Dos dies després que el Tribunal Constitucional fes pública la seva interlocutòria i els vots particulars, el magistrat progressista Juan Antonio Xiol ha fet públic el seu. Els arguments del jurista van en la línia dels altre quatre magistrats progressistes. Justifica, així, que el TC havia d'evitar "interferir" en l'acció legislativa del Congrés i del Senat per no "pertorbar" el sistema democràtic, escriu el magistrat progressista del TC Juan Antonio Xiol en el seu vot particular que ha fet públic aquest divendres i que discrepa dels conservadors. Coincideix amb els seus companys quan diu que l'admissió a tràmit del recurs s'ha convertit en un control previ de constitucionalitat i també defensa que les recusacions plantejades per Unides Podem s'haurien d'haver debatut abans d'admetre a tràmit el recurs.
"S'han alterat els principis de la democràcia": els arguments del ple més tens del TC
Les interlocutòries permeten reconstruir la discussió entre progressistes i conservadors
Barcelona / MadridLes ferides que ha deixat en el Tribunal Constitucional (TC) la suspensió del tràmit parlamentari de la reforma de la llei del mateix tribunal que impulsaven el PSOE i Unides Podem trigaran a cicatritzar. La publicació aquest dimecres de les interlocutòries en què conservadors i progressistes posen negre sobre blanc els seus arguments a favor i en contra de la suspensió permeten reconstruir com va anar una de les discussions més tenses de la història recent del tribunal; un debat que va fracturar el ple del TC per la meitat. Aquests són els principals raonaments d'uns i altres en una pugna que té com a rerefons una pregunta clau: ¿el TC està per sobre de la resta de poders?
La suspensió cautelar de les esmenes
Va ser l'última de les discussions que va afrontar el tribunal fa una setmana, però és la que té una rellevància més gran perquè va al moll de l'os de quin és l'abast real dels poders del TC. El debat rau bàsicament en si, com va fer finalment l'alt tribunal, està capacitat per interferir en l'actuació del legislatiu o si, per contra, la majoria conservadora es va extralimitar al frenar el debat al Senat. La sentència, elaborada pel magistrat conservador Enrique Arnaldo, atorga al TC un paper plenipotenciari que el situa "com a garant de la Constitució enfront de tots els altres poders" i que, per tant, pot aplicar les mesures cautelaríssimes que reclamava el PP i que suposaven la suspensió del debat sobre les esmenes al Senat.
"L'expressa voluntat del constituent situa el Tribunal Constitucional com a garant últim de l'equilibri de poders constitucionalment establerts, incloent-hi, per tant, la possibilitat de limitar la capacitat d'actuació del legislador quan aquest excedeixi dels marges constitucionals"
No ho veuen igual els magistrats progressistes que ja han fet els seus vots particulars –falta per fer-se públic el del vicepresident del TC Juan Antonio Xiol–. En el que signen conjuntament Ramón Sáez, Inmaculada Montalbán i Cándido Conde-Pumpido, s'acusa els seus col·legues conservadors d'haver "desbordat els límits de la justícia constitucional" i "d'haver alterat els principis fonamentals de la democràcia parlamentària" transformant un recurs d'empara en una espècie de "control previ de constitucionalitat". Aquests tres magistrats progressistes van encara més enllà i lamenten la "càrrega política difícilment suportable" que aquesta decisió suposa per al TC, ja que s'ha traslladat a l'opinió pública "una imatge de mimetisme o seguidisme de l'enfrontament parlamentari i del conflicte polític partidista".
"Amb la seva adopció [de les cautelaríssimes] s'han alterat els principis fonamentals de la nostra democràcia parlamentària, així com el disseny del nostre sistema de control de constitucionalitat, atorgant al tribunal una càrrega política difícilment suportable"
En la mateixa línia s'expressa la magistrada María Luisa Balaguer, que, tanmateix, ha volgut fer un vot particular diferenciat del dels seus altres tres companys progressistes. Balaguer critica que l'acceptació de les cautelaríssimes suposés la suspensió del debat al Senat, un fet pel qual, diu, el TC "no està habilitat, en la mesura que adoptar aquesta decisió equival a un control previ sobre el procediment legislatiu".
