La Guàrdia Civil tensa les relacions amb els Mossos abans de la sentència

La policia catalana abandona un acte del cos armat ple de referències a la judicialització del Procés

Quan els ponts d’una relació encara s’estan restablint una sola frase ho pot fer trontollar tot. Després del 20-S, l’1-O, el 155, la destitució del major Josep Lluís Trapero i el seu processament, les cúpules de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra s’han esforçat en recosir les relacions a nivell operatiu i, especialment, a nivell institucional des de l’arribada de Pedro Sánchez al govern espanyol. En les últimes setmanes s’ha treballat per pensar una resposta conjunta dels tres cossos de seguretat a les mobilitzacions per la sentència del Procés que, tot i suposar una nova arribada d’efectius dels cossos policials de l’Estat a Catalunya, fos menor i evités les imatges del 2017. Però les esquerdes encara no s’han tancat del tot. Es va evidenciar aquest dimecres en l’acte de la patrona de la Guàrdia Civil a la comandància de Sant Andreu de la Barca, quan els representants d’Interior i dels Mossos van abandonar la commemoració -no es van quedar al refrigeri posterior- molestos pel discurs del cap de l’institut armat a Catalunya, el general Pedro Garrido.

Segons fonts d’Interior consultades per l’ARA, els representants institucionals del Govern i dels Mossos van sentir-se ofesos per les referències implícites durant el discurs de Garrido al judici a Trapero i la intendent Teresa Laplana per rebel·lió i sedició el 20-S i l’1-O. El general va fer referència a la feina “objectiva, rigorosa i exhaustiva” de la Guàrdia Civil per “cimentar” la sentència del Procés i “les que en un futur puguin emetre altres tribunals sobre altres fets relacionats”. Les referències, sumades al “to general” del discurs, segons fonts del departament, van fer que la direcció d’Interior i la dels Mossos marxessin. La representació l’encapçalaven el secretari general d’Interior, Brauli Duart; el nou director de la policia catalana, Pere Ferrer, i el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent.

El missatge de la Guàrdia Civil va provocar incomoditat entre la Generalitat i el govern espanyol. Unes hores després, el conseller d’Interior, Miquel Buch, va recordar al Parlament que després del 155 “ha costat moltíssim recuperar la normalitat”. “Va ser extremadament complicat, i encara estem pagant-ne els efectes”, va afegir. Per intentar rebaixar la tensió, la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, va mantenir una trobada ahir a la tarda al complex central dels Mossos, a Egara, on hi havia els representants que havien marxat al migdia: Duart, Ferrer i Sallent. Sobre el contingut de la reunió, motivada pel discurs de la Guàrdia Civil, les versions són diferents. Des d’Interior van dir que la delegada s’havia disculpat tant en nom seu com del ministeri i que confiava que la topada no derivés en un obstacle en la col·laboració entre els cossos policials. En canvi, des de la Delegació del govern espanyol van descartar que hi hagués cap disculpa i que fos una trobada exclusiva per l’episodi de la Guàrdia Civil. Les mateixes fonts van assegurar que “res canviarà les ganes de col·laborar”.

Medalles al jutjat 13

La sortida de la cúpula d’Interior i dels Mossos de l’acte de la Guàrdia Civil va passar gairebé desapercebuda, ja que va arribar al final d’una celebració plena de missatges i condecoracions que ja havien aixecat polseguera. L’institut armat va distingir dues de les figures clau en la investigació i la sentència del Procés. D’una banda, i a títol pòstum, al magistrat del jutjat 13 de Barcelona i artífex de la macroinvestigació que posaria les bases de la causa del Suprem, Juan Antonio Ramírez Sunyer. De l’altra, a la secretària judicial Montserrat del Toro, que estava al capdavant dels escorcolls del 20-S. A més, a primera fila, entre les autoritats que aplaudien la recollida de condecoracions i discursos hi havia el fiscal del Suprem Javier Zaragoza, una altra de les figures clau en el judici del Procés i un dels defensors de la tesi de la rebel·lió. Zaragoza estava al davant de les cadires que ocupaven els màxims representants d’Interior i els Mossos.

Amb aquesta escenografia, la Guàrdia Civil -que és a la vegada qui ha investigat el Procés- va elogiar l’últim gran dispositiu del cos, l’operatiu Judes que va acabar amb la detenció de nou membres dels CDR, set dels quals continuen a la presó acusats de terrorisme. El director general de l’institut armat, Félix Azón, i el cap del cos a Catalunya van assegurar que les detencions evidenciaven que la “revolució dels somriures” dibuixada per part de l’independentisme s’havia convertit en “odi i mesquinesa”, que el “brillant” operatiu del cos armat havia “evitat mals majors” i que continuarien combatent “sense treva ni pena” aquells que vulguin “recórrer el camí de la independència seguint el camí del terror”.

"Ho tornarem a fer"

En el seu discurs, el general Garrido va afegir: "Ens mantenim ferms en el nostre compromís amb Espanya de treballar per la llibertat i la seguretat de tots els ciutadans. Ho vam demostrar fa dos anys, ho hem tornat a fer recentment. I cada vegada que calgui ho tornarem a fer".

En l’acte no es va produir cap condecoració al cos català, a diferència del que havia passat en la celebració del Dia de les Esquadres, la festivitat dels Mossos, quan sí que es va premiar la Guàrdia Civil.

Dispositiu intacte

Malgrat tot, continua en peu el dispositiu policial conjunt per la resposta a la sentència del Suprem. La idea és que, tal com ja es va fer el 21-D per al consell de ministres, el centre de coordinació operativa estigui integrat pels comandaments dels tres cossos. Fonts del ministeri de l’Interior van dir dimecres que s’estan traslladant de manera “gradual” els efectius extres de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya. Els agents, d’unitats d’ordre públic, s’estan allotjant en alguns hotels de ciutats com Castelldefels i Salou. Des del ministeri van apuntar que la durada d’aquest dispositiu “s’ajustarà” en funció de les mobilitzacions i es farà sota la coordinació dels Mossos. Es treballa amb la previsió de tenir-ho tot a punt dilluns, quan es preveu que el Suprem faci pública la sentència.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF