a partir de donacions al partit en el cas Taula, que també està encara en fase d’instrucció.

Balears, la seu de Matas

A les Illes Balears, històric territori de governs populars, els casos de corrupció s’acumulen amb un nom propi: el de l’expresident Jaume Matas. El cas Palma Arena sobre la polèmica construcció del velòdrom és un dels més complexos, amb més de 28 peces separades. Gran part de les peces encara estan en procés d’instrucció, però d’algunes ja s’ha fet judici i en la majoria s’ha condemnat Matas. La pena més alta: la de set anys d’inhabilitació i una multa de 350.000€ per prevaricar en el cas del Mundial de ciclisme. L’estratègia judicial de l’expresident ha sigut reconèixer els delictes per evitar penes majors.

A l’espera del recurs del Suprem, Matas també ha estat condemnat a 3 anys i 8 mesos de presó per les adjudicacions a dit del Govern Balear de dos congressos a Palma a l’Institut Nóos, dirigit per Diego Torres i Iñaki Urdangarin, que en van treure un benefici econòmic. La Generalitat Valenciana i els ajuntaments de València i Madrid també hi estan involucrats. L’expresident balear haurà de seure al banc dels acusats pròximament també per presumptes comissions de 9 milions a canvi de l’adjudicació de la construcció de l’Hospital Son Espases.

El declivi del ministre estrella

El que va ser exvicepresident del govern espanyol i exdirector de l’FMI, Rodrigo Rato, ha d’afrontar encara dos judicis. Després de ser sentenciat a 4 anys i mig de presó pel cas de les targetes black, en què consellers i directius de Bankia van utilitzar les targetes de crèdit sense cap control fins a gastar-se 2,69 milions d’euros durant la seva presidència, el ministre estrella d’Aznar també haurà de respondre per la sortida a borsa d’aquest banc. Els màxims responsables de Bankia, amb Rato com a president, van declarar uns beneficis de 309 milions quan en realitat tenia un forat de 3.000 milions que va causar la seva fallida i una injecció de més de 22.000 milions d’euros públics per evitar-la. A més dels problemes judicials relacionats amb aquesta entitat, l’exministre d’Economia forma part d’una llista de més de 700 persones sospitoses de blanquejar diners d’origen il·lícit amb l’amnistia fiscal que va decretar el PP el 2012. Aquests casos no deixen de ser, però, els més mediàtics, perquè hi ha una desena llarga més de trames corruptes que afecten el partit.