La religió a l’escola, pendent de la reforma de la LOMQE

PalmaPedro Sánchez va presentar al febrer un projecte de modificació de la LOMQE i el Govern balear té pensades algunes mesures que perillarien si no s’aconseguís aprovar la reforma i continuàs vigent la norma de l’exministre José Ignacio Wert. Una de les accions més importants ha de ser treure pes a la religió a les aules. Si bé el 1970 l’assignatura de religió catòlica es va eliminar dels cursos preparatoris per a la universitat, amb la LOMQE l’assignatura tornà a entrar a segon de Batxillerat. De fet, a les Balears no s’oferia, però la Conselleria d’Educació es va veure obligada a incloure-la en el currículum del curs 2019-20 per acatar una sentència judicial. Si es reforma la llei, l’Executiu balear preveu deixar de considerar la religió com una matèria específica a primer i segon de Batxillerat i que la nota no es tingui en compte ni en el càlcul de la mitjana, ni a la selectivitat, ni a l’hora d’accedir a beques. A més, tots els alumnes d’Educació Primària i ESO hauran d’estudiar en algun curs la matèria d’educació en valors cívics i ètics.

Un altre punt controvertit de la normativa impulsada per l’exministre popular va ser el blindatge del finançament públic dels centres que segreguen per sexe, atès que la llei considerava que aquest model d’ensenyament “no constitueix discriminació a l’admissió d’alumnes o l’organització de l’ensenyament diferenciada per sexes” i que per aquest motiu no se li pot donar “un tracte menys favorable” ni un tracte desavantatjós “a l’hora de subscriure concerts amb les administracions educatives”. El projecte de reforma del president en funcions preveu desincentivar la segregació per sexes i donar preferència al principi de no-discriminació per gènere en els concerts educatius. Això significa que a les Balears, com a la resta de l’Estat, els centres que no segreguen tindrien prioritat a ulls de l’administració.

En matèria de competències, el Govern balear té previst “reprendre la distribució de competències entre l’Estat i les comunitats per determinar el currículum i retornar més competències a les comunitats”, segons fonts de la Conselleria d’Educació. En definitiva, la intenció és tornar al que establia la LOGSE i la LOE: un 55% de competències estatals en el cas de les comunitats amb llengua cooficial. A més, la Conselleria preveu eliminar el “reglamentisme excessiu de la LOMQE” i, en concret, abandonar “l’enumeració exhaustiva a la llei de totes les matèries de 4t d’ESO i Batxillerat”, de manera que només s’anomenin les comunes i que les comunitats autònomes puguin definir les optatives. També plantegen posar fi a les avaluacions finals d’etapa de sisè de Primària i quart de Secundària, les anomenades ‘revàlides’. Actualment, la LOMQE preveu que superar-les sigui imprescindible per passar d’etapa, tot i que el govern del PSOE en funcions en va suspendre l’aplicació.

Un trilingüisme ‘cordial’

Pablo Casado proposava aquesta setmana en un míting a Palma aplicar un “trilingüisme cordial” perquè els infants de les Balears aprenguin castellà, català i anglès. Per tant, l’entrada de la dreta al govern espanyol significaria tornar a obrir una porta als programes d’ensenyament plurilingües a tot l’Estat. No només això, Casado també va criticar que la llengua pròpia sigui un requisit per treballar en àmbits com el sanitari i, en canvi, proposava que es rebaixi a la qualitat de mèrit. En aquest sentit, la reforma educativa socialista permetria, asseguren les mateixes fonts de la Conselleria, suprimir la regulació de l’ús de la llengua cooficial i de l’escolarització associada a l’idioma i deixar-la en mans de les comunitats autònomes amb llengua cooficial.