Les sis diferències del PP d'Aznar i Casado

MadridJosé María Aznar no suporta que li prenguin el protagonisme ni que li portin la contrària. I estan a punt de passar les dues coses. Fa dues setmanes va convidar Pablo Casado a seure al seu costat en la primera conferència per celebrar els 25 anys de l'arribada a la Moncloa. Però avui ni el mira, ni l'aplaudeix ni li donarà més consell que desitjar-li "sort". La commemoració del primer triomf del PP en unes eleccions generals el té absort: una ocasió més per donar lliçons de lideratge i criticar el rol dels seus successors per acabar amb la unitat de la dreta espanyola.

Casado, nerviós, no aconsegueix treure's la mascareta. Dilluns l'exministre aznarista Jaime Mayor Oreja va alertar del "risc d'extinció" del PP si no s'integra a Vox. La conferència d'aquest dimarts ha de servir per rebutjar "els cants de sirena" dels que l'encoratgen a abraçar Santiago Abascal, però alhora quedar bé amb Aznar i, per què no, Mariano Rajoy, a qui l'expresident que té al costat no mencionarà ni en un sol moment. "Roseguen l'os els que pretenen dividir la nostra generació amb la dels nostres predecessors", deixa caure recordant al mateix Aznar que va ser cap del seu gabinet.

Comencen els laments. En el panorama que pinta Casado, Aznar ho va tenir molt més fàcil. S'havia de limitar a moure una part cap al centredreta quan tots els corrents europeus empenyien el liberalisme. Ara ell s'ha de dedicar a remar a contracorrent i intentar moure una societat que creu que s'ha radicalitzat. En segon lloc, demana temps i "perseverança": els dos anteriors líders van arribar a la Moncloa després de set anys i ara no se li està donant aquest marge. A més, Aznar va tenir a favor que el felipisme ja estava esgotat després de 14 anys de poder i que Manuel Fraga li havia deixat unes noves sigles per trencar amb l'herència del passat. I tot sense tenir en compte la mort del vell bipartidisme.

Les bondats del pacte del Majestic

Aznar fa el sord amb els laments i deixa caure que les receptes polítiques sense idees al darrere només poden portar a "la indefinició i la indiferència". Per posar en evidència la indignació per les tesis de Casado, aplaudeix les paraules d'un historiador que parla de la CEDA i centra la conferència en lloar el pacte del Majestic, després que la notària Isabel Estapé, membre del consell d'administració de CriteriaCaixa, apunti que va ser el germen del Procés. El tema se li ha entravessat com la mascareta, que no aconsegueix treure's i li penja del micròfon. "El pacte del Majestic és un pacte per a tot Espanya", diu penjant-se la medalla d'haver obtingut una majoria absoluta en les següents generals i el pujolisme, en canvi, haver-la perdut.

Casado vol prendre la paraula però el moderador també l'ignora. La conferència s'ha acabat. Demà farà dos anys de l'efemèride i Aznar continua sent aquell personatge que no fa cap autocrítica del passat.