Legislatura
Política 24/06/2022

Sánchez ignora els 'barons' i vira a l'esquerra per intentar salvar el seu govern

El president espanyol ordena al PSOE posar la directa amb el TC i lleis progressistes

5 min
El president espanyol, Pedro Sánchez, i la vicepreisdenta segona, Yolanda Díaz, ahir.

MadridLa política és com la física, però no la newtoniana sinó més aviat la quàntica, on res és el que sembla. Després del fiasco de les eleccions andaluses el president espanyol, Pedro Sánchez, tenia tres opcions per encarar el final de la legislatura: o virar a la dreta (expulsant Unides Podem de l’executiu i intentar sobreviure amb pactes puntuals amb el PP), mantenir-se com ara (un suïcidi, veient-ne els resultats) o girar cap a l’esquerra. La decisió final ha sigut aquesta última.

És en aquesta clau que hem d’entendre la cadena de fets que s’han produït els últims dies: des de la represa de relacions amb la Generalitat, fins a la decisió de treure del calaix projectes com la llei de memòria històrica, passant per la reforma legal per poder-se garantir una majoria al TC ja des d’aquest estiu. Sánchez, doncs, ha decidit ignorar els missatges que li van llançar alguns barons a l’executiva de dilluns en el sentit que el govern de coalició i els pactes amb ERC i Bildu posaven en risc governs autonòmics on el PSOE té un perfil més moderat, com ara Castella-la Manxa o l’Aragó. Al contrari, el president espanyol ha ordenat al PSOE posar la directa en la seva agenda legislativa.

Però, no ens enganyem, aquest gir a l’esquerra no significa abandonar el centre i deixar via lliure al PP, sinó que és una jugada una mica més sofisticada. Del que es tracta és d’introduir qüestions de debat en l’agenda que obliguin el PP a mullar-se en l’eix esquerra-dreta, per exemple amb la memòria històrica o la llei mordassa, i així demostrar que el suposat gir al centre dels populars és pur màrqueting i que, en realitat, continuen sent el mateix partit de dretes de sempre. Per tant, es tracta de virar a l’esquerra per empènyer el PP a la dreta i expulsar-lo del centre per, a continuació, captar aquests votants moderats que ara se senten atrets pel discurs purament de gestió i sense arestes ideològiques d’Alberto Núñez Feijóo i Juanma Moreno.

Proximitat i empatia

En aquest sentit, a la sala de màquines de la Moncloa hi ha dues paraules clau per a aquesta nova etapa: proximitat i empatia. Proximitat i empatia amb els ciutadans víctimes de la inflació i, en general, de les conseqüències econòmiques de la guerra. Per això aquest dissabte s’aprovarà un nou paquet de mesures contra els efectes de la guerra que es busca que tinguin un impacte molt directe en la butxaca dels ciutadans.

Perquè aquest pla surti bé el PSOE necessita recuperar la relació amb alguns dels seus socis, especialment ERC, i d’aquí la reunió de dimecres. No és que s’hagi decidit encara fer algun gest important com el dels indults per reviscolar la taula de diàleg, però almenys hi ha la voluntat d’explorar el terreny. En la seva compareixença de dimecres, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va deixar caure la importància d’aprovar uns pressupostos per al 2023 en l’actual context de crisi. Si en algun moment s’havia especulat que el PSOE podia sobreviure amb la pròrroga dels comptes actuals, ara la idea és una altra: es veuen aquests pressupostos com l’última bala a la recambra per recuperar la iniciativa i agafar impuls de cara a les eleccions municipals i autonòmiques de l’any que ve. A la Moncloa saben que la tardor no pinta bé des del punt de vista econòmic, i per això intentaran forçar la màquina per controlar la inflació, d’una banda, i obligar Feijóo a definir-se en temes espinosos per al PP com el franquisme. Si aconsegueixen superar la tempesta actual, confien que el 2023 pot ser l’any de la recuperació del PSOE.

