La relació amb el nou executiu de Madrid serà clau per garantir alguns dels compromisos arrancats a l’Estat
Carles Tudurí Borràs
3 min
El REB i el finançament depenen del nou govern
PalmaEl finançament i l’economia de les Illes depenen en bona part del resultat de les eleccions generals, principalment perquè la prolongació d’un govern espanyol en funcions està frenant projectes, inversions i possibles millores fiscals per als ciutadans i les empreses de l’Arxipèlag. Un canvi de govern també pot fer perillar alguns dels acords entre els executius autonòmic i estatal, que s’haurien de renegociar amb el nou govern a Madrid en cas que el president deixàs de ser del PSOE.
La reforma del sistema de finançament és una de les reclamacions de les Illes que havia anat ajornant l’executiu de Mariano Rajoy i amb les quals s’ha compromès l’actual govern de Pedro Sánchez. Les Balears volen que es reconegui el pes de la població flotant a l’hora de repartir els recursos estatals, ja que la Comunitat està infrafinançada per atendre els serveis que s’ofereixen a la població resident i a la passavolant. Cap partit no assegura una millora respecte d’aquest tema, però un govern del mateix signe a Madrid i a les Illes pot facilitar-ne la negociació.
Pel que fa al Règim Especial (REB), les Balears tenen garantit mitjançant un decret llei un fons d’insularitat per fer arribar les inversions estatals a l’Arxipèlag a la mitjana d’Espanya. El que es necessita és que hi hagi un acord de govern amb capacitat per elaborar uns pressupostos que dotin aquest fons. A més, s’han d’arbitrar les subvencions de transport de mercaderies. Cal recordar que el govern de Rajoy també va estar a punt de tancar un acord amb les Illes que el canvi d’executiu va paralitzar.
També manca tramitar la part fiscal del REB, que s’ha d’aprovar al Congrés. Implica rebaixes en l’IRPF i l’impost de societats per a les entitats que dediquen una part dels beneficis a inversions, a més d’ajudes a empreses industrials, agrícoles i ramaderes.
Hi ha altres acords entre els dos executius que queden pendents, com el conveni ferroviari i el destinat a la millora de zones turístiques madures, ambdós dotats amb deu milions d’euros. Del conveni de carreteres queden 240 milions per pagar, segons la sentència del Tribunal Suprem del 2011.
Sintonia entre governs
El fet que la màxima responsable de Turisme de l’Estat sigui la mallorquina Isabel Oliver implica també una major receptivitat dels problemes que arrossega el turisme, motor de l’economia de les Illes. L’ajuda per a la reconversió de les zones turístiques és una de les demandes de la Comunitat. El resultat de les eleccions també podria afectar la sintonia que els governs autonòmic i estatal mantenen en matèria de treball. De fet, la ministra de Treball, Magdalena Valerio, ha destacat en diverses ocasions que la lluita contra la precarietat laboral del Govern balear ha estat un model per impulsar el pla director per un treball digne.
Pel que fa al turisme, els diferents partits estatals tenen propostes que poden influir en la marxa d’aquest sector a les Illes. Per exemple, els partits de dreta són menys restrictius pel que fa al lloguer vacacional, fet que podria reobrir la porta a l’augment de pisos turístics a ciutats com Palma, on estan especialment limitats, la qual cosa provocaria un increment de l’oferta i una major pressió sobre els recursos naturals de les Illes. També són menys restrictius pel que fa a la limitació dels megacreuers, tot i que el PSOE encara no ha confirmat la seva intenció de reduir-ne l’arribada a Palma i se centra a demanar-ne l’escalonament.
IMPOSTOS: PRINCIPAL DISCREPÀNCIA ECONÒMICA ENTRE DRETA I ESQUERRA
El PSOE vol augmentar de manera progressiva el salari mínim fins al 60% del salari mitjà i continuarà amb la campanya de treball digne. També proposa racionalitzar horaris de feina per conciliar la vida familiar i laboral.
Podem lluitarà contra la bretxa salarial. Aposta per crear una empresa pública elèctrica i un banc d’inversió per a la transició tecnològica. També lluitarà contra la proliferació dels pisos turístics.
El PP proposa una “revolució fiscal” que retornarà a les butxaques dels ciutadans prop de 16.000 milions d’euros, abaixant impostos com els de societat o l’IRPF o l’eliminació del de successions.
Cs promet disciplina pressupostària i deduccions fiscals per a quasi sis milions de famílies. També vol eliminar l’impost de successions i les barreres regulatòries que, diu, frenen el creixement empresarial.
Vox s’apunta a les mesures d’estalvi tancant televisions autonòmiques, agències meteorològiques i defensors del poble. Proposa una rebaixa radical de l’IRPF, amb un tipus únic del 20%, fins als 60.000.
MÉS es compromet a impulsar el canvi del model de finançament, la supressió de la llei Montoro per alliberar els 500 milions d’euros retinguts als ajuntaments de les Illes i el nou Règim Especial.
Más País vol posar fi a la reforma laboral del PP i assolir un salari mínim de 1.200 euros el 2020, a més d’una jornada laboral de 32 hores. També vol implantar una taxa turística i regular el lloguer vacacional.
