La Fiscalia no descarta canviar l'acusació de rebel·lió per sedició a Trapero per la sentència del Procés

Segarra admet la "transcendència" del pronunciament sobre l'acusació d'11 anys que feia l'organisme

La sentència del Procés que va condemnar per sedició nou dels dotze líders independentistes jutjats al Tribunal Suprem ha dibuixat un primer marc jurídic que està condicionant el desenvolupament de totes les causes que tenen a veure amb el Procés. Una de les que tenia més relació amb els fets que es van jutjar al Suprem és la causa que afecta el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero –un dels grans protagonistes del judici del Suprem tot i no seure al banc dels acusats–, i l’excúpula d’Interior, per a qui la Fiscalia demana 11 anys de presó. El ministeri públic els acusa de rebel·lió. Però després que la sentència de la sala presidida per Manuel Marchena descartés que els fets del 20-S i l’1-O poguessin constituir un delicte de rebel·lió, la fiscal general de l’Estat, Maria José Segarra, ha reconegut aquest dijous en una visita a Barcelona que l’acusació pública podria modificar aquest criteri i acusar-los de sedició.

El Suprem condemna els líders independentistes a fins a 13 anys de presó per sedició i malversació

"Evidentment que la Fiscalia coneix el marc que suposa aquesta sentència i la transcendència que les reflexions i decisions que s’han adoptat tenen per a aquest judici", ha admès Segarra, que ha explicat que si finalment els fiscals del cas Trapero es plantegen aquesta modificació no serà ni abans ni just al principi del judici, sinó en el tràmit d’exposició de les seves conclusions i de l’informe final, un cop s’hagi celebrat tota la vista, que començarà el 20 de gener i que està previst que s’allargui fins a mitjans de març.

L’Audiència Nacional ja va processar Trapero, la intendent Teresa Laplana, l’ex número 2 d’Interior, Cèsar Puig, i l'exdirector dels Mossos Pere Soler per un delicte de sedició. Tot i així, la Fiscalia va decidir acusar-los a tots d’un delicte de rebel·lió (excepte a Laplana, acusada ja per sedició), en un escrit que es va presentar juntament amb el del Tribunal Suprem. Tenint en compte que els fets pels quals s’acusava l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, la resta d’exconsellers processats i els líders de l’ANC i d’Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, eren els mateixos que els que afectaven el major dels Mossos i l’excúpula d’Interior, l’acusació va optar per acusar-los a tots per rebel·lió. Ara, però, la sentència del Suprem ha fet canviar els límits del terreny de joc, ja que el tribunal presidit per Marchena va descartar que els fets de setembre i octubre del 2017 fossin una rebel·lió.

Alineats amb el Govern

La sentència del Suprem va evitar entrar en el paper concret dels Mossos en tots dos episodis, però sí que els va situar alineats amb el Govern, sobretot pel rol que atribuïen a l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, de qui els agents depenien "administrativament i no només políticament". A l’hora de valorar la tasca de la policia catalana, la Sala parlava de "col·laboració", "complicitat" i de criteris policials que "garantissin" la celebració de l’1-O. En canvi, es referia a Trapero únicament com a testimoni sense entrar a valorar la seva actuació.

El Suprem alinea els Mossos amb el Govern pel paper de Forn

Aquest és precisament el camp que quedarà per recórrer en el judici de l’Audiència Nacional: definir si les diferents decisions que va prendre l’excúpula d’Interior, el major i la intendent són constitutives d’algun delicte.

Cap "idea preconcebuda" sobre la classificació dels presos

Segarra també s’ha referit a l’execució de la sentència del Suprem i al règim penitenciari amb el qual han de complir la condemna els presos polítics. Tot i que al final del judici la Fiscalia va demanar expressament que la sentència negués la possibilitat de permisos i beneficis penitenciaris als presos (una possibilitat que la sentència descarta), Segarra ha assegurat que s’estudiarà la classificació que faci la Generalitat "sense cap idea preconcebuda" i que en tot cas "s'actuarà si s’està en disconformitat i es plantejaran els recursos davant dels tribunals competents".

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF