La reforma enfronta hotelers i pagesos

La figura de les agroestances com a activitat complementària genera controvèrsia 

La nova llei no preveu la possibilitat d’ubicar en finques agrícoles refugis o albergs destinats a l’allotjament, però crea la figura de les agroestances, que permet al pagès oferir estades als turistes d’una manera molt limitada. Per exemple, es podran llogar habitacions per dies o setmanes durant un període màxim de sis mesos l’any, fins a un màxim de sis places per explotació. Les habitacions han ser a l’habitatge principal del titular de l’explotació.

Asaja critica aquestes limitacions, ja que es considera que les habitacions dins la casa principal són un inconvenient molt gran que impossibilitarà en molts de casos aquesta activitat complementària. El gerent de l’entitat, Joan Simonet, considera que l’activitat turística està expulsat a alguns pagesos de les seves finques, ja que s’afavoreix la construcció d’agroturismes de gran dimensió que requereixen inversions de milions d’euros.

“Davant això, nosaltres proposam rehabilitar petites construccions amb inversions de 200.000 o 300.000 euros, per exemple, que puguin oferir una rendibilitat complementària al pagès. Pensam en el model europeu, d’estances a petites cases de camp, que està funcionant molt bé”, precisa. Per això, es demana que es permetin 12 habitacions i que es puguin fer en una construcció que no sigui la casa principal.

Per contra, la federació hotelera de Mallorca assegura en el seu escrit d’al·legacions a la llei que l’agroestança és una figura confusa, perquè ja existeix l’agroturisme. Demanen que el pagès també estigui obligat a pagar per obtenir places turístiques, igual que els hotels o els habitatges turístics, i que l’activitat tingui lloc a l’edifici principal de l’explotació agrícola, com indica la llei.

Agroturisme

A la polèmica hi ha entrat l’Associació Balear d’Agroturisme, que forma part de la federació i està d’acord amb els seus postulats.

Segons l’entitat, no hi ha raó per crear aquesta nova figura, ja que asseguren que una explotació agrícola pot crear un agroturisme d’una sola plaça. A més, consideren que aquesta és la millor manera d’ajudar al camp, ja que els agroturismes només es poden crear en construccions de més de 50 anys d’activitat, amb la qual cosa s’eviten les noves edificacions.

Per tant, es posicionen contra aquesta nova figura, atès que consideren que provoca confusió i que ja existeix una modalitat que permet al pagès obtenir recursos complementaris a través del turisme. Per contra, els pagesos consideren que l’agroturisme, així com està plantejat actualment, només ha generat grans establiments, que han requerit inversions molt elevades.

La posició dels hotelers ha provocat dures crítiques d’Asaja, que creu que aquests empresaris volen mantenir un monopoli i es mostren molt egoistes davant un sector que és dèbil i té bastantes dificultats. “Les ajudes estan molt bé, però no asseguren la modernització ni el relleu generacional. El que demanam és que ens donin eines per competir, com ara la facilitació de les activitats complementàries”, conclou Simonet.

EDICIÓ PAPER 20/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF