La lluita contra la precarietat laboral és un repte que no ve de nou, però continua sent una qüestió pendent, malgrat les lleugeres millores. Les més de 1.300 inspeccions que es varen fer l’estiu passat gràcies al Pla contra la precarietat laboral del Govern aportaren xifres contundents: dels 7.250 contractes temporals que es varen revisar, el 51% estaven en frau de llei. La taxa de parcialitat va ser del 16% l’agost passat, malgrat la recuperació econòmica, encara que aquest percentatge va suposar una reducció de 3,5 punts respecte del 2015. El turisme continua sent el principal motor del mercat laboral. Aquest fet explica que el primer trimestre de 2019 no fos gaire positiu per a les Illes Balears, amb 40.000 ocupats menys que el darrer trimestre del 2018 -una baixada del 7,19%-. En canvi, l’abril passat, just a les portes del començament de la temporada, els afiliats a la Seguretat Social vinculats a les activitats turístiques varen créixer un 3,4% respecte del mateix mes de l’any passat.
Habitatge i mobilitat, els reptes de la nova legislatura
Les Illes Balears afronten els pròxims quatre anys amb diversos fronts oberts, com un REB a mig fer, el desenvolupament de les lleis mediambientals i la necessitat d’una millora educativa
PalmaLa millora de l’accés a l’habitatge i de la mobilitat dels ciutadans seran dos dels principals reptes que hauran d’afrontar les institucions la propera legislatura. Malgrat que el problema de l’habitatge ve de lluny, els darrers anys no ha fet més que accentuar-se, tant pel que fa a la compra com al lloguer. Segons el Ministeri de Foment, el preu dels habitatges va augmentar un 5% durant el primer trimestre del 2019 respecte del mateix període de l’any passat, xifra que col·loca les Balears com la quarta comunitat autònoma més cara. La Societat de Taxació estima el creixement del cost de l’habitatge el darrer any en un 10,7%. De fet, el preu mitjà de l’habitatge a les Balears va ser de 233.450 euros durant l’any passat, uns 83.000 euros per sobre de la mitjana estatal.
El panorama també és molt complicat pel que fa al lloguer. A Palma gairebé és impossible trobar un pis per sota dels 800 euros i la perspectiva és encara pitjor si s’amplia el focus: des del 2009, el salari dels treballadors ha crescut un 4%, mentre que el lloguer s’ha disparat un 24%, segons les dades de l’INE i del portal Fotocasa.
Malgrat que la solució s’ha d’abordar des de punts de vista diversos, ampliar el parc d’habitatge social és imprescindible, com també desenvolupar per complet la Llei balear d’habitatge. De moment, el Govern va aprovar el 10 de maig un decret per tal de regular la cessió de pisos buits per part dels grans tenidors -ja s’hi han inscrit 1.039 habitatges-, però caldrà anar més enllà. Basta recordar que, segons va denunciar Terraferida, a les Illes Balears s’estan comercialitzant de manera il·legal 50.000 places de lloguer turístic, i això només per part d’una de les plataformes que n’ofereix.
La mobilitat serà un altre dels eixos centrals de la legislatura, i caldrà vincular-la a la sostenibilitat i a la defensa del territori. Un dels cavalls de batalla dels darrers mesos ha estat la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos, la qual ha provocat les protestes de part de la societat i d’organitzacions ecologistes. Els partits n’han pres nota i tots han incorporat propostes per millorar i ampliar el transport públic. Sense comptar els cotxes de lloguer, que incrementen sobre manera el trànsit a les carreteres cada temporada alta, a les Balears hi ha quasi un cotxe per habitant. L’any 2018, el darrer del qual la DGT ha facilitat dades, hi havia 722.905 turismes circulant per les Illes. El total de vehicles va ser d’1.030.451.
Una de les darreres mesures del Govern anterior va ser l’aprovació del Pla sectorial de mobilitat de les Illes Balears 2019-2026, que inclou el desenvolupament d’un nou mapa ferroviari que porti el tren a municipis com Llucmajor, Alcúdia, Artà i Felanitx, i a Cala Rajada. Aquest pla, el qual implica una inversió total de 1.720 milions d’euros, també preveu el desenvolupament del Trambadia de Palma a l’aeroport.
