Publicitat
Publicitat

CAP AL 21-D

El referèndum quedarà exclòs dels punts en comú per al 21-D

Junts per Catalunya, ERC i la CUP ja negocien el redactat compartit dels seus programes electorals

“O referèndum o referèndum”. La frase, pronunciada per Carles Puigdemont durant el debat de la qüestió de confiança ara fa poc més d’un any, va resumir el que seria el 2017. L’1 d’octubre va arribar el primer dels referèndums, l’unilateral, el que va precedir la declaració d’independència. I el 21 de desembre els partits independentistes ja han consensuat que arriba el segon, el que hauria d’haver sigut fruit del pacte amb l’Estat. Per això, segons ha pogut saber l’ARA, el referèndum no serà una de les qüestions compartides en els programes electorals dels partits independentistes. Tampoc la DUI, una pantalla que diverses fonts consultades consideren passada, malgrat que la República Catalana no s’hagi desplegat.

Ara bé, això no vol dir que renunciïn al referèndum acordat. Fonts dels partits consultades per l’ARA destaquen la importància del 21-D per evidenciar la “legitimitat” de l’independentisme a les urnes. “Com més reforçats en sortim, més opcions tindrem per fer els següents passos”, apunta una de les fonts. I el referèndum, que assumeixen que necessitaria una mediació internacional, és un d’aquests possibles passos. Els partits no volen, però, circumscriure els seus programes a una aposta que s’ha demostrat que no depèn només del que es faci a Catalunya.

ERC, Junts per Catalunya i la CUP no agafaran el guant que els va llançar recentment la portaveu dels comuns, Elisenda Alamany, quan els va instar a incloure el referèndum acordat amb l’Estat com un dels punts per compartir en els programes electorals. “El referèndum pactat és una cosa irrenunciable, no perquè ho digui Catalunya en Comú-Podem sinó perquè hi ha una majoria social a Catalunya que l’avala i que, fins i tot, es troba en l’electorat del PSC, de Cs i del PP”, va indicar Alamany en una entrevista a Europa Press. Fonts consultades per l’ARA apunten que ni tan sols hi hagut negociacions amb els comuns en aquest sentit. Més fàcil sembla que arribin a un acord per consensuar un punt contra el 155 i un altre a favor de la llibertat dels presos polítics. D’aquí tretze dies comença la campanya electoral i els partits encara estan perfilant els programes que presentaran a unes eleccions imprevistes.

No ha parlat amb els comuns, però l’independentisme sí que està negociant el full de ruta post 21-D. Ahir, el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, va explicar que han començat a discutir les propostes de redactat conjunt per defensar “programes nítidament independentistes”. No va donar detalls més enllà d’insistir que la prioritat serà “restablir el govern legítim”, una frase que per a ERC no significa necessàriament investir president Carles Puigdemont. “Més aviat parlaria d’un govern legítim i d’un govern executiu”, explicava la secretària general dels republicans diumenge a La Vanguardia. Segons ella, seria el mateix govern però amb dues parts, “una de més política i una altra de funcional”. ERC planteja recuperar durant la pròxima legislatura els instruments que el govern espanyol ha acabat anul·lant via Tribunal Constitucional, com la llei d’emergència habitacional o la llei d’igualtat entre homes i dones. A més, també pretén desenvolupar qüestions socials, com la renda garantida de ciutadania, que va començar a caminar el passat 15 de setembre. “Fer república”, segons ells, significa governar “sense demanar permís”, malgrat que, probablement, es tornin a trobar l’oposició frontal de l’Estat en qüestions competencials.

Pel que fa al PDECat, la creació de Junts per Catalunya ha fet que l’elaboració del programa hagi quedat en un segon terme. L’equip de campanya de Carles Puigdemont -amb poc pes del partit, liderat per Elsa Artadi i format bàsicament per gent propera al president- subratlla que té com a principal objectiu que Puigdemont sigui el més votat. “Qualsevol altra cosa donaria un missatge confús a la comunitat internacional”, apunten. Coincideixen, però, a remarcar que el 21-D és de facto un referèndum i que per tant no té sentit incloure’l en el programa. “L’important és aconseguir més del 50% dels vots”, apunten. I a partir d’aquí? Més força per negociar i desenvolupar la República.

Davant la poca claredat de la resta de formacions, la CUP els va demanar ahir que expliquin “com es farà efectiva la República”. Els cupaires ja van ser crítics amb el Govern quan va decidir no impulsar, encara que fos simbòlicament, els decrets de desplegament de la llei de transitorietat jurídica. I ara preparen un programa que doni continuïtat a la declaració d’independència del 27 d’octubre. “Exercirem el nostre programa al Parlament i votarem el que calgui votar si no ho veiem prou clar”, va explicar ahir la cap de llista per Lleida, Mireia Boya, a Catalunya Ràdio.

Sense acord entre els unionistes

Pel que fa al bloc del 155, Xavier García Albiol va criticar ahir que ni el PSC ni Ciutadans haguessin contestat la carta que va enviar a Miquel Iceta i Inés Arrimadas la setmana passada en què els proposava assumir tres compromisos compartits de cara al 21-D: no al referèndum, cap pacte amb forces independentistes i assumir un possible acord de govern entre les tres formacions. Els socialistes ja van rebutjar la setmana passada la política de “fronts” i només Ciutadans va avalar aquests plantejaments. Tanmateix, fonts del partit taronja asseguren que “no necessiten firmar cap paper” per demostrar que són contraris a qualsevol referèndum d’independència i a un pacte amb partits sobiranistes. Per tant, descarten d’entrada qualsevol proposta comuna en el seu programa. Els populars, de moment, no han demanat cap trobada amb el partit taronja per abordar la possibilitat de redactar punts en comú.

De totes maneres, Albiol va posar en dubte el compromís tant del partit que lidera Inés Arrimadas com dels socialistes. El líder popular va posar d’exemple el suport que Ciutadans va donar a la manifestació a favor de millorar el sistema de finançament valencià d’aquest dissabte i el va titllar “d’actitud irresponsable, perquè s’agafen a la pancarta de Compromís per desgastar el govern espanyol”. Però els retrets són creuats entre les dues formacions, ja que el portaveu adjunt al Parlament de Cs, Fernando de Páramo, va retreure als populars que haguessin pactat amb l’antiga CDC. Els socialistes, de moment, es mantenen al marge d’aquest debat, malgrat que ahir Albiol va acusar Iceta d’estar disposat a pactar amb qualsevol partit, també independentistes. La campanya electoral ha començat, malgrat que no ho faci formalment fins al 5 de desembre.

La veu del poble
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF