Política 30/04/2020

El Suprem confirma les penes de Millet, Montull i CDC per l'espoli del Palau

Redueix lleugerament les de Gemma Montull i Daniel Osàcar

Montse Riart / Xavi Tedó
4 min
Fèlix Millet, Jordi Montull i la filla, Gemma, al banc dels acusats en la primera sessió del judici pel cas Palau

BarcelonaPrimera condemna ferma pel finançament irregular de Convergència. Gairebé dos anys i mig després de la primera sentència de l'Audiència de Barcelona, la sala 2 del Tribunal Suprem ha donat per bo el primer pronunciament judicial que culpava CDC d'embutxacar-se 6,6 milions d'euros de comissions a canvi d'obres públiques. Els diners arribaven via el Palau de la Música i els intermediaris eren el seu expresident, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull. El Suprem ha confirmat la condemna de 9 anys i 8 mesos de presó i 4,1 milions d'euros de multa per a l'ex màxim responsable del Palau, i per a Montull 7 anys i 6 mesos i una multa de 2,9 milions. Convergència haurà de retornar els 6,6 milions espoliats. En canvi, però, l'alt tribunal rebaixa la condemna per a l'extresorer del partit, Daniel Osàcar, i l'absol del delicte de tràfic d'influències. En lloc de quatre anys i mig de presó, n'hi imposa tres anys i mig. També rebaixa la condemna a la filla de Montull, Gemma, a quatre anys de presó.

El motiu de la rebaixa de la condemna a l'extresorer convergent és que tot i que la sentència dona per provada l'existència del cobrament de comissions per part del partit, els magistrats consideren que "no queda acreditat" que Osàcar s'embutxaqués diners directament, com sí que van fer Millet i Montull, sinó només que l'extresorer feia arribar al partit les quantitats donades pels empresaris a canvi d'assegurar-se adjudicacions d'obra pública que es desviaven a través del Palau.

Com ja va fer la primera sentència de l'Audiència de Barcelona, el Suprem constata que durant gairebé una dècada, almenys entre el 1999 i l'any 2009 –quan els Mossos van escorcollar per primer cop el Palau de la Música– Convergència va cobrar comissions d'empresaris a canvi de l'adjudicació d'obra pública. Els pagaments es disfressaven com a donatius al Palau de la Música que, o bé els seus màxims responsables (Millet i Montull) o bé l'extresorer Daniel Osàcar i altres persones que no s'han pogut identificar, desviaven finalment al partit. D'aquesta manera, els màxims responsables del Palau van convertir la institució en un canal perquè els diners dissimulats com a comissions arribessin al partit, a canvi d'emportar-se'n també una part per al seu enriquiment.

La primera vegada que els investigadors van revisar els comptes del Palau, a la caixa de la institució hi faltaven 23 milions d'euros. Bona part dels diners va ser en benefici dels condemnats, però la investigació només va poder acreditar el desviament de 6,6 milions d'euros a Convergència. Un dels problemes amb què van topar els investigadors és que molts dels pagaments es van fer amb xecs al portador, que anava a buscar al banc personal del Palau, i els investigadors no en van poder seguir el rastre.

La confessió al judici de Millet i Montull va donar per acreditat que tots dos van arribar a construir un imperi a costa dels diners de la institució: Millet va pagar els casaments de les filles, sense que aquestes ho sabessin, i, fins i tot, va reproduir un auditori com el del Palau en miniatura als baixos de casa seva. Montull es va pagar les reformes de casa. També consten viatges de tots dos a costa de la institució. La incògnita que va resoldre la primera sentència i que ara ratifica aquesta segona és la del finançament irregular de CDC.

El Suprem tomba el recurs de CDC

La formació política havia recorregut el primer pronunciament judicial, però els magistrats han desestimat els seus arguments. Consideren que la conducta de Millet, Montull i la seva filla no podia tenir cap altra explicació que un acord perquè les comissions a canvi de l'adjudicació d'obra pública arribessin a CDC.

El tribunal també subratlla que en l'espoli del Palau de la Música, a diferència per exemple del que va passar amb el cas Pallerols –la primera condemna pel finançament irregular d'un partit, en aquell cas Unió Democràtica– no es tracta només d'una qüestió de responsabilitat civil, és a dir, que el partit es faci càrrec de la conducta d'algun dels seus membres. Els magistrats remarquen que la responsabilitat de la formació és més gran perquè s'ha pogut provar que va ingressar a les seves arques de manera directa 6,6 milions d'euros procedents del cobrament de comissions. "L'objectiu era aconseguir aquests pagaments per al partit, sense perjudici que després altres actors s'emportessin la seva part per posar el Palau com la via d'aquestes transferències dineràries", estableixen.

Segons les dues sentències, un dels principals comissionistes va ser la constructora Ferrovial, que a canvi dels pagaments es va assegurar l'adjudicació d'obres com ara la Ciutat de la Justícia –paradoxalment aquest va ser l'escenari del primer judici per l'espoli del Palau i el finançament irregular de CDC– i la línia 9 del metro de Barcelona. Les donacions es van camuflar com a contractes de patrocini al Palau. En realitat, però, amagaven el 4% del valor de l'obra que finalment s'adjudicava la constructora: el 2,5% se'l quedava el partit i l'altre 1,5% eren per la feina de Millet i Montull com a intermediaris. Els diners arribaven al partit a través d'Osàcar o bé a través de convenis simulats amb la fundació Trias Fargas (que després passaria a dir-se Catdem).

El primer escorcoll al Palau de la Música l'any 2009 va suposar la fi de l'anomenat oasi català. Judicialment van passar nou anys més fins a arribar a la primera sentència –ratificada ara pel Suprem– pel finançament irregular de CDC, que encara té un altre front obert als tribunals. Es tracta de la macrocausa del 3%, que també té com a epicentre la fundació Catdem i l'extresorer Daniel Osàcar, a més del seu successor, Andreu Viloca.

El cas va començar investigant les presumptes comissions a canvi d'obra pública en ajuntaments de l'òrbita de CDC, va donar un salt qualitatiu quan es va relacionar amb la llista de donants a la fundació Catdem i va acabar per posar al centre de la investigació les obres adjudicades per l'empresa d'Infraestructures de la Generalitat. Alguna de les parts de la investigació ja s'ha jutjat, però la causa principal del 3% continua investigant-se a l'Audiència Nacional, que apunta principalment a la figura de Germà Gordó, un dels pesos pesants del partit, i que recentment ha sumat a la causa els exconsellers Jordi Jané, Felip Puig, Irene Rigau i Pere Macias.

stats