Política 21/10/2020

Les tibantors entre Trapero i De los Cobos i el gir de la Fiscalia: els principals moments del judici al major dels Mossos

Després de 31 sessions de judici, l'Audiència Nacional absol l'excúpula dels Mossos

Mireia Esteve
5 min
El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, arribant a l'Audiència de Barcelona

BarcelonaAl mes de juny, després d'una aturada per la pandèmia del covid-19, el judici contra el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i l'excúpula del departament d'Interior quedava vist per a sentència. Durant 31 sessions es van veure imatges com la de Trapero i el cap de l'operatiu policial de l'1-O Diego Pérez de los Cobos asseguts a la mateixa sala de l'Audiència Nacional o el canvi de guió de la Fiscalia, que va oferir com a alternativa al delicte de sedició el de desobediència. Aquests són alguns dels principals moments del judici contra Trapero.

La declaració de Trapero

Desmuntar el relat construït en la sentència del Suprem

Josep Lluís Trapero va intentar des del minut u desmuntar la tesi que el cos dels Mossos d'Esquadra estava alineat i actuava en connivència amb els plans que el Govern tenia la tardor del 2017. En la seva declaració del gener, el major dels Mossos va explicitar diverses vegades el seu desacord amb el full de ruta unilateral que havia traçat l'executiu de Carles Puigdemont. "Els vaig dir «Què esteu fent i on aneu», i els vaig deixar clar on estava el cos", va explicar Trapero que va respondre als exconsellers Jordi Jané i Joaquim Forn quan li van exposar el camí que el Govern pretenia seguir l'octubre del 2017. De fet, davant l'intent dels fiscals de posar com a prova del seu alineament amb l'executiu català el seu nomenament com a major l'abril del 2017, Trapero es va atrevir a qüestionar-ho: "Ho trobo forçat".

El major dels Mossos no només va marcar distàncies amb l'executiu de Puigdemont, sinó que també ho va fer amb les entitats sobiranistes. Trapero va relatar la topada que va tenir amb l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez durant el 20-S pel dispositiu de seguretat a les portes del departament d'Economia. Un dels objectius que tenia Trapero durant la seva declaració era també desmuntar la tesi de la Fiscalia que els Mossos van actuar amb "passivitat" durant l'1-O. Així, el major va defensar l'actuació del cos policial català i va responsabilitzar el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos de l'operatiu policial d'aquell dia.

La declaració de Pérez de los Cobos

Presentar Trapero com a vàlvula indispensable del pla de Puigdemont

La mala relació entre Pérez de los Cobos i Trapero no era cap secret i es va evidenciar en la seva declaració a l'Audiència Nacional –ja havia tingut el seu preludi al judici del Procés al Tribunal Suprem–. El coronel de la Guàrdia Civil va centrar totes les seves respostes en desacreditar cada una de les paraules que havia pronunciat Trapero en la seva declaració i en presentar-lo com una peça més de l'engranatge del Procés per arribar a la independència. Tant és així que va assegurar que hauria "apartat" el major del capdavant del cos si hagués tingut potestat per fer-ho, perquè havia estat "des del primer moment posant bastons a les rodes als plans orientats a impedir el referèndum il·legal".

El coordinador del dispositiu policial de l'1-O va intentar atribuir totes les responsabilitats de l'actuació policial dels Mossos a Trapero, perquè va assegurar que ell només era el coordinador dels tres cossos, però que no podia donar ordres. Pérez de los Cobos va explicar que havia rebutjat el dispositiu de binomis proposat per Trapero –el major havia assegurat que l'havia avalat–, que va qualificar de "pervers", i va arribar a plantejar una relació de connivència entre els Mossos i els votants de l'1-O. Durant la seva declaració, el coronel de la Guàrdia Civil va intentar també desarmar Trapero posant en dubte que els Mossos tinguessin un pla per detenir Puigdemont si declarava la independència, perquè va assegurar que la justícia desconfiava de la policia catalana.

La declaració del secretari del TSJC

Un dels testimonis clau per a la defensa de Trapero

La declaració de Joaquim Martínez, secretari judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), va suposar un reforç per a la defensa de Josep Lluís Trapero. Martínez va corroborar que la jutge Mercedes Armas va demanar a la trobada que van mantenir amb els màxims responsables dels Mossos, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional el 27 de setembre del 2017, que els cossos policials havien d'actuar amb "paciència, prudència i contenció" l'1-O. Aquest era un dels principals arguments que la defensa del major havia utilitzat durant el judici per defensar l'actuació de Trapero i dels Mossos durant el referèndum.

Joaquim Martínez també va ajudar a confirmar una altra de les tesis de la defensa de Trapero, i és que l'únic responsable del dispositiu de l'1-O era Pérez de los Cobos, com a coordinador dels tres cossos policials. Així, el secretari judicial va relatar la conversa que havien mantingut Armas, el coronel de la Guàrdia Civil i Trapero durant una reunió el mateix 1 d'octubre del 2017. El major dels Mossos va alertar que s'estaven produint "situacions greus" als col·legis electorals i Martínez va detallar la reacció de la jutge i Pérez de los Cobos: "Arran d'això, la magistrada es va dirigir a De los Cobos per demanar explicacions i ell va reconèixer que s'estaven produint situacions difícils però va acabar concloent que, malgrat això, tenia la situació sota control". Una manera d'evidenciar que Pérez de los Cobos assumia plenament la responsabilitat de l'operatiu.

La declaració d'Albert Batlle

La proposta de nomenament que desvinculava Trapero de les tesis independentistes

El testimoni de l'ex director general dels Mossos d'Esquadra Albert Batlle també va anar en benefici del major. Batlle es va encarregar de relatar com alguns sectors de l'independentisme es van prendre el nomenament de Trapero com a comissari en cap dels Mossos l'any 2013. Un nomenament que va fer el llavors conseller d'Interior, Ramon Espadaler. Com "una punyalada trapera", va dir Batlle. Una prova que l'independentisme no veia en la figura de Trapero un aliat per al seu pla rupturista. De fet, Batlle, ara regidor del PSC a l'Ajuntament de Barcelona i un dels dirigents d'Units per Avançar, va recordar que havia sigut ell mateix qui l'havia proposat com a major dels Mossos l'any 2016. "Si algú coneixia Trapero sabia que s'abstindria", va assegurar sobre si Trapero estava disposat a facilitar el referèndum de l'1-O.

El gir en el guió de la Fiscalia

De la rebel·lió a la desobediència

Així que va començar el judici contra Trapero i l'antiga cúpula d'Interior, la Fiscalia va obrir la porta a una rebaixa de la seva petició de pena de rebel·lió a sedició. Els fiscals van deixar oberta la possibilitat que en l'informe final acabessin "calibrant" el seu posicionament i defensessin la sedició. El canvi de criteri del ministeri públic es va acabar confirmant el 8 de juny, quan va presentar el seu escrit. El fiscal Miguel Ángel Carballo va anunciar la seva acusació per sedició contra Trapero, l'ex director general dels Mossos Pere Soler i l'ex secretari general d'Interior Cèsar Puig, però va presentar una alternativa a la sedició: la condemna per desobediència, que no implica presó, però sí inhabilitació.

stats