La jutge del 13 nega que hi hagués "un pla criminal" l'1-O i descarta el delicte d'organització criminal

La magistrada també exculpa finalment dos càrrecs de la Generalitat i un empresari

"No hi ha cap prova que els processats tinguessin la infraestructura suficient per realitzar un pla criminal, ni que existís una associació estable entre ells". És l'argument de la magistrada titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que ha descartat processar per organització criminal els 27 càrrecs i excàrrecs de Govern i empresaris investigats per l'organització de l'1-O en aquest jutjat. La Fiscalia i l'acusació popular que exerceix Vox havien demanat ampliar la macrocausa del 13 a aquest delicte, en sintonia –especialment en el cas de la formació ultra– amb els posicionaments mantinguts en la causa del Tribunal Suprem.

La Fiscalia vol processar els investigats per l'1-O al jutjat 13 per organització criminal

Finalment, però, la jutge ha descartat aquest delicte, que implicava un salt qualitatiu per a molts dels processats perquè passaven d'enfrontar-se a una possible petició de pena d'inhabilitació per un delicte de desobediència a una condemna d'un màxim de vuit anys. Per a la magistrada Alejandra Gil, el marc processal de la causa del 13, que és la base del processament del Tribunal Suprem, són els delictes de desobediència, malversació i revelació de secrets.

La jutge sí que ha acceptat alguna de les peticions de les parts i ha decidit exculpar finalment Meritxell Masó, llavors secretària general del departament de Governació i ara de Presidència; Montserrat Vidal, de l'àrea de Processos Electorals i Consultes Populars, i l'empresari José María Gispert, gerent d'Indugraf Offset SA.

El jutjat 13 processa 30 excàrrecs del Govern per la seva contribució "decisiva" en l'1-O però exculpa Vidal

La causa del jutjat 13 va arrencar el 27 de gener del 2017 arran d'una denúncia d'un advocat, Miguel Duran, contra el magistrat i exsenador d'ERC Santi Vidal –finalment també exculpat–, que en unes conferències va assegurar que el Govern havia tingut accés a les dades fiscals dels catalans i que les utilitzaria per al referèndum.

D'una denúncia per revelació de secrets es va arribar a una macrocausa amb fins a 42 investigats, i la investigació de la Guàrdia Civil sobre el cas va servir de base per a la causa del Tribunal Suprem –la majoria dels informes són els mateixos–. El punt d'inflexió va ser el 20 de setembre del 2017, quan el jutjat va ordenar la detenció de 16 alts càrrecs del Govern i una quarantena d'escorcolls, que van desembocar en la denúncia i empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart el 16 d'octubre d'aquell any per part de l'Audiència Nacional.

  • Etiquetes

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF