El TS dictamina que les lleis de desconnexió van transmetre la "creença falsa" que el referèndum era legal

Barcelona[Segueix aquí en directe les reaccions a la sentència]

La sessió del Parlament del 6 i 7 de setembre del 2017, que va donar llum verda a la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica, ocupa un lloc destacat en la sentència de l'1-O. Per al Tribunal Suprem (TS), la "simbòlica i ineficaç declaració d'independència" va ser el desenllaç d'un "procés de tramitació legislativa que es va desenvolupar en oberta oposició a tots els requeriments del Tribunal Constitucional (TC)". En aquest escenari, les lleis de desconnexió van tenir un paper clau. "La recerca d'una cobertura normativa" al Procés, lluny d"alleujar-ne la gravetat", la "intensifica", en la mesura que "transmet a la ciutadania la falsa creença que l'ordenament jurídic dona suport a la viabilitat d'una pretensió inabastable", assegura l'escrit del jutge.

El tribunal atribueix la responsabilitat a la creació d'aquest marc jurídic tant a la mesa del Parlament com als membres del Govern, així com a les entitats sobiranistes: "Era imprescindible aconseguir la mobilització de milers i milers de ciutadans que poguessin neutralitzar qualsevol manifestació de poder emanada de les autoritats judicials i governamentals de l'Estat". Amb tot, cita especialment la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que avui ha sigut condemnada a onze anys i sis mesos de presó i inhabilitació per un delicte de sedició.

El 26 de febrer Forcadell va defensar davant el jutge Manuel Marchena la seva actuació argumentant que la mesa no pot censurar les iniciatives dels grups. "La paraula i el debat han de ser lliures", va assegurar. Amb tot, el tribunal insisteix en la sentència en les resolucions del TC que declarava nul l'acord de la mesa que va permetre votar la llei de desconnexió, així com els requeriments de l'òrgan perquè la mesa "impedís o paralitzés qualsevol iniciativa que suposés ignorar o eludir la nul·litat de les resolucions parlamentàries que aquestes noves proposicions de llei desenvolupaven". Un fet que van recordar tant el lletrat major com el secretari general del Parlament "en els seus informes", en què van afirmar que "l'admissió" de totes dues proposicions resultava "contrària a les resolucions del TC". "Fins a arribar a la celebració del referèndum, l'activitat parlamentària va tenir com a complement tota una sèrie d'actes reglamentaris dirigits a fer possible el que el TC havia declarat il·legal", conclou el text.

En el mateix sentit, el tribunal argumenta que la tramitació legislativa de les lleis del referèndum i transitorietat es va fer "suprimint els tràmits essencials del procediment legislatiu", amb l'objectiu d'"imprimir una inusitada celeritat a l'aprovació dels textos legals i de silenciar la veu dels grups parlamentaris que havien mostrat desacord en el procés de ruptura".

"La mesa del Parlament té entre les seves funcions –diu l'escrit– declarar l'admissió o inadmissió a tràmit dels escrits de naturalesa parlamentària". Per aquest motiu, el tribunal considera que s'haurien d'haver inadmès "i paralitzat" totes les propostes "contràries a l'ordre constitucional". "La presidenta de la mesa va desoir les múltiples advertències i requeriments personals que li va fer el TC perquè s'abstingués de tramitar les iniciatives".

"Tot moviment de secessió unilateral és per definició antidemocràtic"

En l'apartat de fonaments jurídics, el tribunal posa èmfasi en les reiterades apel·lacions al dret a decidir dels acusats en el judici, que defensaven que "votar no és delicte". La sentència argumenta que el dret a decidir "no es pot construir a partir d'un desafiament polític que, valent-se de vies de fet, ataca una vegada i una altra l'essència del pacte constitucional i, amb ell, el de la convivència democràtica".

El tribunal cita també les al·lusions de les lleis de desconnexió a la "sobirania de Catalunya i el seu Parlament" i respon que "no n'hi ha prou amb l'afirmació de Catalunya com a subjecte de la sobirania i el seu Parlament" per "provocar el naixement d'un nou Estat". "No existeix un dret a decidir que es pugui exercir fora dels límits jurídics definits per la pròpia societat", assegura.

"Tot moviment de secessió unilateral és per definició antidemocràtic", insisteix l'escrit, en què el tribunal es defensa de les acusacions i rebutja que aquest procés penal sigui un "instrument al servei de la criminalització d'un projecte polític". "No existeix persecució política", afirma: "El dret no pot ser una nosa per definir els límits del poder".

Inviolabilitat parlamentària

El tribunal es refereix també en aquest apartat a la defensa d'alguns processats i en especial a la de Forcadell, que en el judici va posar èmfasi en "l'exempció de tota classe de responsabilitat penal derivada del privilegi constitucional i estatutari de la inviolabilitat parlamentària". La sentència descarta el "caràcter il·limitat" de la immunitat parlamentària. "L'acte parlamentari que s'aparta de la seva genuïna responsabilitat i es converteix en un delicte per desobeir el que ha resolt el TC no és un acte emparat en el dret, que es pugui aixoplugar sota la prerrogativa constitucional de la inviolabilitat".