Enmig de la tensió del debat en el TC també va irrompre el cas català, l'últim precedent en què es va suspendre un ple –en aquest cas el que havia de servir per proclamar la DUI–. En aquest cas, però, tant progressistes com conservadors estan d'acord que no es pot comparar a la situació actual, si bé els conservadors s'ho fan venir bé per dir que, si aleshores es va haver d'innovar malgrat no existir jurisprudència prèvia, ara també podien fer-ho.
Les recusacions de González-Trevijano i Narváez
L'altre enfrontament que hi va haver durant el ple del TC va ser per si, tal com demanava Unides Podem, s'havia de recusar els magistrats Pedro González-Trevijano i Antonio Narváez, ja que eren els dos que, havent sigut proposats pel govern espanyol, ara tenien el mandat caducat i, per tant, es veien directament afectats per la reforma que plantejaven el PSOE i el mateix partit lila. Apartar-los hauria sigut decisiu, perquè sense ells dos els conservadors haurien quedat en minoria i s'haurien imposat les tesis del sector progressista.
La sentència signada per la majoria conservadora defensa que les recusacions plantejades per Unides Podem no tenen fonament perquè el que s'analitza no és la llei per renovar el TC sinó el mecanisme utilitzat –la via de l'esmena a una reforma del Codi Penal–, tot i que en diversos moments de la sentència sí que es parla del fons de la qüestió. A més, critiquen que es volgués apartar només González-Trevijano i Nárvaez –els dos conservadors– quan hi havia dos magistrats més –un conservador i un progressista– també amb el mandat caducat.
"Les recusacions han estat plantejades només respecte a dos dels quatre magistrats cridats a cessar en l'exercici de les seves funcions per expiració del termini del seu nomenament, cosa que evidencia el seu caràcter abusiu i per això s'han d'inadmetre. No hi ha lloc a recusacions selectives"
El sector progressista, però, rebutja aquesta premissa. Considera que les recusacions s'havien d'haver debatut abans que l'admissió a tràmit del recurs; defensa que només es plantejava la recusació de González-Trevijano i Nárvaez perquè els altres dos havien estat nomenats pel CGPJ i no pel govern espanyol, i critica, a més, que, a diferència del que sempre s'ha fet al TC, els dos magistrats recusats no s'abstinguessin del debat i la votació sinó que decantessin amb la seva participació la majoria en favor de no recusar-los. De fet, consideren que amb la seva participació tota la resta del debat al TC ja estava viciat de parcialitat.
"La participació inèdita i injustificada dels magistrats recusats en l'adopció d'aquestes decisions al no resoldre amb caràcter previ el dubte d'imparcialitat trasllada a la societat de manera inevitable la sensació que part del col·legi de magistrats està sent jutge i part de la seva pròpia causa"
L'admissió a tràmit
Pel que fa a l'admissió a tràmit, el debat va recaure en si el recurs d'empara era un mecanisme vàlid –com defensaven els conservadors– o si, per contra, es tractava d'un control previ de constitucionalitat encobert –com interpretaven els progressistes–. En la sentència, a més, el bloc conservador defensa que estaven en risc els drets de l'oposició al Congrés –ja que se'ls estava privant de la capacitat d'esmenar modificacions en lleis orgàniques com la del TC o la del Poder Judicial–, mentre que el sector progressista considera que el TC es va extralimitar perquè encara hi havia marge a les Corts perquè el text fos modificat. Aquesta és una de les crítiques que fa, per exemple, Balaguer en el seu escrit.
"El recurs d'empara parlamentari no està previst ni per controlar la constitucionalitat de les normes ni per vigilar la constitucionalitat del procediment legislatiu. D'això n'és objecte el recurs o la qüestió d'inconstitucionalitat"
