Judicialització del Procés
Política 15/09/2022

Quina és la situació judicial de Marta Rovira?

És l'única exiliada que no està acusada per malversació ni té una ordre de detenció internacional

3 min
Marta Rovira arribant al Suprem

MadridSet dirigents del Procés van decidir posar rumb a l’exili, repartit entre Bèlgica, Suïssa i el Regne Unit, i van evitar així acabar a la presó, el probable destí en cas d'haver-se quedat a Catalunya. Des d'aleshores, només n'han tornat dos, que ara hauran d'afrontar els seus particulars processos judicials: l’exconsellera d’Agricultura Meritxell Serret i l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, l’única sobre la qual no pesa cap delicte que impliqui presó. De moment Gabriel continuarà residint a Ginebra, on també es va exiliar la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Va ser el 23 de març del 2018. No hi ha ordre de detenció internacional contra ella, però fa més de quatre anys que sap que a Espanya l'espera un judici per rebel·lió, com el que van tenir els nou presos polítics (van acabar sent condemnats per sedició). Quina és, doncs, la situació de Marta Rovira?

Fonts d'ERC sostenen que és una situació "incerta" i asseguren que, de moment, continuarà vivint a Suïssa. Però el seu equip legal, al qual també s'ha incorporat Iñigo Iruin –artífex del retorn de Serret i Gabriel–, ja treballa per revertir la situació i fer possible un retorn amb certes garanties. A diferència dels exiliats de Brussel·les, per als quals Llarena va emetre una euroordre per sedició arran de la sentència del 14 d’octubre del 2019 –encara estan pendents que es reactivi el procés d'extradició–, el jutge no va actuar contra Rovira. Ho va intentar fer fa anys, però es va trobar amb la negativa del govern suís, que té un paper rellevant en els casos d'extradició i a qui no acostumen a agradar els judicis polítics.

A què s'hauria d'enfrontar Rovira si tornés a l'Estat? El judici del Procés és rellevant per entendre-ho. A ella encara se la processa per rebel·lió. És, de fet, l'única exiliada a qui es requereix per aquest delicte. Fonts del Suprem recorden que un cop es tanqués el sumari del seu cas, el fiscal la podria acusar del delicte que considerés, tot i que reconeixen que la condemna més probable seria la de sedició, perquè s'ajustaria a la lectura que va fer el tribunal dels fets de la tardor del 2017. Ara per ara, això significaria molt probablement el seu ingrés preventiu a presó si trepitgés territori espanyol, que seria ferm si acabés sent condemnada. La sentència del Procés no atorga un paper gaire protagonista a Rovira: l’ubica en una reunió amb Carme Forcadell i Josep Maria Jové. En canvi, Llarena assegura que va tenir-hi una participació "essencial" i al sumari consten trucades sobre els preparatius de l’1-O.

L'escletxa que s'obre en el cas de la número 2 d'ERC té a veure amb la reforma del Codi Penal acordada –però encara no executada– pels governs català i espanyol en la taula de diàleg. Si s'elimina el delicte de sedició o se'n redueixen les penes, Rovira podria afrontar un judici amb més garanties d'acabar-lo en llibertat. Hi ha risc, però, que el jutge instructor decretés presó preventiva contra ella en cas que se la seguís processant d'entrada per rebel·lió. Cal tenir en compte, a més, que a diferència de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín o Lluís Puig, a Rovira no se li imputa malversació, l'altre gran delicte pel qual van ser condemnats els presos polítics.

Els casos de Serret i Gabriel

Les decisions que han anat prenent els tribunals els últims anys han sigut claus també per entendre els retorns de Serret i Gabriel. En el primer cas, va quedar definit que la malversació implicava els consellers els departaments dels quals haguessin fet despeses relacionades amb el referèndum. Com que no n’hi havia d’Agricultura, Serret va poder tornar amb la relativa seguretat que decauria l’acusació de malversació i quedaria només en desobediència. Pel que fa a Gabriel, l’absolució de Boya li ha obert un camí que l’hauria de portar a la mateixa sentència o bé a l’arxivament de la causa sense ni tan sols haver-se de celebrar judici. L'estratègia de retorn de totes dues l'ha liderat l'advocat Íñigo Iruín, que forma part de l'equip jurídic de Rovira.

stats