POLÍTICA
Política 01/08/2020

Sánchez es reserva el lideratge de la gestió del fons europeu

Les comunitats podran fer propostes en una conferència sectorial presidida per la ministra Montero

Ot Serra/ Maria Llull
4 min
Felip VI presidint la fotografia oficial de la XXI Conferència de presidents, a San Millán de la Cogolla.

Madrid/ PalmaPedro Sánchez va prometre una legislatura del diàleg i la pandèmia li ha ofert la possibilitat de reforçar les relacions amb les comunitats autònomes, però a la seva manera i no a gust de tothom. Després de catorze conferències de presidents durant l’estat d’alarma via telemàtica, la quinzena va ser divendres i la primera de manera presencial, i va confirmar els recels d’alguns líders amb la concepció de cogovernança del cap de l’executiu espanyol. El president de la Generalitat, Quim Torra, ja va anunciar que no hi assistiria, entre altres motius perquè s’arribava a aquestes reunions amb “tot decidit”, i en la mateixa línia es va expressar la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, en relació amb el mètode que s’utilitzarà per gestionar el fons de reconstrucció europeu. “Discrecional”, va dir.

Les ajudes de la UE eren un dels temes clau de la trobada a San Millán de la Cogolla (la Rioja) i Sánchez va explicar que serà ell qui liderarà el repartiment. Encapçalarà una comissió interministerial i es constituirà una unitat de seguiment al gabinet de la presidència de la Moncloa. És a dir, capitanejada per la seva mà dreta, Iván Redondo. El paper de les comunitats, en canvi, se circumscriurà a la seva participació en una conferència presidida per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, on, a l’estil del comandament únic de l’estat d’alarma, hi podran presentar propostes de projectes però hauran de rebre el vistiplau de Moncloa per tirar-los endavant. També podran participar en el debat en les conferències de presidents, que es duran a terme mensualment, tal com ha decidit Sánchez.

La reunió de divendres va servir perquè el president espanyol exposàs de manera preliminar el funcionament de les ajudes: el 90% dels 140.000 milions que pertoquen a Espanya s’articulen a través del Fons de Recuperació i Resiliència, que s’adjudicarà a partir de programes vinculats a la transició ecològica, la digitalització de l’economia, la recuperació de llocs de feina des d’una perspectiva d’igualtat de gènere i la cohesió territorial. Es poden començar a presentar propostes des de l’octubre fins al 30 d’abril del 2021.

Les Balears reclamen un pes específic

La presidenta del Govern, Francina Armengol, va reclamar que les Balears tinguin “un pes específic” en el repartiment de les ajudes, perquè són “la comunitat autònoma més perjudicada” per l’impacte econòmic de la pandèmia. Armengol va recordar que la ministra de Turisme, Reyes Maroto, va anunciar un pla propi per a les Illes i assenyalà que el Govern ja treballa amb els agents socials i econòmics, les institucions i els partits polítics en els eixos de reconstrucció que es plantegen per invertir aquests fons.

A més, Armengol va recordar que un terç dels treballadors de les Illes estan en ERTO: “Necessitam que s’allarguin fins a finals d’any en el sector turístic i que el govern espanyol garanteixi protecció per als treballadors fins al 31 de març”.

Exigències dels líders del PP

Líders del PP com Ayuso i el president andalús, Juanma Moreno, es varen queixar que l’arribada dels fons estigui condicionada i varen demanar que es puguin abonar depenent de les prioritats de cada lloc, però les regles les va establir la Unió Europea. Fonts de la Moncloa lamentaven que alguns presidents arribassin a la cimera amb la idea de “a mi quant em toca” i insistien que no es tracta d’un repartiment, sinó d’una actuació conjunta i “interdependent”. Tant els líders del PP com Pedro Sánchez varen coincidir a dir que s’han d’evitar desigualtats entre comunitats perquè, en paraules del cap de l’executiu, “no n’hi pot haver de primera i de segona”. Va enrarir el context la participació inesperada d’Urkullu, que va ser possible per l’acord a darrera hora sobre l’objectiu de dèficit i la capacitat d’endeutament d’Euskadi. Presidents tant del PP com del PSOE varen aprofitar l’avinentesa per criticar una “negociació a la carta” i varen demanar poder determinar també els seus llindars, tot i que ni tan sols s’ha establert els que tindrà el govern espanyol per als pressupostos de l’Estat. Al setembre es reunirà el Consell de Política Fiscal i Financera per abordar aquest debat.

Les conseqüències del covid-19, amb una caiguda estrepitosa del PIB, han afegit incertesa econòmica i necessitats a les autonomies, que assenyalen la Moncloa. Aquest dijous varen rebre una mica d’oxigen amb el pagament d’Hisenda de 13.000 milions d’euros: 6.000 corresponen al primer tram del fons covid-19, dotat amb 16.000 milions, i poc més de 7.000 milions es corresponen amb la liquidació del sistema de finançament autonòmic de l’exercici del 2018. En total, a les Balears s’ingressen 507 milions d’euros. Alguns líders varen pressionar Sánchez perquè s’arbitràs un nou model perquè els ajuntaments puguin fer ús del superàvit, i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) continua dividida i ha ajornat a dilluns la votació sobre una nova proposta d’Hisenda.

Més enllà de la coordinació pel fons europeu, també es va tractar la situació estrictament sanitària i Sánchez va reclamar als presidents que posin l’accent en el rastreig. Va suggerir que sol·licitin l’apli que es va posar en marxa a la Gomera i que, segons va explicar, ha tingut bons resultats perquè ha aconseguit doblar les dades dels rastrejadors manuals. Així mateix, va comminar els líders autonòmics a actuar amb “rigor” contra les actituds que en el context d’oci estan causant rebrots.

Francina Armengol va demanar a Pedro Sánchez que l’Estat reprengui els controls sanitaris als ports i aeroports de les Balears per als turistes espanyols. Aquest tema es va abordar durant la reunió de treball relacionada amb la situació sanitària. “Vàrem prendre la decisió valenta de tancar ports i aeroports i hem treballat intensament des de la Conselleria de Salut per tenir bones dades epidemiològiques”, va explicar en la roda de premsa posterior a la Conferència de Presidents. Armengol va comentar que ha traslladat al govern espanyol que “és necessari vigilar més la mobilitat” i que l’Executiu ha demanat “proves sanitàries per a les persones que viatgin des de les comunitats autònomes”. “El Ministeri de Sanitat ha dit que estudiarà la nostra proposta i esper que amb una resolució ràpida, perquè donaria un plus de seguretat a la nostra comunitat”, va sentenciar.

stats