Publicitat
Publicitat

Cinc models d'estat: com volen reformar la Constitució PP, PSOE, Podem, C's i IU?

El govern espanyol s'uneix al debat per retocar la carta magna. Cada partit té una visió de la relació de les autonomies amb l'Estat

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha obert la capsa de Pandora: el govern del PP especula amb un retoc limitat de la Constitució. Fins ara el president espanyol, Mariano Rajoy, s'havia mostrat reticent a fer el pas i el seu partit també. Però a només un mes i mig del 27-S els populars plantegen ara redefinir les competències de l'Estat per "blindar-les millor". Són els últims a reclamar la reforma de la carta magna, que només s'ha retocat dues vegades en 37 anys i sempre per imposició de la UE: el 1992 per una decisió del Tractat de Maastricht i el 2011 per incloure  l'article que consagra l'austeritat a Espanya.

El PP, doncs, té previst sumar-se a un reclam present a la resta de partits i que compten que serà un dels temes més candents la pròxima legislatura al Congrés dels Diputats, en què es preveu que cap formació tingui majoria absoluta. Des de Génova s'admet que la proposta de Catalá està sobre la taula, però que encara no han decidit si incloure-la al seu programa electoral. La resta de formacions sí que ho faran. Repassem el model d'estat que proposen PP, PSOE, Podem, Ciutadans i IU en les seves propostes de reforma constitucional.

PP: redefinició de les competències de l'Estat

La proposta de Catalá en cap moment passa per donar més poder a les autonomies. L'objectiu és, doncs, blindar les competències de l'Estat. La Constitució conté, a més, articles que estipulen com accedir a l’autonomia, unes pautes transitòries que el ministre troba eliminables perquè ja no són “necessàries”. Però el ministre de Justícia adverteix que no estan disposats a obrir el meló territorial i a tocar coses que “ja funcionen bé”. “Jo crec que es pot fer una reflexió tranquil·la, raonable, fruit de l’experiència de 37 anys de convivència, que portaria a un plantejament de la reforma de la Constitució, sens dubte", assenyalava dijous en una entrevista a Europa Press. " Jo crec que és possible”, afegia. La reforma del PP, però, aniria per llarg. Catalá creu que cal una reflexió profunda i, sobretot, un consens que es preveu difícil. Sobretot pel que fa al model d'estat.

De moment, però, no sembla que hi hagi consens al PP per tirar endavant la proposta de Catalá. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, ha assegurat que l'assumpte de la reforma constitucional "no està sobre la taula" ara mateix, mentre que la líder del PP madrileny, Esperanza Aguirre, ha dit que veuria "bé" canviar la Constitució, però només amb un acord superior al del 1978.

PSOE: federalisme asimètric

És el partit que ho té més definit. A la Declaració de Granada del 2013 els socialistes, amb Pere Navarro (PSC) al capdavant, van acordar la seva aposta per un model territorial federal. Defensaven que Catalunya pogués identificar-se com a "nació", un nou finançament autonòmic i una definició clara de les competències de l'Estat en el sentit que tot allò que no sigui prioritat del govern espanyol ho serà de les comunitats. Tot i aquesta definició, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha creat aquest juliol una comissió d'experts per a una reforma "profunda" de la Constitució. El que conclogui s'inclourà al programa de les generals. La resta de partits han criticat la manca de definició de la reforma de la carta magna que proposa Sánchez.

Podem: 500.000 firmes per promoure una reforma

Amb l'adéu de Juan Carlos Monedero com a número tres del partit, Podem es va quedar durant un temps sense el secretari de Procés Constituent, l'encarregat de planejar una reforma constitucional. Les seves idees no s'han consensuat encara i el programa de Podem s'està elaborant a poc a poc, a l'espera que el ratifiquin les bases, també. Proposa un model d'estat federal que porti implícit el principi d'unitat, però també el principi de lliure determinació de les parts, entenent el dret d'aquestes a " discutir la seva autodeterminació" –per exemple, convocar un referèndum d'independència", però no necessàriament exercir-la–. Com repeteix el secretari general del partit, Pablo Iglesias, cada cop que ve a Catalunya, són partidaris del dret a decidir dels catalans, però dins d'un procés constituent a tot l'Estat. Amb tot, Monedero també proposava l'eliminació de la capacitat de l'Administració General de l'Estat de suspendre automàticament decisions de les autonomies recorrent-les al Tribunal Constitucional. A banda, proposava que amb una iniciativa legislativa popular –500.000 firmes– es pogués promoure una reforma de la Constitució al Congrés.

Ciutadans: un límit de competències autonòmiques

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha anunciat que proposarà també en el seu programa una reforma de la Constitució, però que encara està a les beceroles. De moment, el que ha assegurat és que en cap cas són partidaris d'un federalisme "asimètric" com el PSOE, i que, de fet, han apuntat fins i tot a l'eliminació dels furs de Navarra i el País Basc. Fa un mes, Rivera es va reunir amb un grup d'experts per establir les línies mestres de la seva resposta. L'objectiu és clar: tancar el model autonòmic i fixar en la Constitució un sostre de competències autonòmiques per evitar "tensions perjudicials per a la vida de l'Estat". En el fons és una proposta similar a la que fa el PP. De totes maneres, Ciutadans opina que la reforma constitucional dels populars "té poca credibilitat".

IU: una república federal

Segons les enquestes, la representació d'Esquerra Unida (IU) serà només testimonial en el pròxim Congrés, però la formació porta anys demanant una reforma constitucional que inclogui, com a model d'estat, una república federal amb la igualtat entre territoris garantida per la Constitució. Això sí, proposa que prèviament es faci un referèndum sobre qui ha de ser el nou cap d'estat. També defensa el dret a l'autodeterminació i l' eliminació de la referència sobre la " unitat indissoluble de la nació espanyola". IU creu que plantejar ara la reforma constitucional respon a una estratègia del PP per al 27-S.

21D