MadridEl 3 de febrer la votació de la reforma laboral va esquerdar la majoria de la investidura i el govern espanyol, en una votació al límit, va poder convalidar el decret gràcies a l’error del diputat del PP Alberto Casero. Aquest dijous el Congrés tornarà a viure una altra votació agònica, en aquest cas per validar el decret de mesures econòmiques per fer front a la crisi derivada de la guerra a Ucraïna. El Catalangate ha fet encara més profunda la ferida oberta fa dos mesos entre l'executiu de Pedro Sánchez i el seu principal soci d’investidura, ERC, que no està disposada a deixar que l’agenda legislativa de la Moncloa continuï intacta mentre no s’assumeixen responsabilitats per l’espionatge a l’independentisme. De moment el govern espanyol no té garantit ni el suport d’ERC ni tampoc de cap formació de la bancada de la dreta. El decret penja d’un fil i només EH Bildu estaria disposat a salvar Sánchez si la norma corre el risc de decaure.
Fins ara, només el PDECat, el PNB, Més País i Compromís han garantit el seu vot favorable. Aquest dimecres a la tarda ERC ha reunit la seva executiva i el partit encara no ha fet públic el sentit del seu vot, que es movia entre l’abstenció o el vot en contra, a l’espera d’un gest del PSOE per aclarir el Catalangate. "Tot està obert", apunten fonts republicanes. En el si del partit ja hi havia debat abans de les paraules de la ministra de Defensa, Margarita Robles, aquest dimecres al Congrés, quan ha justificat l’espionatge. La seva intervenció, però, ha deixat molt poc marge per al vot afirmatiu d'ERC.
En cas que el partit d’Oriol Junqueras es decanti pel no, l’únic que salvaria l'executiu estatal és el vot favorable dels abertzales, que també necessitaria el sí dels grups petits com Terol Existeix o el BNG. Cap dels dos grups, però, tenia encara decidit el sentit del seu vot aquesta tarda. EH Bildu tampoc havia pres una decisió definitiva, però fonts de la formació apunten que, si depèn d'ells, el decret no decaurà. Els abertzales admeten que la confiança amb el govern espanyol està “tocada” arran del Catalangate –també afecta dos dels seus dirigents: el diputat al Congrés Jon Iñarritu i el coordinador general de la formació basca, Arnaldo Otegi– i consideren que el decret és “insuficient”. Però també assenyalen que conté “avenços socials i algunes mesures positives” que creuen que no es poden deixar passar.
Les condicions del PP
Per als grups de la dreta, en canvi, el decret no va en la direcció correcta. Cap dirigent del PP ha volgut revelar aquest dimecres si finalment es decantaran per una abstenció o un no, però tot fa pensar que, després que la Moncloa no hagi acceptat cap de les mesures que havien posat sobre la taula, els populars votaran en contra del decret. El vicesecretari d’economia del PP, Juan Bravo, ha enviat aquesta tarda una carta a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, amb quatre condicions per avalar la norma: una rebaixa de l’IRPF per a les rendes mitjanes i baixes; abaixar també l’IVA de l’electricitat i el gas al 5%; “agilitzar” l’execució dels fons europeus i reduir el nombre de ministeris. L'executiu espanyol ja s’ha oposat diverses vegades a una rebaixa d’impostos.
Els populars, a més, reclamen que el decret es tramiti com a projecte de llei perquè d’aquesta manera hi puguin presentar esmenes. Una condició que el govern espanyol ha acceptat, segons li ha contestat la mateixa Montero en una carta dirigida a Bravo, on també li retreu que no hagin calculat l'impacte pressupostari de les seves mesures. El gest suposa una aproximació cap als populars, ja que obriria la porta a parlar de les seves propostes un cop s'hagi validat el decret aquest dijous. Fonts populars han retret que l'executiu de Sánchez només s’hagi posat en contacte amb ells per demanar-los el seu vot favorable sense entrar a negociar cap de les mesures que li van enviar la setmana passada. La mateixa crítica que ha fet Ciutadans, que s'ha reunit aquest dimecres amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, sense arribar a cap acord. Els taronges exigeixen com a condició al govern espanyol que veti la presència d’ERC i EH Bildu a la comissió de secrets oficials que es constituirà aquest dijous al Congrés.
Tres mesures del decret
1. Rebaixa de 20 cèntims del preu de la gasolina
Una de les mesures del decret és la rebaixa del preu dels combustibles de 20 cèntims per litre. El cost es reparteix entre l’Estat (que assumeix 15 cèntims) i les empreses petrolieres (que n’assumeixen 5 més).
2. Limitació de la pujada dels lloguers al 2%
Fins al 30 de juny el govern espanyol limita l’augment dels lloguers fins al 2% en el cas dels grans propietaris (els que tenen més de 10 habitatges o 1.500 metres quadrats en lloguer). Per als petits propietaris, s’aplicarà aquest límit quan no hi hagi acord entre les parts.
3. La factura de la llum
El decret també inclou mesures per abaratir la factura de la llum. Una d’elles és prorrogar fins al juny les rebaixes fiscals aprovades des de l’any passat i que passaven per la reducció de l’IVA al 10%, de l’impost especial de l’electricitat al 0,5% i la suspensió de l’impost de producció elèctrica.
