Política 20/06/2021

El rei, el BOE i el Suprem, els últims passos per fer efectius els indults

Marchena ha d’escriure l’ordre per excarcerar els presos polítics

3 min
El magistrat del Suprem Manuel Marchena en una imatge d’arxiu.

BarcelonaPoden quedar hores o, a tot estirar, dies perquè el govern espanyol acabi aprovant, finalment, els indults. La mesura permetria als nou dirigents independentistes empresonats quedar en llibertat de forma gairebé immediata un cop el consell de ministres hi doni llum verda. Els passos a seguir, segons els experts consultats per l’ARA, un cop s’aprovin els informes de cada pres polític haurien de ser relativament ràpids.

Els dos primers, de fet, són realment un tràmit. D’entrada, el que ha portat polèmica en els últims dies: la firma del rei. Tot i que la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va intentar deixar en l’aire si el monarca estamparia la seva signatura en els indults, el cert és que el rei no pot triar perquè és un tràmit obligatori. Un cop firmats, el següent pas és publicar els informes aprovats pel consell de ministres al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). És a partir d’aquí quan els indults tenen validesa.

¿Això vol dir que els funcionaris de presons ja poden obrir les portes perquè els presos polítics surtin al carrer? No. Falta un últim pas, i que en aquest cas torna a dependre del tribunal sentenciador, és a dir, del Tribunal Suprem i de la sala segona, la que presideix Manuel Marchena. El magistrat és qui ha d’escriure una ordre per excarcerar els presos amb la liquidació de la seva condemna, que dependrà de cada indult i de la pena de cada pres. “La sala segona només ha de donar executivitat a la mesura, no té res a dir. Ha de restar la pena que ha sigut objecte d’indult i posar-ho en coneixement de les autoritats penitenciàries”, detalla el penalista Marc Molins. Un cop rebin l’ordre, els centres penitenciaris poden obrir les portes als presos.

Tenint en compte que l’indult només pot ser parcial perquè l’informe del tribunal sentenciador ha sigut en contra, es podrien obrir dos escenaris: eliminar tota la condemna que encara els queda per complir, o indultar només uns anys de pena, és a dir, reduir-la. Es dona per fet que no s’eliminarà la pena d’inhabilitació i, a més, aquest diumenge El País apuntava que tots els indults serien iguals i no variarien en funció de la pena de cada pres.

El primer escenari és el que té més números de tirar endavant. Seria el més senzill de resoldre. Marchena només hauria de donar per liquidada la condemna i donar l’ordre a les presons per alliberar els presos. Un procés que hauria de ser qüestió d’hores o, a tot estirar, de dies (pocs) perquè, tal com recorda Molins, des del moment que la mesura s’ha publicat al BOE és executiva i, per tant, es podria considerar una “detenció il·legal” mantenir els presos dins la presó més temps del necessari. “S’ha de fer de la forma més ràpida i diligent”, remarca la catedràtica de justícia social i restaurativa Pere Tarrés-URL Esther Giménez-Salinas, que també defensa uns indults “restauratius”. L’exministre de l’Interior José Barrionuevo i l’ex secretari d’estat Rafael Vera van trigar sis dies a sortir. Un període massa llarg si es repetís per als líders independentistes, subratllen els experts.

Si s’optés només per reduir la pena, llavors el jutge hauria de recalcular la condemna i el procés es podria dilatar, perquè també s’hauria de demanar un informe a institucions penitenciàries. El penalista Miguel Capuz apunta que fins i tot es podria obrir un termini perquè les parts es pronunciessin.

Els possibles recursos

Un cop els indults estiguin publicats al BOE també hi ha via lliure perquè es pugui presentar recurs a la sala tercera del Suprem, la del contenciós administratiu. No queda clar que ni Vox ni el PP ho puguin fer, perquè s’ha d’acreditar que hi ha un interès legítim com a afectat. Sigui com sigui, la majoria d’experts coincideixen que si el recurs arriba es podrien demanar mesures cautelars però seria gairebé impossible que el jutge les acceptés. “Seria improcedent aplicar-les”, diu el professor de dret administratiu de la UdG Josep Maria Aguirre, que recorda que l’indult es dona per un “criteri de discrecionalitat”. Tots subratllen que la sala no podria entrar en el contingut, sinó només en les formes.

stats