Política 06/06/2021

Sis històries de perdó al món

Alguns han sigut polèmics, com el que va rebre Nixon després del Watergate

i
Anna Mascaró
1 min
Rafael Videla, Mikhaïl Khodorkovski, Jacqeline Sauvage, Alan Turing, Richard nixon i Silvio Berlusconi

Un indult és una mesura excepcional, però se n’han concedit molts, també en altres països. Alguns han sigut polèmics, com el que va rebre Nixon després del Watergate. Uns altres han servit per reparar un greuge, com el pòstum que es va atorgar a Alan Turing. I fins i tot se’n va fer un de massiu a Itàlia per buidar les presons que, de retruc, va beneficiar Silvio Berlusconi.

1.

Regne Unit: s’anul·la la condemna a Turing per homosexual

La reina Elisabet II d’Anglaterra va proclamar el 2013 un indult pòstum a Alan Turing (1912-1954), condemnat el 1952 per mantenir relacions homosexuals. L’estat va trigar més de mig segle a reparar aquest greuge a un dels pares de la computació, que va tenir un paper fonamental per desxifrar les comunicacions secretes nazis durant la Segona Guerra Mundial. El seu indult va sacsejar la consciència del país i poc després s’aprovava la Llei Turing per indultar els milers de condemnats per aquest delicte de la legislació antiga. Un altre cas significatiu va ser l’indult parcial que la reina va concedir el 2020 a Steven Gallant, un convicte per assassinat que en el seu primer dia de permís es va enfrontar a un terrorista durant un atemptat al Pont de Londres i va evitar més morts.


2.

Argentina: exoneració del dictador argentí Videla

El dictador argentí Jorge Rafael Videla va ser jutjat el 1983 i declarat culpable per l’assassinat i la desaparició de milers de persones. Malgrat la gravetat d’aquestes i altres accions, el president Carlos Saúl Menem el va alliberar el 1990, després de dictar dues tandes d’indults que van beneficiar més de mil persones. El pretext per concedir la mesura de gràcia era reconciliar el país. El 1998 un jutge argentí va tornar a detenir el dictador per nous delictes de substracció de menors. Videla va tornar a la presó, però després d’un mes va aconseguir l’arrest domiciliari perquè tenia més de 70 anys. El 2007 el Tribunal Suprem va donar de baixa els indults i un any després un altre jutge li va ordenar l’ingrés a presó. Va ser condemnat en diverses noves causes judicials anys després.

3.

Itàlia: un indult massiu que beneficia Berlusconi

Silvio Berlusconi va ser condemnat el 2013 pel Tribunal Suprem italià a quatre anys de presó per un delicte de frau fiscal en el cas Mediaset. Però només va complir un any de condemna. El motiu: l’indult massiu que el Parlament italià va aprovar el 2006. La mesura va suposar l’excarceració de prop de 12.000 reclusos. Preveia una reducció de la pena de tres anys per a determinats delictes -entre els quals hi havia els comesos pel que va ser primer ministre- i es va aprovar per alleujar la situació dels centres penitenciaris, que estaven sobresaturats. L’aprovació d’aquell indult massiu va generar tensions perquè hi havia sectors que estaven en contra d’estendre’l també als delictes financers. El llavors ministre d’Infraestructures, l’exfiscal Antonio di Pietro, va ser una de les veus contràries a la mesura, mentre que Forza Italia, el partit de Berlusconi, hi va votar a favor.


4.

Rússia: Putin allibera un rival polític important

El president rus, Vladímir Putin, va alliberar el desembre del 2013 uns quants opositors polítics empresonats. La Duma de Rússia va aprovar una amnistia que va afectar, entre altres, les Pussy Riot, que van acusar el dirigent de buscar amb aquella operació blanquejar el govern. En paral·lel, Putin va anunciar un indult a un rival polític important que ja feia deu anys que era a la presó: Mikhaïl Khodorkovski, antic magnat petrolier que complia condemna per delictes econòmics. Va caure en desgràcia quan va decidir finançar l’oposició a Putin. El president va anunciar la mesura als mitjans al·legant motius humanitaris per alliberar-lo i va esmentar que la seva mare estava malalta. Putin va assegurar que no l’havia alliberat abans perquè Khodorkovski no havia sol·licitat l’indult fins llavors.

5.

Estats Units: el president que va perdonar Nixon

El president dels Estats Units, Richard Nixon, es va veure forçat a dimitir pel cas Watergate, enmig d’una crisi institucional. El seu successor, Gerald Ford, va passar a la història com el president que va evitar que retés comptes amb la justícia. Ford va proclamar un indult complet a Nixon i va justificar la decisió perquè considerava que era la millor opció per als interessos del país. “Cal que algú escrigui el final d’això”, va dir en una intervenció televisada el 1974. Dos anys després, Ford va perdre les eleccions presidencials davant el demòcrata Jimmy Carter. Un altre cas recent als Estats Units ha sigut el del president Donald Trump, que abans d’abandonar la Casa Blanca el gener passat va anunciar 73 indults i 70 commutacions de pena, que entre altres afectaven estrets col·laboradors seus.

6.

França: Jacqueline Sauvage, un símbol contra el masclisme

El president francès François Hollande va concedir un indult total el 2016 a Jacqueline Sauvage, una dona que havia estat condemnada a deu anys de presó per haver mort el seu marit, que la maltractava des de feia 47 anys i també abusava de dues de les seves filles. El cas es va convertir en un símbol de la lluita contra la violència masclista; milers de persones van demanar l’alliberament de Sauvage. Va passar quatre anys empresonada -des del 2012-, tot i que Hollande ja l’havia indultada parcialment el 2015, amb una reducció de la pena al mínim que li permetés accedir a la llibertat condicional. Tot i això, la justícia va decidir mantenir-la a la presó perquè considerava que no mostrava un sentiment de culpabilitat “autèntic”. Finalment el president va haver de recórrer a l’indult total per poder deixar-la en llibertat. Sauvage va morir el 2020, als 72 anys.


stats