Coronavirus

El TC tomba dividit el primer estat d'alarma de Sánchez

La Moncloa es mostra "sorpresa pel caràcter inèdit" i "sense precedents" de la decisió, que dona la raó al recurs de Vox

5 min
La seu del Tribunal Constitucional.

Un Tribunal Constitucional (TC) totalment dividit ha donat parcialment la raó aquest dimecres a Vox i ha resolt que una part del primer decret d'estat d'alarma del govern de Pedro Sánchez era inconstitucional. Després de mesos de debat i del canvi de redacció de la ponència, el ple de l'alt tribunal ha decidit per sis vots a favor i cinc en contra –inclòs el de dos magistrats conservadors, un d'ells el president del TC– que s'hauria d'haver aplicat l'estat d'excepció i no pas l'estat d'alarma per decretar un confinament domiciliari estricte, tal com ha defensat des del primer moment el partit d'extrema dreta. La decisió final, avançada pel digital El Español i que tot seguit han confirmat fonts del tribunal, arriba més d'un any després de l'aprovació del primer decret d'estat d'alarma el 14 de març del 2020, que es va allargar, amb successives pròrrogues durant tres mesos, fins al 21 de juny.

El tribunal havia de prendre una decisió a finals del mes passat però, vistes les discrepàncies, va ajornar-ho per a aquesta setmana, la de l'últim ple abans de vacances. La decisió aixecava molta polseguera i havia dividit el ple, fins al punt que dimarts estava prevista la resolució i s'ha allargat fins aquest dimecres. Quedava per saber el paper de la magistrada catalana Encarna Roca, que ha acabat decantant la balança a favor de l'autor de la ponència, el conservador Pedro José González-Trevijano. La sentència, però, no es donarà a conèixer fins als pròxims dies perquè cal incloure tots els vots particulars dels cinc magistrats que hi han votat en contra: els progressistes Cándido Conde-Pumpido, María Luisa Balaguer i Juan Antonio Xiol, així com el president del TC, Juan José González Rivas i Andrés Ollero, aquest últim també emmarcat en el sector conservador.

La ponència de González-Trevijano considera que les restriccions més dures, com el confinament domiciliari de tota la població excepte per motius "essencials", no eren només una "limitació" dels drets, sinó també una "suspensió", i que per això calia aplicar l'estat d'excepció o bé de setge. A parer seu, i de la majoria del TC, es van sobrepassar els límits jurídics de l'estat d'alarma. Aplicar l'estat d'excepció, però, hauria complicat encara més la vida al govern de Pedro Sánchez. Per aplicar l'estat d'alarma n'hi ha prou amb l'aprovació al consell de ministres i pot estar en vigor 15 dies. Llavors cal l'aval de la majoria del Congrés per prorrogar-lo el temps que sigui necessari. Per a l'estat d'excepció, en canvi, cal una sol·licitud prèvia a la cambra baixa espanyola, que cal que hi doni llum verda directament per poder tirar endavant.

Les multes, sense efecte

¿Quina serà la conseqüència immediata de la decisió un cop es doni a conèixer la sentència? A l'espera de conèixer la lletra petita, la decisió del TC pot deixar sense efecte totes les multes interposades als ciutadans durant el primer estat d'alarma per saltar-se el confinament domiciliari. En concret, el tribunal ha declarat nuls els apartats 1, 3 i 5 de l'article 7 del primer decret d'alarma, el que establia que només es podia sortir al carrer per anar a comprar aliments i productes de primera necessitat, anar al metge, a la feina, tornar a la residència habitual, assistir gent gran o persones discapacitades, anar al banc o per causes de força major o degudament justificades. També el que assenyalava que en qualsevol desplaçament s'havien de respectar les recomanacions i obligacions dictades per les autoritats sanitàries i que el ministeri de l'Interior podria acordar el tancament de la circulació de carreteres o trams per raons de salut pública.

Malestar al govern espanyol

Tot i que esperada, la decisió del TC no ha caigut bé al govern espanyol. La nova ministra de Justícia, Pilar Llop, va expressat el malestar per la decisió i, en una breu compareixença sense preguntes des de la Moncloa, ha defensat que el confinament va salvar 450.000 vides. “La llei contempla la declaració de l’estat d’alarma per a situacions de crisi sanitària i pandèmies”, ha argumentat, assenyalant que “estudiaren” la sentència. Però l’executiu de Pedro Sánchez no té més opció que acatar la decisió o bé recórrer-la a la justícia europea, el que suposaria aprofundir en el pols obert entre el govern de coalició espanyol i una cúpula judicial amb un control ferm del bloc conservador gràcies al bloqueig que manté el PP en la renovació dels òrgans constitucionals, inclòs el TC.

Llop ha mesurat les paraules en públic, però fonts de la Moncloa havien avançat poques hores abans que la sentència tenia una “caràcter inèdit” i que es mostraven sorpreses per la decisió. Han recordat, a més, que Vox va votar a favor de la primera pròrroga de l’estat d’alarma, igual que el PP. Els dos partits, però, s'han vantat aquest dimecres d’haver advertit ja en el seu moment que calia l’estat d’excepció o bé l’aprovació d’una llei de pandèmies amb una legislació específica per a la restricció de drets fonamentals.

Des de la Moncloa van recordar justament que Vox va votar a favor de la primera pròrroga de l'estat d'alarma al Congrés i que no va ser fins després que va acabar presentant el recurs que ara el TC ha estimat parcialment. De fet, cal tenir en compte que cap partit va votar en contra de la primera pròrroga. Tant el PSOE com el PP, Vox, Unides Podem, Ciutadans, el PNB, Més País, el BNG, Coalició Canària, Nova Canàries, Unió del Poble Navarrès, Fòrum Astúries, Terol Existeix i el Partit Regionalista de Cantàbria hi van votar a favor. I només es van abstenir ERC, Junts per Catalunya, EH Bildu i la CUP. Les majories, però, van anar canviant fins al punt que el govern espanyol va aprovar alguna pròrroga per la mínima, fet que va portar la Moncloa a fer una única pròrroga prevista de sis mesos de cara al segon estat d'alarma decretat a la tardor per al toc de queda nocturn.

Tot i mostrar-se ara sorpresa, la Moncloa ja feia dies que preparava el terreny per a una decisió adversa del Tribunal Constitucional. Carmen Calvo, abans d'abandonar la vicepresidència primera, ja va justificar que el març de l'any passat es va haver de córrer molt i que es van fer servir les eines a l'abast. Ara, per al PP la sentència del TC demostra que cal urgentment una llei de pandèmies per dotar d'eines legals pràctiques de cara a una nova alerta sanitària.

El cas és que el maig de l'any passat l'executiu de Pedro Sánchez defensava reformes legals per crear una alternativa a l'estat d'alarma, però després ho va frenar. Els últims dies un esborrany de la reforma de la llei de seguretat nacional apuntava a la possibilitat de fer-la servir davant d'una situació similar mobilitzant totes les persones de més de 18 anys en cas de ser necessari, donant plens poders al president espanyol i requisant els productes i intervenint empreses en cas d'una situació d'emergència d'abast estatal. De totes maneres, és una llei ordinària i no orgànica, cosa que genera dubtes sobre la seva constitucionalitat.

stats