PASSOS PERDUTS
Política 22/01/2022

La revenja d’Esquerra contra els comuns

2 min
La vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz amb el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián.

En política, com als esports, sempre acaba sorgint una possibilitat de revenja. Quan els comuns encara riuen amb la cara que va fer Ernest Maragall quan el van forçar a permetre l’aprovació dels pressupostos d’Ada Colau a Barcelona, ara els republicans preparen la torna. I apunten encara més amunt.

Yolanda Díaz deu notar aquests dies una suor freda al front, ja que està ficada dins d’una trampa de la qual no pot sortir-ne sola. Després de ser obligada pel PSOE a incloure la patronal en el consens per la reforma laboral, cosa que equivalia a mantenir l’essència de la legislació aprovada pel PP el 2012, ara resulta que no té aliats al Congrés per aprovar-la. ERC ha dit que, sense canvis, el seu vot és no, i el PSOE no li permet a Díaz canviar ni una coma de l’acord perquè llavors es descavalcaria la CEOE. Una opció seria combinar el vot del PNB (que de moment està fred) amb el de Ciutadans, cosa que seria catastròfica electoralment per a Unides Podem i els comuns a Catalunya. Els que van prometre derogar la reforma labora l’acaben pactant amb la CEOE i aprovant-la amb Ciutadans. A Calàbria es freguen les mans...

Al Madrid de l’ayusisme desenfrenat, format per persones que creuen que viuen sotmeses per un govern socialcomunista, que defensen les idees liberals però que majoritàriament viuen de l’Estat, hi ha una persona que no acaba d’estar còmoda: Esperanza Aguirre. La gelosia de l’expresidenta madrilenya cap a la que era la community manager del seu gos és més que evident i no la va poder evitar en l’acte de presentació d’un llibre dimarts on va coincidir amb Ayuso. “Jo ja era liberal quan els liberals cabíem en un cotxe”, va dir per reivindicar el seu pedigrí, i també va deixar clar que l’actual “miracle madrileny” és més cosa d’ella que no pas d’una successora que fa quatre dies que hi és i només ha pogut aprovar uns pressupostos. I encara més: va retreure a una Ayuso que se la mirava atònita des de primera fila que el govern PP-Cs havia tret coses que ella havia aprovat, com una prova de nivell escolar i la desregulació del sòl. “Un amic tenia unes hectàrees aquí a Madrid i no podia fer-li una casa a la seva filla. Vaig canviar la llei perquè l’hi pogués fer i un govern de PP i Cs ho va tombar”, es va queixar, amb aquest exemple de liberalisme a la carta.

Els socialistes estan tan desesperats a Castella i Lleó que entre els factors que consideren que els poden ajudar a mitigar la previsible victòria de la dreta hi ha el fred. Confien (i no és broma perquè així m’ho han explicat) que si la temperatura baixa molt el 13 de febrer, molta gent gran de pobles petits desistirà d’anar a votar, i això, juntament amb l’efecte de les candidatures de l’Espanya buidada, pot acabar provocant un tomb. Al PP evidentment se n’enriuen. Si en algun lloc tenen infraestructura per portar cada vot a l’urna és a Castella i Lleó, on governen des de fa 35 anys.

EL DETALL

  • Vox passejarà un autobús per Catalunya per assenyalar els immigrants “il·legals” com a responsables de la inseguretat als barris i, per si això no fos prou, també del narcotràfic. La presentació del bus la van fer divendres però estava prevista dimecres. Es va ajornar perquè el vehicle va punxar una roda, perquè no tenien permís per estacionar al Parc de la Ciutadella i perquè el conductor no tenia el carnet que calia
  • Aquesta setmana hi ha hagut un atac d’amnèsia entre alguns membres de la mesa del Parlament que durant catorze anys han estat avalant les llicències per edat. Però n’hi ha un a qui probablement el sistema li sonava més que als altres: l’actual secretari primer, Ferran Pedret. Casualment, la mare del diputat socialista, Lídia Santos, era membre de la mesa que el 2008 va validar les llicències.

stats