El número 2 de Baena es recrea en l''EnfoCATs' i l'agenda Moleskine per sustentar la rebel·lió

Situa Josep Maria Jové com l'arquitecte del procés cap a la independència

El judici del Procés, en directe

El Tribunal Suprem escolta aquest dilluns el secretari dels atestats de la Guàrdia Civil que van originar la causa contra el Procés, mà dreta del tinent coronel Daniel Baena, que ja va declarar fa tres setmanes. El comandant, amb TIP M29100C, ha iniciat la seva declaració fent saber a la sala que va ser condemnat per un delicte de tortures per una audiència provincial i absolt posteriorment pel Suprem. A preguntes de la Fiscalia ha entrat en matèria i ha situat, com ja va fer el seu superior, l'agenda Moleskine i el document 'EnfoCATs' –que cap dels acusats va rebre al seu correu– com els eixos centrals del full de ruta independentista, amb Josep Maria Jové com el principal arquitecte. Seguint aquest fil, el testimoni ha repassat la reunió del 7 de gener del 2016 prèvia al pas al costat d'Artur Mas i d'altres trobades entre actors del Procés, en les quals suposadament es parlava de la "conflictivitat" amb l'Estat i s'evolucionava del referèndum pactat a la unilateralitat.

Baena descriu una “insurrecció” que no pot sustentar

L'interrogat, però, no ha pogut vincular directament Sànchez i Cuixart amb alguna de les iniciatives relacionades amb el referèndum. Ha parlat de la Crida per la Democràcia que ha atribuït a Òmnium i Escoles Obertes (les activitats als col·legis fins a la mateixa nit de l'1-O), però no ha pogut acreditar "implicació directa" de Cuixart. Com ja ha passat en interrogatoris anteriors de càrrecs de l'institut armat, s'ha fet referència a correus que van rebre els líders de les entitats sobiranistes, però cap que ells haguessin enviat. Especialment incisiva ha sigut la lletrada Ana Bernaola, que ha aconseguit que el testimoni no pogués vincular Jordi Sànchez amb cap crida a mobilitzar-se amb violència o amb l'objectiu d'"obstaculitzar el normal funcionament de les institucions", a l'actuació dels CDR, a l'ocupació dels col·legis.

Manuel Marchena ha declinat diverses protestes de les defenses, que han al·legat que el testimoni s'estava dedicant a descriure atestats que ja són a la causa i, en un altre cas, a parlar d'una reunió de Mossos del 13 d'octubre a què no va assistir. Es tracta d'una trobada al complex d'Egara en la qual els comandament del cos van fer una "valoració genèrica" dels fets que van envoltar el referèndum, ja uns dies després que Josep Lluís Trapero declarés a l'Audiència Nacional. Segons el número 2 de Baena, el major dels Mossos va assegurar que s'han de "ponderar" les actuacions i fer una "anàlisi crítica" perquè amb deu fotografies "la Fiscalia i la Guàrdia Civil munten una sedició". En aquella trobada, ha anotat el testimoni servint-se d'un informe de Mossos, el cos va concloure que s'havia fet una feina "excel·lent" i que el "com" es compleixen les ordres no ha de venir imposat.

Així, sobre les pautes d'actuació de Mossos per l'1-O el testimoni ha advertit que Trapero les va enviar per correu a Joaquim Forn el 29 de setembre, però a preguntes de l'advocada Judit Gené no ha aclarit si sabia que l'exconseller no va respondre a aquest correu ni tots els altres que el major li enviava sobre el dispositiu de cara al referèndum. Prèviament, l'interrogat havia qualificat Trapero d'"imprescindible per a l'estratègia independentista".

Van den Eynde fa aflorar les irregularitats de la investigació

La compareixença del número 2 de Baena era l'última oportunitat per a alguns dels lletrats per tornar a subratllar abans de l'informe final les possibles irregularitats de la investigació, que té com a origen diverses instruccions de Fiscalia i múltiples causes en diverses instàncies judicials. Un dels que sosté la tesi de la "causa general contra l'independentisme" és Andreu Van den Eynde, lletra d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, que ha collat el secretari dels atestats. Després de la insistència de Van den Eynde, ha reconegut que es van sol·licitar intervencions telefòniques en el marc d'unes diligències de Fiscalia incoades el 24 de març del 2017 –és un jutge qui les ha d'autoritzar– i no ha recordat si la instrucció del jutjat 13 ja estava en marxa en aquell moment.

Una de les sospites de Van den Eynde és que la Guàrdia Civil va començar a investigar el Govern per la porta del darrere, a través de càrrecs inferiors. L'advocat ha preguntat quan es rep el primer indici que la Generalitat està desenvolupant estructures d'estat i el testimoni ha parlat de les primeres diligències de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, guiades per Javier Zaragoza –ara al judici del Suprem– del 5 de novembre del 2015. L'advocat ha recordat una nota del ministeri públic en què s'especificava que no es podien investigar aforats i el testimoni ha afirmat que la recaptació d'informació tenia a veure amb contractacions i empreses, però no amb aforats. Van den Eynde li ha retret que sortís el nom d'Oriol Junqueras en un dels atestats referents a aquestes diligències, però el comandant ha apuntat que desconeixia si era diputat al Parlament. 

"L'odi en tanta gent no se m'oblidarà mai"

Al número 2 de Baena l'ha succeït una pila de membres de les unitats d'intervenció pública de la Policia Nacional que van actuar als col·legis electorals de l'1-O a Barcelona. Un d'ells, a l'Escola Mediterrània, que ha recordat l'ús de porres però ha atribuït la cara ensangonada d'un dels votants a la caiguda d'una carpa que hi havia a la porta del centre de votació. "L'odi en tanta gent no se m'oblidarà mai", ha assenyalat l'agent 088428, que tampoc ha recordat si se li va donar un cop a la cara a una dona, a preguntes de l'advocat Andreu Van den Eynde. Ha reconegut que hi va haver ciutadans ferits, però ha advertit que en un "enfrontament com aquell és normal" i que també hi va haver policies lesionats. Preguntat per si li consta algun company ferit com a conseqüència de la caiguda de la carpa, ha asseverat que ho desconeix.

Un altre agent de la policia espanyola ha insistit en les "cares d'odi" i la dificultat de "mirar als ulls a una persona que et vol matar", en una declaració que Marchena ha hagut de tallar en diverses ocasions pel seu relat valoratiu. "Entre dos no vam poder aixecar una dona que devia pesar uns 40 quilos i es movia com una tigressa", ha apuntat el testimoni. L'han seguit diversos agents d'ordre públic que van actuar a l'Escola Ramon Llull, un dels quals ha parlat d'una actitud "totalment hostil" dels ciutadans que va motivar que el responsable de l'operatiu ordenés disparar una bala de goma per dispersar el grup. No ha recordat, però, que anés a parar l'ull d'un dels concentrats, tal com va passar amb Roger Español. Molts d'ells han parlat d'insults com "fills de puta" i d'altres que fins ara no s'havien sentit, com ara "Tant de bo torni ETA i us mati" o "Us passarà com als guàrdies civils el 20 de setembre".