Eufòria al PP

Mentrestant, a la banda del PP es respira eufòria. “El PP no té sostre”, deia l’endemà de les eleccions andaluses el coordinador general del PP, Elías Bendodo. Al PP estan exultants després d’haver aconseguit una majoria absoluta històrica a Andalusia. Per la fita que suposa haver-ho assolit en una comunitat feu socialista durant gairebé quaranta anys; perquè ho veuen com un trampolí en el camí cap a les eleccions generals, i perquè representa el triomf del model de “centralitat” i “moderació” que propugna el president del partit, Alberto Núñez Feijóo, des que ha agafat les regnes de l’organització conservadora. Posar per davant la gestió i aparcar la batalla ideològica, que sí que lliura la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. 

Juanma Moreno durant la celebració de la victòria electoral a Sevilla

“Madrid té una realitat sociològica i econòmica molt diferent de la d’Andalusia. El meu discurs probablement no calaria a Madrid i el de la Isabel potser no calaria a Andalusia”, admetia dilluns Moreno. La frase resumeix perfectament el model de partit que defensa Feijóo: que cada baró faci el discurs que cregui que pot quallar més al seu territori i que Génova intervingui el mínim possible. Ayuso ja va dir l’endemà de les eleccions andaluses que no estava disposada a renunciar a la batalla cultural tot i el triomf del model Feijóo-Moreno a Andalusia. El dirigent gallec pretén, d’aquesta manera, mantenir el partit unit i evitar una batalla pública com la del febrer que va acabar amb la renúncia de Pablo Casado.

Només economia

En l’any i mig que queda per a les eleccions generals, Feijóo ha decidit que la seva estratègia per assaltar la Moncloa passi per posar per davant l’economia a qualsevol altra batalla. De fet, el model econòmic liberal és dels consensos més granítics que hi ha dins del partit –és a dir, defensen el mateix Ayuso i Moreno–. A diferència de Casado, el dirigent gallec ha estès la mà al govern espanyol per negociar les mesures anticrisi, tot i que fins ara no s’ha traduït en cap acord pràctic. De fet, aquesta setmana, tot i que el govern espanyol ha anunciat una mesura que els populars avalaven –la rebaixa de l’IVA de la llum del 10% al 5%–, el PP de moment no ha decidit encara si donarà suport al conjunt del decret de mesures que el govern espanyol aprovarà aquest dissabte. No ho va fer en el primer decret perquè l’executiu no va incorporar-hi cap mesura dels conservadors.

Cap acord en matèria econòmica ni cap avenç en la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Després de la primera reunió entre Sánchez i Feijóo, tots dos es van comprometre a reprendre les converses, però al cap d’unes setmanes el PP va decidir congelar-les fins que passessin les eleccions andaluses. La setmana passada es van comprometre a enviar la seva proposta de renovació al govern en el termini d’un mes. Ara bé, els conservadors deixen ara aquesta promesa en l’aire, segons fonts de la cúpula popular. Al partit no ha agradat gens el canvi legislatiu que ha impulsat el PSOE per culminar la renovació del TC i culpen els socialistes d’haver “trencat ponts”. També és cert que aquesta qüestió no és cap prioritat per al PP, com admeten de portes endins al partit.

Feijóo està disposat a arribar a pactes d’estat amb l’executiu per desgastar la coalició amb Unides Podem i per intentar exportar el model andalús a l’Estat: esgarrapar electors del PSOE que s’oposin a l’aliança amb els liles i que això els faci créixer pel centre. És la fórmula que li ha servit per frenar Vox i arribar a la majoria absoluta a Andalusia. Però com que és un pla molt transparent, a la Moncloa han ideat un contrapla per fer-lo descarrilar amb una maniobra aparentment contradictòria: girar a l’esquerra per guanyar el centre.

Què ha accelerat l'executiu després de les andaluses?
  • El decret anticrisi Dos dies després de les eleccions andaluses, el govern espanyol va convocar un consell de ministres extraordinari per aquest dissabte per ampliar el decret anticrisi amb més mesures com la reducció de l’IVA de la llum del 10% al 5%.
  • La llei de memòria Aquesta mateixa setmana el PSOE també ha decidit treure del calaix la llei de memòria que havia aparcat fa uns mesos per falta d’acord amb ERC. Els socialistes preveuen que la norma quedi aprovada al juliol.
  • El diàleg amb Catalunya Després de la crisi pel cas Pegasus, la Moncloa i la Generalitat van descongelar dimecres les relacions. El ministre Félix Bolaños i la consellera Laura Vilagrà es van reunir a Madrid per intentar refer el diàleg, que feia mesos que estava aturat.
stats