A més, aquesta serà la legislatura durant la qual, per primera vegada, el Consell de Formentera podrà regular l’entrada de vehicles al seu territori i establir limitacions temporals, segons està previst a la Llei per a la sostenibilitat mediambiental i econòmica de l’illa de Formentera, que el Parlament va aprovar el gener passat.
Així mateix, cal tenir en compte que aquesta serà la darrera legislatura durant la qual els cotxes dièsel podran entrar a les Balears sense limitacions. La Llei de canvi climàtic i transició energètica preveu que no puguin entrar-hi vehicles nous que utilitzin aquest combustible a partir de 2025, mesura que ha estat denunciada per l’Associació Espanyola de Fabricants de Vehicles i Camions (ANFAC).
El REB, a mig gas
La culminació del REB serà un altre dels reptes del futur immediat del Govern. El febrer passat es varen aprovar les mesures referents al transport de persones i mercaderies, el model energètic i les inversions de l’Estat, que es varen fer efectives mitjançant un decret llei de l’executiu de Pedro Sánchez. Però la part que afecta la fiscalitat, la qual implica uns 270 milions d’euros a l’any, s’haurà de tramitar mitjançant un projecte de llei aquesta legislatura.
La victòria de Pedro Sánchez a les eleccions generals del 28 d’abril fa que la possibilitat de completar el REB sigui una mica més a prop. De fet, el mateix Sánchez va manifestar el seu compromís en aquest sentit dia 23, durant un míting a Palma.
No hi ha el mateix compromís de Madrid respecte de la Llei de residus. L’Administració de l’Estat vol obrir una comissió bilateral per tal de tractar les incoherències entre la legislació insular i l’estatal. La variació de les taxes en funció de la generació de residus i la prohibició de les bosses de plàstic d’un sol ús a partir de 2021 són els principals punts de conflicte.
Un altre punt calent d’aquesta legislatura serà l’educació. A banda d’ampliar-ne la gratuïtat i la universalitat en l’etapa infantil, caldrà continuar treballant per millorar les xifres d’abandonament escolar. Espanya és el país de la Unió Europea amb més abandonament escolar, amb una taxa del 17,9%, segons les dades de l’Euroestat. Però aquesta xifra és fins i tot positiva comparada amb la taxa de les Balears, on un 24,4% dels alumnes va abandonar els estudis al llarg del 2018. L’Arxipèlag se situa a la coa de l’Estat, malgrat que s’hi ha produït certa millora -l’abandonament escolar va ser del 36,7% el 2012-.
A més, cal donar un impuls al català en l’educació: el 45,3% dels alumnes de 6è de Primària té un nivell baix o molt baix d’expressió oral en català, segons ha reflectit l’estudi Assoliment de la competència educativa en expressió oral en l’avaluació de diagnòstic a 6è d’Educació Primària (curs 2017-18), elaborat per la Conselleria d’Educació a través de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE).
Pel que fa al turisme, caldrà determinar si s’ha de tirar endavant un creixement il·limitat o si es restringeix l’arribada de turistes. Els grups ecologistes són els que reclamen amb més força un decreixement per tal d’evitar els impactes negatius sobre el medi ambient, l’esgotament dels recursos i la saturació de les infraestructures. També s’haurà de veure com continua afectant la recuperació de mercats competidors a les reserves i si l’ecotaxa sobreviu a les pressions dels empresaris del sector.
Tampoc no es pot oblidar el repte de la lluita contra la violència de gènere, sobretot perquè les Balears continuen sent la comunitat autònoma amb la taxa més alta de víctimes de violència de gènere, amb 26,13 casos per cada 10.000 dones, segons l’estadística elaborada per l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere. A més, les reivindicacions feministes han aconseguit implicar la pràctica majoria dels partits polítics, llevat de l’extrema dreta. En aquesta línia, també serà la legislatura de la lluita contra la bretxa salarial i per una major conciliació.
