Sánchez entona el 'mea culpa' amb Vox: "Hem arribat a pensar que era normal"

MadridLa campanya madrilenya ha girat 180 graus des de divendres, quan Vox va rebentar un debat a cinc a la SER al negar-se a condemnar les amenaces de mort –és més, les va posar en dubte i va apuntar que se les havien inventat– al candidat d'Unides Podem, Pablo Iglesias; al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i a la directora general de la Guàrdia Civil, María Gámez. Han passat dos anys des que el partit de Santiago Abascal va irrompre al Congrés de Diputats –tres que ho va fer al Parlament andalús– i no ha estat fins ara que el PSOE ha començat a reconèixer els seus propis errors en la normalització de l'extrema dreta. "Fins ara hem suportat els seus crits, els seus insults, el seu odi i les seves mentides i fins i tot hem arribat a pensar que eren normals", ha explicat aquest diumenge el president espanyol, Pedro Sánchez, en la seva particular manera d'entomar el mea culpa, sense oblidar la responsabilitat de la resta de polítics i també de líders mediàtics, "que han conversat amb ells sobre qualsevol assumpte". "Hem de reconèixer que la nostra democràcia té un problema", ha sentenciat.

El cert és que el discurs de Vox ha estat sempre el mateix, quan no estava al Congrés ni tenia presència mediàtica, quan tenia 24 diputats i ara que en té 52 i està representat en la majoria de parlaments autonòmics. És hora de dir "prou", ha assenyalat Sánchez des d'un míting a Getafe.

El president espanyol ha confirmat aquest diumenge el gir de la campanya socialista des que divendres Vox "va travesser una línia" i ha assegurat que "serà l'última que creui". Per això ha fet una crida a crear un front comú contra el "feixisme" i contra els "còmplices que necessita per arribar a les institucions", és a dir, el PP (amb el qual el PSOE té pendents múltiples converses per renovar òrgans com per exemple el Consell General del Poder Judicial). "Vox és la principal amenaça per a la democràcia", ha dit sota el nou lema que el PSOE va estrenar dissabte: "No és només Madrid. És la democràcia". Al seu parer, fent un símil amb la situació viscuda als Estats Units, ha alertat que "els seguidors de l'assalt al Capitoli estan molt a prop".

El PP va plantejar els binomis "socialisme o llibertat" i "comunisme o llibertat" per encara el 4-M i ara el bloc d'esquerres (PSOE, Més Madrid i Unides Podem) abraça l'elecció entre "feixisme o democràcia" per intentar canviar el color de la comunitat després de 26 anys ininterromputs de governs populars. La decisió arriba després que el candidat socialista per al 4-M, Ángel Gabilondo, aixequés dimecres durant el debat a Telemadrid el veto a Unides Podem –que havia mantingut des de l'inici per seduir un votant de Cs que s'escapa cada cop més cap al PP– per fer front a la dreta.

"Tots els progressistes que sentin els colors del PSOE i siguin demòcrates estem convocats per aixecar-nos, posar-nos drets i dir: «Prou, prou!»", ha dit Sánchez en un míting passat per aigua en una de les zones amb confinament perimetral de Getafe –governada pels socialistes–, una decisió que ha estat criticada pel PP perquè asseguren que el president espanyol creu que està "per sobre del bé i el mal".

Ayuso acusa Sánchez de fer "política des de l'odi"

La presidenta madrilenya i candidata popular, Isabel Díaz Ayuso també ha trepitjat el cinturó sud de Madrid, tradicionalment roig. Durant un míting a Alcorcón, ha evitat mencionar en concret la polèmica amb Vox però sí que ha acusat l'esquerra de crear "guerres" i "divisions". És a dir, ha provat de girar l'estratègia socialista de carregar contra "l'odi" de l'extrema dreta. En un discurs en què no ha fet ni una sola referència al candidat socialista, Ángel Gabilondo, i ha personificat tots els atacs en el govern de Pedro Sánchez –és la seva principal estratègia de campanya–, ha acusat la Moncloa de "fer política des de l'odi" i "voler canviar el model de societat" cap al de "països dels quals la gent fuig amb pastera". De fet, ha anunciat que veu el projecte de Sánchez "acabat". "El sanchisme i el comunisme han abandonat el socialisme", ha assegurat.

Mentrestant, Vox continua explotant el protagonisme que li ha donat la polèmica de les cartes i, en un acte a Alcalá de Henares, Santiago Abascal ha reiterat que condemnen les amenaces però que "desconfien" perquè no es creuen "ni les seves mentides ni els seus muntatges". Iglesias va abandonar divendres el plató de la SER precisament per l'ombra de dubte que des del primer dia ha alimentat Vox respecte a l'origen de les amenaces.

En un punt intermedi torna a situar-se Ciutadans, que busca el seu lloc en aquesta campanya tot i que tots els sondejos li pronostiquen que es quedarà fora de l'Assemblea de Madrid. Una enquesta de Público manté que el PP i Vox tindrien prou vots per governar la comunitat (sumarien 72 escons i la majoria absoluta se situa en 69) i els taronges quedarien fora de l'hemicicle, però està feta abans del debat de divendres, que ha fet canviar el to de la campanya. En el mateix digital, Iglesias destaca que "el mèrit del que va passar en el debat [de la SER] és que la gent va veure que aquesta campanya va de "democràcia o feixisme".

Davant d'aquest escenari, el candidat de Ciutadans, Edmundo Bal, continua enfrontant-se a Podem. En un acte a San Lorenzo del Escorial, ha criticat que Iglesias s'atribueixi a si mateix la democràcia. "Deu ser que la resta som tots feixistes", ha apuntat perquè no se l'encaselli al bloc de Vox (ni al de l'esquerra). L'única estratègia de campanya dels taronges és intentar demostrar que ells són l'única garantia que Ayuso no governi amb l'extrema dreta, mentre que el PP manté que és possible arribar a una majoria absoluta que no li pronostica cap sondeig.