Torrent i Maragall demandaran el director del CNI per espionatge

BarcelonaEl president del Parlament, Roger Torrent, i Ernest Maragall es querellaran contra el director del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán, per l'espionatge contra ells a través del hackeig dels seus telèfons mòbils. La querella que interposaran els dos dirigents d'ERC serà per intrusió no autoritzada i espionatge i escoltes il·legals.

L'advocat d'ERC, Andreu Van den Eynde, ha explicat a RAC1 que la querella va en contra de Roldán perquè "és qui controlava tota l'activitat del CNI". I tot i no concretar quan la presentaran, ha assegurat que serà de manera "imminent". La querella arriba l'endemà que El País hagi avançat que els serveis d'informació espanyols disposen del programa espia Pegasus de la companyia israeliana NSO. Amb aquest programa es van piratejar els mòbils de Torrent, Maragall i d'altres dirigents independentistes com l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel.

L'advocat ha afirmat que "el que tenim és una evidència tècnica que es va produir aquest atac entre l'abril i el maig del 2019". "Aquest tipus de programari espia és una eina que utilitzen els serveis d'intel·ligència. Per tant, és evident que la investigació tirarà per aquí", ha dit. I ha afegit: "No parteixo del pressupòsit que un jutge espanyol hagi autoritzat això, de cap manera".

Torrent ha assenyalat a la cadena SER que "tot ens fa pensar que al darrere hi ha el CNI" i ha argumentat que la querella és contra Sanz perquè "era el màxim responsable del CNI en el moment de l'atac". "Ahir vaig parlar amb la ministra de Defensa i li vaig plantejar la necessitat de que col·laborin el màxim possible. Dedueixo que hi ha voluntat de descobrir qui hi ha al darrere", ha afegit el president de la cambra catalana. "Hi ha uns responsables tècnics del CNI i també uns responsables polítics, que hauran de donar explicacions", ha deixat clar abans de remarcar que "a partir de la investigació, veurem com s’estructurava la intromissió a la nostra intimitat".

En declaracions a Catalunya Ràdio, el líder d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, ha remarcat que tenen "tots els indicis i un senyal evident d'actuació delictiva" i que estan"obligats" a emprendre accions legals. El republicà ha remarcat que no hi havia cap procés judicial que justifiqués una intervenció telefònica i ha insistit que en el moment dels fets ell venia de ser conseller d'Exteriors: "Això desqualifica l'Estat". Maragall, que ha apuntat que això no trenca la via del diàleg, ha assegurat que són "ells" el que han d'explicar "el silenci" i la "continuïtat absoluta entre PP i PSOE". I ha afegit que ningú del govern espanyol no s'ha posat en contacte amb ell.

Tot i que el ministeri d'Interior ha negat públicament fins ara que adquirís Pegasus, posseeix un programa similar, i el CNI sí que compta amb aquest sistema, ha revelat 'El País' en el mateix article. Els serveis d'informació espanyols disposen, segons aquest mitjà, del programa espia Pegasus, que serveix per prendre el control dels terminals, escoltar les converses, llegir missatges, accedir als seus arxius, fer captures de pantalla o activar la seva càmera i el seu micròfon per control remot. Torrent ja va acusar ahir directament el CNI del hackeig del seu mòbil.

El que no està confirmat és la data d'adquisició. Sí que se sap que fins al 2015 el CNI i la policia havien sigut clients de Hacking Team, una companyia italiana que competeix amb NSO. El ministeri de l'Interior, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil asseguren que mai han contractat els serveis de la companyia NSO, mentre que el CNI s'ha limitat fins ara a dir que "actua sempre amb ple sotmetiment a l'ordenament jurídic".

El govern espanyol descarta la implicació del CNI

El govern espanyol ha tornat a desvincular-se de ple aquest dijous de les informacions d'El País sobre l'espionatge. Fonts del ministeri de Defensa asseguren que el CNI "no ha tingut absolutament res a veure amb el tema" i que "actua sempre d'acord amb la llei". De nou, l'executiu de Pedro Sánchez insta Torrent i Maragall a denunciar els fets davant la Justícia. "Tenim plena confiança que s'arribarà fins al final dels fets" si es denuncia el cas, apunten les mateixes fonts.